Resultats de la cerca
Es mostren 6602 resultats
dicromat
Química
Anió de fórmula Cr 2
O 2 - 7
que hom pot considerar derivat d’un hipotètic àcid dicròmic per pèrdua de dos hidrògens.
Apareix en disminuir el pH d’una solució de cromat CrO 2 - 4 segons el mecanisme següent
BA
Sigla de la seca de Barcelona emprada als escuts d’or i als seus múltiples dits «de la creueta» encunyats des de Felip V fins a Carles III.
Apareix també a les monedes de 50, 25 i 5 ptes encunyades a Barcelona l’any 1957
Aparició de la “Hoja Oficial de Alicante”
Apareix la “Hoja Oficial de Alicante”, publicada per la III Compañía de Radiodifusión y Propaganda en los Frentes
escarlet blanc
Escarlet blanc
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de barret de 4 a 10 cm d’amplada, al principi convex i després estès, blanc però sovint engroguit al centre, de superfície llisa i seca, amb làmines blanques, decurrents i espaiades.
La carn és espessa i molt dura Fa olor de fruita Apareix principalment a les rouredes i fagedes
loke
Religions del centre i nord d’Europa
Mitologia
Figura de la mitologia escandinava, protagonista d’heroïcitats diverses, associat, poc o molt, al mal, potser per influència posterior del cristianisme.
En els cants de l’Edda apareix traint els déus, enganyant-los, insultant-los i canviant de forma
cassoleta bruna
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa de 2 a 7 cm de diàmetre, bru tirant a color d’oliva per dintre, i bru tirant a avellana, amb aspecte de feltre blanc a la base, per fora.
La carn és gruixuda, blana i sucosa Apareix a la primavera, en boscs i landes sorrencs i humits
pregària sacerdotal
Bíblia
Oració solemne que l’evangeli de Joan posa en boca de Jesús a l’últim sopar i que forma part del discurs de comiat.
La denominació apareix ja en Ciril d’Alexandria, bé que fou divulgada pel luterà David Chytraens 1531-1600
clon
Patologia humana
Contraccions involuntàries i rítmiques determinades en un grup muscular per l’extensió brusca i passiva dels tendons.
És en relació amb una hiperexcitabilitat reflexa, i apareix a conseqüència d’una lesió de la via piramidal
Es comença a publicar “Catalunya” (1903-1905)
Apareix la revista “Catalunya” 1903-1905, dirigida per Josep Carner i Ribalta, que acollí amb preferència els poetes mallorquins
Aljandar
Possessió (actualment dividida en Aljandar i Aljandar Vell
) del terme municipal de Ferreries (Menorca); es troba a l’esquerra del barranc o riu d’Aljandar
, un dels cursos d’aigua més importants de l’illa, format als vessants meridionals de la muntanya de Santa Àgueda, que desemboca a la costa de migjorn, a la cala de Santagaldana; és, en gran part del seu curs, el límit entre els termes de Ferreries i Ciutadella.
Aljandar apareix en el folklore menorquí és coneguda la cançó popular que té per títol La novia d’Aljandar