Resultats de la cerca

Hom anomena mont la volta o anticlinal del plegament, i val la vall o sinclinal Al cim de l’anticlinal l’erosió origina a la capa dura unes crestes que limiten una depressió comba en els materials tous, la qual, en ésser excavats totalment aquests, produeix un mont derivé Als flancs dels anticlinals l’erosió forma una vall anomenada ruz La clusa és el pas obert per un riu a l’anticlinal Bé que estudiat aquest relleu a la regió del Jura, de la qual rep el nom, els exemples més representatius són a Suïssa, prop de Solothurn

Possible pàtria dels indoeuropeus, certament hi habitaren i en feren centre d’emigracions entre el 2500 i el 2000 aC Els aborígens hi desenvoluparen diverses cultures durant el bronze superior, conegudes per les tombes reials descobertes Esdevingué regne autònom durant les lluites dels diàdocs diàdoc 220 aC gràcies a la política de Mitridates Atès el seu cim, sota Mitridates IV Eupàtor ~132 — 63 aC, amb les conquestes a Bitínia, Galàcia, Paflagònia, etc, s’extingí ràpidament per l’ocupació romana de Pompeu 63 aC i posteriorment l’annexió definitiva a l’imperi Romà 64 dC Hi florí una colònia…

El cim principal forma, amb el Maigmonet 1 188 m, al NW, un sinclinal penjat de calcaris dolomítics i margosos cenomanianoturonians que formen part del clap cretaci estès cap al S i l’W, redreçat pel Triàsic diapíric de l’estret de Roig La timba meridonal és anomenada el balcó d’Alacant , i continua a l’W per la solana de l’Aixau Les altures es prolonguen al NW, dins l’estructura subbètica, amb els materials miocènics de l’Empenyador 1 260 m, cobert d’un dens coscollar Per damunt dels 950 m hom hi pot trobar neveres o pous de glaç

Una expedició nord-americana localitza el cos de George Leigh Mallory, un alpinista que va desaparèixer l’any 1924 quan intentava fer la primera ascensió al cim de l’Everest Mallory és trobat a una altitud de 8327 metres, però sense la seva càmera fotogràfica, l’únic element que podria aclarir un dels grans enigmes de la història de l’alpinisme si Mallory i el seu company d’expedició, Andrew Irvine, van ser els primers a pujar a l’Everest, 29 anys abans de la primera ascensió reconeguda, la d’Edmund Hillary i el xerpa Tensing l’any 1953

La línia de crestes fa de frontera entre Itàlia i Suïssa, i de la principal davallen grans masses de glaç que donen lloc a glaceres importants Morteratsch, Roseg, Forno, Palu El coll de Bernina 2 330 m uneix la vall de l’Adda i la de l’Inn hi passa una carretera i el ferrocarril de muntanya, que no interromp el seu servei a l’hivern La primera ascensió al Piz Bernina , el cim principal i el més alt dels Alps orientals 4 049 m, fou duta a terme el 13 de setembre de 1850 per Johann Coaz, Jon i Lorenz Ragut-Tscharner

Aquest castell hauria estat situat al cim del serrat que domina l’església de Santa Felicitat pel NE i constitueix avui l’extrem sud-est del terme de Prats de Sornian A l’indret hi ha encara el topònim “Castlar” El castell castrum Sixanum és documentat l’any 989 i potser es correspon al castelllone que apareix a la butlla del papa Sergi IV adreçada a Cuixà el 1011, en el terme del qual es trobava l’església de Santa Felicitat Aquest castell donà nom a una família senyorial, emigrada finalment al Conflent, com tantes altres de la Fenolleda

No queda aparentment cap vestigi d’aquell castell a l’actual mas de Valric “Belrich”, situat al cim d’un turó, al nord-est de Montescot, el qual, en temps medievals, era vorejat per un estany Al segle XII, anà a mans de la família d’Avalrí Pere Bernat d’Avalrí, 1106-26 Gausbert, el seu fill, 1126-45 El 1222, el vescomte de Bearn, Ramon de Montcada, en guerra contra Nunó Sanç, senyor de Rosselló, el prengué per la força El 1285, Ramon d’Urtx, senyor d’Avalrí, el defensà contra els croats de Felip l’Ardit

Es situa prop del torrent de Biure que neix al vessant oriental del coll de Deogràcies i desemboca al Gaià, per la dreta, a Pontils, sota un turó al cim del qual hi ha l’antic castell de Biure , esmentat ja el 1151, actualment restaurat La família de Guillem d’Aguiló, senyors del lloc, féu, durant el s XII, diverses donacions als hospitalers, els quals, a la fi del segle, hi establiren una casa, dependent de la comanda de Cervera El 1830 la jurisdicció civil i criminal passà a l’orde, que hi establí el priorat de Biure

És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver, al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament

Situació Vista del castell a la part alta de la població, amb l’única torre del recinte que s’ha conservat ECSA - A Roura Aquest castell és situat a la part alta del poble de Llo, prop de la torre de Vaquero, al peu del turó de Sant Feliu Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 20” N - Long 2° 3’ 41” E Per a arribar a Llo des de la Guingueta d’Ix, cal agafar la carretera N-116 fins a Sallagosa, on cal prendre a mà dreta una carretera local que porta a Llo MD Història La història d’aquest castell és força confusa Des del segle XI es documenta un castell de Llo, que fou un domini dels comtes de…