Resultats de la cerca
Es mostren 3302 resultats
Pròxim Orient
Nom amb el qual els primers geògrafs europeus moderns designaren els territoris situats a la riba est de la Mediterrània.
Coincidia aproximadament amb les fronteres occidentals de l’imperi Otomà, i per això de vegades incloïa també la península balcànica Actualment, l’ús més restringit d’aquesta denominació sol comprendre els estats de Turquia, Síria, el Líban, Israel i Egipte, però l’evolució política posterior a la Segona Guerra Mundial ha fet que hom l’empri com a sinònim d'Orient Mitjà, terme molt més ampli que inclou, a més de Turquia i Israel, tots els estats àrabs, des del Marroc fins a l’Iraq i el Sudan, i també l’Iran i àdhuc l’Afganistan i el Pakistan Tanmateix, els estats inclosos varien…
coll d’Ares
Collada
Depressió de la serralada que separa les conques del Ter i del Tec, al límit del Ripollès i del Vallespir, entre el Montfalgars i el puig de Montesquiu (1.527 m).
A l’edat mitjana hi havia, al vessant septentrional, l’ hospital del Colldares Des del 1963 és un dels passos de la frontera francoespanyola hi passa la carretera de Camprodon a Prats de Molló, la construcció de la qual, gairebé acabada el 1936, estigué interrompuda durant més de vint-i-cinc anys i no entrà en servei fins el 1963 Després de la victòria franquista a la Guerra Civil Espanyola, prop de 100000 republicans, militars i civils, s’exiliaren a França pel coll d’Ares fins a Prats de Molló, des d’on, després de ser internats en un camp de presoners, es dispersaren Els exiliats pel coll…
tipus espectral
Astronomia
Cadascuna de les classes en què hom pot dividir el conjunt dels estels, d’acord amb les característiques de llurs espectres.
La classificació per tipus espectrals és molt aproximadament una ordenació dels estels d’acord amb llurs temperatures Actualment hom admet l’existència de vuit tipus distints, que són designats respectivament per les lletres majúscules O, B, A, F, G, K, M i C Els estels del tipus O són els més calents i els més blaus, mentre que els del tipus C són els més freds i els més vermells Dins cada tipus hi ha una subdivisió en cinc subclasses, que corresponen a diferències de pressió Hom designa aquestes subclasses amb les cinc primeres xifres romanes la classe I correspon als estels…
edulcorant
Alimentació
Hi ha edulcorants naturals sacarosa, fructosa, glucosa, etc amb poder energètic 4,1 kcal / g i un conjunt de productes de síntesi química sacarina, ciclamats, etc caracteritzats per un poder edulcorant molt superior als sucres naturals 1 g de sacarina té el mateix efecte que aproximadament 500 g de sacarosa i perquè no fan cap aportació energètica Hom ha intentat de lligar el seu poder edulcorant amb l’estructura química coordinada entre grups —OH i —NH 2 La seva utilització és com a substitut dels sucres naturals en dietes on el sucre no és convenient aliment La toxicitat dels…
atapascà | atapascana
Etnologia
Història
Individu d’una gran família de pobles indígenes de l’Amèrica del Nord constituïda per ètnies molt diverses culturalment i antropològicament, que tenen en comú l’origen històric i el parentiu lingüístic consegüent.
El centre de dispersió dels atapascans és probablement la zona del llac Athabasca, Canadà Des d’aquest punt s’estengueren vers el sud, al llarg de l’oest dels EUA, fins a arribar a les fronteres actuals de Mèxic el moviment migratori s’aturà al s XVI Amèrica, les ètnies i les cultures Els atapascans de l’àrea de Mackenzie són considerats típics representants de la cultura subàrtica El grup de l' àrea cultural del sud-oest és el més nombrós i homogeni apatxe, navaho, kiowa- apatxe, etc i és format per pobles recollectors i caçadors que manllevaren dels indis pueblo elements culturals El…
ari | ària
Història
Individu d’un antic poble de llengua indoeuropea que probablement habitava les estepes de l’Àsia central i de la Rússia meridional, on practicava la ramaderia i també l’agricultura i la caça.
