Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Cervera i fou professor del Collegi de Cirurgia de Burgos 1799-1806 i de l’Escola de Botànica i Agricultura creada el 1807 per la Junta de Comerç de Barcelona 1815-41, així com director del Jardí Botànic d’aquesta institució Representant típic de la mentalitat illustrada, es dedicà activament a promoure la divulgació de temes agronòmics, especialment a través de les Memorias de Agricultura y Artes i de Cartilles , algunes publicades en català Com a metge, arran de l’epidèmia de febre groga de Barcelona del 1821, defensà la teoria del contagi i la necessitat d’…

Cursà lleis a la Sorbona Militant del partit Destour, se’n separà el 1934 i fundà el Parti Socialiste Destourien La seva intensa activitat a favor de la independència de Tunísia el convertí en l’interlocutor amb el govern de Mendès-France President de l’assemblea nacional i cap del govern del nou estat tunisià independent 1956, deposà el bei i proclamà la república 1957, de la qual esdevingué president En l’economia, assajà amb poc èxit un socialisme moderat Feu costat al FNL d’Algèria i aconseguí la retirada de les forces franceses de la base de Bizerta, bé que en general mantingué …

Pel fet de ser monjo profés al convent de Sant Agustí de Barcelona aprofità les seves missions apostòliques per a visitar arxius i fer investigacions històriques Des del seu ingrés el 1737 en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona presentà diversos treballs històrics, filosòfics i religiosos, i també textos encomiàstics i poesies dedicades a la institució, moltes de les quals es conserven al seu arxiu El 1756 presentà davant els acadèmics una petita imatge, de bronze i molt ben treballada, que representava Mercuri, trobada prop de Torroella de Montgrí També es conserven…

De família humil, s’ordenà de sacerdot el 1889 Començà collaborant a publicacions de Badalona i a La Veu del Montserrat de Vic, i, actiu polemista integrista, fundà amb Sardà i Salvany El Missatger del Sagrat Cor de Jesús 1893 i dirigí La Tradició Catalana 1893 Seguint el mestratge de Sardà publicà, a més de nombroses obres pietoses, en català, reeditades sovint, Descentralización y regionalismo 1899, Las soluciones prácticas del problema social 1902, La Solidaridad Catalana y la conciencia católica 1907 i La Iglesia separada del estado 1911 Conreà també la literatura catalana novella…

Milità a la política liberal Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres 1822 fou també director al teatre de la Santa Creu Escriví en el Diario de Barcelona  i en el Diario Constitucional , on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular També fou redactor i formà part del grup d’ El Propagador de la Libertad El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral, com Gonzalo Bustos de Lara…

Des de molt jove residí a Barcelona El 1740 fou nomenat director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó traslladà l’arxiu del Palau Reial Major al de la Generalitat, féu catàlegs i inventaris dels documents i intentà de reunir a Barcelona tots els documents referents a la casa reial de Catalunya i Aragó existents a Saragossa, a Mallorca i a València Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1747 És autor d' Adarga catalana, arte heráldica y prácticas reglas de blasón, obra prevista en dotze volums, dels quals n'escriví quatre i en publicà dos 1753, i de Mapa del obispado de Barcelona…

Eclesiàstic, fou professor d’hebreu i de grec des del 1884 i prefecte d’estudis 1905-17 del Seminari de Barcelona, sobre el qual recopilà dades per a la seva història Efemérides para la historia del Seminario Conciliar de Barcelona El seminario de Montalegre 1593-1772,  1908 Publicà, entre altres estudis, la tesi doctoral sobre la declinació llatina 1884, el discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona sobre la profecia de Jeremies Antología sobre la profecía de Jeremías,  1899 i, també a l’Acadèmia, una versió catalana medieval del Llibre dels ensenyaments de…

Doctor en drets, fou advocat de l’Audiència de Barcelona El 1776 ingressà en la Conferència Fisicomatemàtica Experimental, on tingué una actuació molt destacada hi llegí com a mínim set monografies sobre l’electricitat i el parallamps Arxiver de la Junta de Comerç, realitzà una important tasca de còpia de documents per a les  Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona d’Antoni de Capmany També el 1776 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on intervingué amb composicions poètiques catalanes i castellanes una a la mort de Carles III,…

Era militar, d’ideologia liberal Utilitzà els pseudònims Martilo , El Barcelonés i Lariso Menardo Membre de la Societat Filosòfica i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1820, escriví, amb Aribau, Ramon López Soler i Francesc Altés i Gurena, la peça dramàtica La libertad restaurada 1820, i, com a autor únic, la comèdia en dos actes La víctima de la Inquisición Publicà nombroses poesies al Diario de Barcelona  i un llibre que aplegava les seves obres de caràcter rococó i sentimentalista, titulat Ensayos poéticos 1821, que havia de ser seguit d’un altre recull d’…

Lluità a l’Havana contra els anglesos al costat del seu germà Vicente, que hi morí, motiu pel qual fou creat comte d’El Asalto per Carles III d’Espanya 1763 Passà a Catalunya, on fou nomenat protector i president 1776 de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Fou capità general de Catalunya 1778-84 i 1784-89 es preocupà de la urbanització del Raval, entre la Rambla i la muralla de la banda de Montjuïc, i hi féu obrir l’anomenat carrer Nou de la Rambla, d’una amplada excepcional, dit del comte d’El Asalto en honor seu Féu reconstruir el Teatre de la Santa Creu, incendiat 1787, que hom…