Resultats de la cerca
Es mostren 2596 resultats
divergència
Botànica
En fil·lotaxi, angle que formen els plans medials de dues fulles consecutives.
declinació
Geografia
Angle que forma un pla vertical, o una alineació, amb el meridià.
decalatge
Electrònica i informàtica
Modificació de l’angle de calatge en una màquina elèctrica de col·lector.
catet
Matemàtiques
Cadascun dels costats que formen l’angle recte d’un triangle rectangle.
crescendo
Música
Terme de dinàmica que indica que un fragment musical s’ha d’executar fent créixer de manera gradual la intensitat sonora.
Es pot abreujar cresc La paraula es pot substituir per un signe en forma d’angle tancat que es va obrint, anomenat regulador És convenient que el compositor indiqui la dinàmica o intensitat de so amb què s’ha de començar i acabar el crescendo perquè el resultat sigui fidel a la seva intenció
nefelometria
Química
Mètode d’anàlisi química quantitativa basat en la mesura de la intensitat de la llum que és dispersada o reflectida per les partícules presents en una suspensió, intensitat que és funció de la concentració de l’espècie química responsable de la terbolesa, sempre que siguin constants les condicions de formació de les partícules.
La llum dispersada és mesurada en angle recte respecte a la llum incident, la qual cosa és causa de l’extrema sensibilitat del mètode La nefelometria, com la turbidimetria, és emprada per a la determinació de substàncies capaces de formar suspensions colloidals, però la nefelometria és més adequada per a l’anàlisi de traces
pèndol de torsió
Física
Sistema constituït per un sòlid suspès d’un fil molt prim, generalment metàl·lic, que oscil·la a l’entorn de l’eix constituït pel fil i a causa de la seva torsió.
El moment del parell de torsió respecte a l’eix és proporcional a l’angle de torsió i, per tant, el pèndol agafa un moviment sinusoidal el període del qual és on I és el moment d’inèrcia del sòlid respecte a l’eix d’oscillació i C la constant de torsió del fil
bisell
Construcció i obres públiques
Caire o vora escapçats obliquament, al biaix.
L’escapçament de caires, també dit aixamfranament, és practicat per tal d’eliminar l’aresta massa pronunciada que formen la intersecció de dues cares en angle agut o recte Ben a l’inrevés, l’escapçament de vores és practicat per afuar encara més un dels seus caires, generalment amb la intenció de fer-lo tallant
broca
Diversos tipus de broca: 1. helicoidal especial per a pedra i formigó; 2. helicoidal per a metalls; 3. plana per a fusta; 4. helocoïdal de filaberqui (per a fusta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Eina que, aplicada a un filaberquí, màquina de foradar, torn o fresadora, serveix per a fer forats cilíndrics d’un diàmetre màxim de 85 mm i una fondària de 300 mm en peces d’acer, metalls no ferris, fusta, marbre, plàstic, vidre, etc.
Acostuma a ésser d’acer ràpid o, quan la punta de tall és postissa, el cos és fet generalment d’acer al crom mentre que la pastilla encastada és una sinterització de carburs metàllics La broca helicoidal , que és la més emprada, consta d’un cos cílindric al llarg del qual té generalment dues ranures helicoidals, diametralment oposades, que faciliten l’expulsió de la ferritja o dels encenalls, i la intersecció de les quals amb el con que en constitueix la punta defineix dues arestes de tall —o llavis— unides per una aresta transversal que forma amb elles un angle de 125 a 130° i d’un mànec,…