Vers el 2 000 aC emigrà cap al sud i es dividí en dues branques, que s’installaren, respectivament, a l’Iran, a mitjan segon millenni, i a l’Índia septentrional, aproximadament al s XII aC El poble de la branca irànica documentat des de la data més reculada són els mitannis, que crearen el regne homònim Mitanni La denominació d' ari correspon, per tant, a la branca indoirànica dels pobles de llengua indoeuropea El mot ārya , que significa noble, ha estat aplicat tradicionalment pels pobles indis i irànics al tronc comú de llurs avantpassats A part aquest fet, la similitud de les…
BeppoSAX
Astronomia
Missió dedicada a l’astronomia de raigs X de l’agència espacial italiana (ASI) amb la participació de l’agència espacial holandesa (NIVR), i que porta el nom compost de Beppo, en honor de l’investigador italià Giuseppe Occhialini, i SAX (Satellite per Astronomia X).
El satèllit fou llançat el 30 d’abril de 1996 i se li calculà un temps de vida de 4 anys, període durant el qual es preveu que l’instrument pot apuntar més de 4 000 camps L’interès de la missió BeppoSAX se centra principalment en la seva capacitat d’observar fonts astronòmiques en ampli cobriment espectral, que va de 0,1 a 200 keV, amb una bona resolució energètica i angular aproximadament 1 minut d’arc en el rang de 0,1 a 10 keV Una altra característica de l’observatori és que pot extreure imatges de regions àmplies del cel per estudiar la variabilitat de fonts febles i detectar…
Necròpoli de Palau-sator
Art romànic
Durant unes obres realitzades l’any 1970 als carrers de la població de Palau-sator, foren descobertes nombroses tombes de lloses i algunes de tègula Les trobades a la plaça eren sepultures formades per lloses planes les del carrer del Portal i algunes de les del carrer de la Mosca eren de tègula Totes aquestes tombes eren situades aproximadament a 1 m del nivell del sòl actual El jaciment no fou estudiat i les troballes foren colgades novament o bé destruïdes Sembla que hom hi trobà restes de ceràmica pertanyents a recipients d’ofrenes Segurament cal relacionar aquesta necròpoli…
Victorià Codina i Langlin

Victorià Codina i Langlin
© Fototeca.cat
Escultura
Pintura
Escultor i pintor, germà de Ramon.
Deixeble de Manuel Ferran i de l’escola de Llotja de Barcelona, fou pensionat a Roma per la diputació Féu la decoració escultòrica ornamental de l’edifici de la Universitat de Barcelona Residí a París aproximadament des del 1869, on durant el setge del 1871 s’orientà cap a la pintura, i a Londres, on s’establí definitivament 1877 i féu decoracions murals de gust pompier a grans hotels Continental, Metropole, Great Central, teatres Empire, Trocadero, Adelph, esglésies Brompton, Oratory i palaus Rothschild, Somerset A Barcelona pintà al fresc la volta del creuer de l’església de la…
Pannònia
Història
Antiga regió equivalent aproximadament a l’anomenada plana Pannònica, entre la Mèsia, el Nòric, la Il·líria i el riu Danubi.
Fou habitada pels pannonis, poble illiri seminòmada, mesclat amb elements celtes Conquerida per Octavi August ~34 aC i per Tiberi ~10 aC, fou inclosa dintre la província Illírica Sota Trajà, hi fou sufocada una rebellió, i el país fou dividit en dues províncies la Illíria Superior o Dalmàcia i la Illíria Inferior o Pannònia Durant el segle III adquirí una gran importància militar Sota Dioclecià, ambdues províncies foren subdividides la Superior en Prima i Savia, i la Inferior en Secunda i Valeria Després de la desfeta de Valent a Adrianòpolis 378, fou pràcticament ocupada pels gots Al segle…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina