Resultats de la cerca
Es mostren 4082 resultats
rossinyol
Rossinyol
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent generalment en forma de gerra petita feta de terra cuita, amb un omplidor a la part superior, una nansa o agafador al lateral, i un broc transformat en xiulet a la part oposada de l’agafador.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de bisell, de cavitat globular El so es produeix en fer sonar el xiulet amb la gerra mig plena d’aigua El moviment de l’aigua i l’aire a l’interior de la cavitat provoca un so que imita el cant del rossinyol També es construeix de canya en forma de pipa o de plàstic Avui és utilitzat, bàsicament, com a joguina infantil Antigament, però, es feia sonar per Nadal, durant l’ofertori de la missa del gall
flauta de pistó
Música
Instrument de vent, semblant a una flauta sense forats, que se serveix d’un pistó o èmbol que es desplaça per l’interior del tub cilíndric, amb l’objectiu de modificar l’altura de so.
En la classificació Hornbostel-Sachs, flauta de forma ajustable, que pot ser de buf directe al cantell del tub o amb conducte d’aire Amb una mica d’habilitat s’hi poden tocar melodies senzilles Una de les seves variants, la flauta mussolera , era utilitzada antigament per a caçar mussols permet imitar el so d’aquest animal Actualment, les flautes de pistó són utilitzades, bàsicament, com a entreteniment o com a joguina infantil, construïdes de manera artesanal -de canya- o industrial -de metall o de plàstic
Joan Commeleran i Carrera
La Rambla de Joan Commeleran i Carrera
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Visqué a Madrid 1927-28, i després es donà a conèixer a Barcelona Fou un dels fundadors del Grup d’Artistes Independents i fou soci del Saló de Montjuïc A la postguerra es dedicà especialment a la pintura mural religiosa capella del Santíssim de Santa Maria del Mar, 1945 Tanmateix, fou bàsicament un paisatgista d’estil simple i no exempt d’influència de l’estètica naïf Conreà també la illustració de llibres, com Ruta de Santiago 1965
La mucosa respiratòria
Anatomia humana
Les vies respiratòries són recobertes internament per una mucosa o túnica mucosa , una mena de membrana que revesteix les cavitats viscerals que es comuniquen directament o indirecta amb l’exterior la denominació d’aquest tipus de membrana fa referència al moc , una substància viscosa que la recobreix formant una pellícula fina Per sota de la mucosa hi ha la sub mucosa , constituïda bàsicament per teixit conjuntiu Allí hi ha els vasos sanguinis i algunes glàndules les secrecions de les quals desemboquen a l’interior de la cavitat aèria Com totes les mucoses, la respiratòria es compon…
Palou
Barri
Antic poble
Antic poble i actual barri (116 m alt.) de Granollers (Vallès Oriental), que formà municipi independent fins el 1928, situat a l’esquerra del Congost, aigua avall de la ciutat.
L’antic terme, bàsicament agrícola cereals i llegums i de població en bona part disseminada, que comprenia la caseria del Junyent, s’ha convertit en àrea d’expansió urbana i industrial de Granollers i actualment té urbanitzada o edificada la quasi totalitat del territori El nucli primitiu és centrat per l’església parroquial de Sant Julià, consagrada el 1103 El lloc és esmentat ja el 955, i l’antic castell de Palou fou propietat de l’orde dels templers A la fi del s XIV passà sota la jurisdicció de la corona
Montferrer de Segre

Vista del poble de Montferrer
© CIC-Moià
Poble
Poble (732 m alt.) i cap del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), situat a la dreta del Segre.
És emplaçat dalt d’un turó, prop del riu, que és continuació del de Castellciutat S'hi concentra la indústria de tot el municipi, bàsicament la de la fusta, que produeix uns 70 m 3 l’any Hi ha graveres que manipulen una mitjana de 100 000 tones de material i una fàbrica de pinsos Hi hagué un antic castell El 1146 fou donat per Pere de Montferrer a la catedral d’Urgell Dins el terme parroquial Sant Vicenç hi ha el santuari de la Mare de Déu Trobada
Terranova

El parc nacional de Gros Morne, a Terranova
VisitGrosMorne (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Illa del Canadà, a l’oceà Atlàntic, a l’entrada del golf de Sant Llorenç, separada de la península del Labrador per l’estret de Belle Isle, al N, i de l’illa de Cap Bretó (Nova Escòcia) per l’estret de Cabot, al SW.
És formada per un altiplà ondulat d’altitud moderada, que arriba a 700 m a les Long Range Mountains, vora el litoral occidental, mentre que la part oriental és més baixa La major part de l’illa és composta de roques precambrianes, bàsicament arcaiques Els Barren Grounds tundra ocupen les altures de la petita península del Nord, el centre-sud i una franja litoral gairebé contínua Forma part de la província del mateix nom Terranova, la població de la qual habita en més de les dues terceres parts a l’illa
Campeche
Divisió administrativa
Estat federat de Mèxic, a l’W de la península de Yucatán, vora la badia de Campeche, que s’estén en una baixa planura calcària.
La capital és Campeche El clima és tropical humit amb temperatures mitjanes anuals d’uns 20°C i amb una pluviositat entre els 1000 mm anuals al N i els 1 900 mm al S Els corrents fluvials desemboquen gairebé tots a la Laguna de Los Términos L’economia és bàsicament agrícola blat de moro, canya de sucre, henequén , bé que la pesca proporciona importants recursos, com també els boscs, dels quals hom extreu campetx palo de Campeche i xicle L’estat es formà el 1853, quan se separà del de Yucatán
racionalisme
Art
Moviment arquitectònic que es formà cap al 1918 i que tingué com a representants més significatius Bruno Zevi —el qual popularitzà la denominació—, Le Corbusier, Walter Gropius, Jacobus Johannes Pieter Oud, Erich Mendelsohn i Ludwig Mies van der Rohe.
Com a trets remarcables d’aquesta tendència hi ha la concepció de l’edifici de dins cap enfora, la planta i façana lliures i l’ús d’elements prefabricats Aquesta denominació, però, està com més va més en desús i és substituïda —amb diferents connotacions— per la d’estil internacional, funcionalisme i moviment modern, segons els tractadistes i segons cada moment A l’Estat espanyol fou el grup GATEPAC el representant del moviment racionalista, impulsat bàsicament pel grup dels arquitectes catalans GATCPAC aglutinats a l’entorn de Josep Lluís Sert
pobre catòlic
Cristianisme
Membre de la comunitat religiosa pobres catòlics fundada el 1208 per Duran d'Osca amb antics valdesos convertits, homes i dones.
El papa Innocenci III n'aprovà les regles el 1212 pobresa absoluta, fins a la mendicitat, castedat, predicació contra els heretges, l’ofici canònic i submissió a la jerarquia eclesiàstica Vestien amb túniques blanques o grises S'establiren bàsicament a la diòcesi d’Elna i a Occitània Malgrat l’aprovació pontifícia i les seves obres de caritat i assistència pública, foren sempre considerats sospitosos per les autoritats eclesiàstiques catalanes i occitanes Se separaren del control de l’Església i es dissolgueren lentament a partir dels volts del 1250, un cop mort el seu fundador
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina