Resultats de la cerca

Posteriorment, el nom passà a designar bàsicament els monuments erigits en recordança de les victòries Ja a l’època llegendària de Grècia hom troba l’esment de trofeus molt antics erigits en forma anomenada antropomòrfica el vencedor penjava dalt d’un arbre o d’un pal les armes del vençut amb la mateixa disposició que aquest, en vida, les endossava Al llarg dels temps, el nombre de trofeus erigits passà a ésser una mostra de la glòria de cada general així, Pèricles es vanava d’haver-ne erigits nou A Roma, seguint el costum grec, ultra els llegendaris trofeus d’Enees, Ròmul, etc, són recordats…

Formà part de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel, el Centro Cultural de los Ejércitos, la Sala d’Armes Montjuïc SAM i el Club d’Esgrima Fides, i destacà en la modalitat de floret En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya individual 1993 i per equips en quatre ocasions, tres amb la SAM 1977, 1978, 1979 i una amb el CE Fides 1984, i campió de Catalunya individual vint-i-un cops 1981, 1982, 1984, 1985, 1988-92, 1994-2003, 2006, 2011 Amb la selecció espanyola, disputà sis Campionats del Món 1977, 1978, 1981, 1985, 1989, 1991 i una Universíada 1979 És àrbitre internacional categoria B d’…

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, destacà en les modalitats de floret i d’espasa, i es proclamà quatre vegades campiona d’Espanya per equips 1989, 1990, 1991, 1996 Fou campiona de Catalunya absoluta en espasa 1994 i tres vegades en floret júnior 1983, 1985, 1986 Competí en set ocasions amb la selecció espanyola de floret i participà en un Mundial 1990 Retirada de la competició l’any 1996, fou àrbitre internacional categoria B de floret i espasa, i estatal de sabre Ha format part de la junta directiva de la Sala d’Armes Montjuïc, que presidí 1995-2003 També ha estat directiva de la federació…

Hom l’ha identificat, sense una total seguretat, amb un cavaller homònim atestat entre el 1408 i el 1429 que serví el rei Ferran I, fou uixer d’armes d’Alfons IV el Magnànim i prengué part en l’expedició a Sardenya i Còrsega Es coneixen vuit composicions seves cinc balades versificades a la manera francesa tingueren ja en el seu moment força popularitat, i s’hi palesa una clara influència, de llenguatge —català sense provençalismes— i d’idees, d’Ausiàs Marc, segurament company seu d’armes Les balades foren publicades per J Massó i Torrents 1928 i A Pagès Bibliografia Massó i Torrents, J 1928…

És usat en topografia i en els mecanismes de punteria de les armes de foc

Consisteix generalment en la destrucció o deterioració de naus, avions, combois, carreteres, dipòsits d’armes, etc

Duia el bust dels sobirans a l’anvers i les armes de Castella i Lleó al revers

Ciutat industrial, preferentment dedicada a la fabricació d’armes Des del 1716 és seu de la Universitat de Yale

Practicat contra les càrregues de cavalleria en camp obert, amb la difusió de les armes de foc perdé tota efectivitat

En les peces d’artilleria té la mateixa funció que la càpsula fulminant en els cartutxos de les armes lleugeres