Resultats de la cerca
Es mostren 2347 resultats
trofeu
Art
Història
Entre els antics grecs i romans, signe de victòria erigit pels vencedors amb les despulles de l’enemic vençut, que es penjaven al tronc d’un arbre o s’amuntegaven sobre el mateix camp de batalla en record de la victòria atesa.
Posteriorment, el nom passà a designar bàsicament els monuments erigits en recordança de les victòries Ja a l’època llegendària de Grècia hom troba l’esment de trofeus molt antics erigits en forma anomenada antropomòrfica el vencedor penjava dalt d’un arbre o d’un pal les armes del vençut amb la mateixa disposició que aquest, en vida, les endossava Al llarg dels temps, el nombre de trofeus erigits passà a ésser una mostra de la glòria de cada general així, Pèricles es vanava d’haver-ne erigits nou A Roma, seguint el costum grec, ultra els llegendaris trofeus d’Enees, Ròmul, etc, són recordats…
Miquel Ojeda Ciurana

Miquel Ojeda Ciurana
CLUB D’ESGRIMA SAM
Esgrima
Tirador, àrbitre i dirigent d’esgrima.
Formà part de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel, el Centro Cultural de los Ejércitos, la Sala d’Armes Montjuïc SAM i el Club d’Esgrima Fides, i destacà en la modalitat de floret En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya individual 1993 i per equips en quatre ocasions, tres amb la SAM 1977, 1978, 1979 i una amb el CE Fides 1984, i campió de Catalunya individual vint-i-un cops 1981, 1982, 1984, 1985, 1988-92, 1994-2003, 2006, 2011 Amb la selecció espanyola, disputà sis Campionats del Món 1977, 1978, 1981, 1985, 1989, 1991 i una Universíada 1979 És àrbitre internacional categoria B d’…
Mònica Moro Mesa

Mònica Moro Mesa
Club d'Esgrima SAM
Esgrima
Tiradora, àrbitre i directiva.
Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, destacà en les modalitats de floret i d’espasa, i es proclamà quatre vegades campiona d’Espanya per equips 1989, 1990, 1991, 1996 Fou campiona de Catalunya absoluta en espasa 1994 i tres vegades en floret júnior 1983, 1985, 1986 Competí en set ocasions amb la selecció espanyola de floret i participà en un Mundial 1990 Retirada de la competició l’any 1996, fou àrbitre internacional categoria B de floret i espasa, i estatal de sabre Ha format part de la junta directiva de la Sala d’Armes Montjuïc, que presidí 1995-2003 També ha estat directiva de la federació…
Lluís de Vila-rasa
Literatura catalana
Poeta.
Hom l’ha identificat, sense una total seguretat, amb un cavaller homònim atestat entre el 1408 i el 1429 que serví el rei Ferran I, fou uixer d’armes d’Alfons IV el Magnànim i prengué part en l’expedició a Sardenya i Còrsega Es coneixen vuit composicions seves cinc balades versificades a la manera francesa tingueren ja en el seu moment força popularitat, i s’hi palesa una clara influència, de llenguatge —català sense provençalismes— i d’idees, d’Ausiàs Marc, segurament company seu d’armes Les balades foren publicades per J Massó i Torrents 1928 i A Pagès Bibliografia Massó i Torrents, J 1928…
,
col·limador
Física
Instrument usat per a individualitzar una visual.
És usat en topografia i en els mecanismes de punteria de les armes de foc
sabotatge
Militar
Política
Acció militar dirigida amb vista a disminuir el potencial bèl·lic i a obstaculitzar el funcionament dels serveis d’un enemic intern o extern.
Consisteix generalment en la destrucció o deterioració de naus, avions, combois, carreteres, dipòsits d’armes, etc
castellà
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Castella, de pes semblant a l’anterior, encunyada pels Reis Catòlics, que des del 1475 corresponia al mig excel·lent.
Duia el bust dels sobirans a l’anvers i les armes de Castella i Lleó al revers
New Haven
Ciutat
Ciutat de l’estat de Connecticut, EUA.
Ciutat industrial, preferentment dedicada a la fabricació d’armes Des del 1716 és seu de la Universitat de Yale
quadre
Militar
Formació de la infanteria en figura de quadrilàter presentant quatre cares a l’enemic.
Practicat contra les càrregues de cavalleria en camp obert, amb la difusió de les armes de foc perdé tota efectivitat
estopí
Militar
Cilindre de llautó o de matèria plàstica, ple d’una substància detonant, que, per l’acció de l’agulla del percussor, per fricció o pel pas d’un corrent elèctric, inicia la combustió de la càrrega de projecció d’un projectil.
En les peces d’artilleria té la mateixa funció que la càpsula fulminant en els cartutxos de les armes lleugeres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina