Situació
Vista del castell a la part alta de la població, amb l’única torre del recinte que s’ha conservat.
ECSA - A. Roura
Aquest castell és situat a la part alta del poble de Llo, prop de la torre de Vaquero, al peu del turó de Sant Feliu.
Mapa: IGN-2250. Situació: Lat. 42° 27’ 20” N - Long. 2° 3’ 41” E.
Per a arribar a Llo des de la Guingueta d’Ix, cal agafar la carretera N-116 fins a Sallagosa, on cal prendre a mà dreta una carretera local que porta a Llo. (MD)
Història
La història d’aquest castell és força confusa. Des del segle XI es documenta un castell de Llo, que fou un domini dels comtes de Cerdanya. Aquest castell segurament s’ha de situar al cim del turó de Sant Feliu de Castellvell, tal com el mateix topònim sembla revelar. A mitjan segle XIII, però, els senyors de Llo decidiren construir un nou castell al peu del turó, prop de l’església parroquial de Sant Fructuós. Aquest castell apareix com acabat de construir l’any 1259, en què Galceran IV de Pinós, senyor de Llo, confessà que el seu difunt pare havia donat a l’església de Sant Feliu de Castellvell de Llo un mas en franc alou; ell en feu la cessió a dita església i al seu donat i a més llegà el delme dels masos de Torrent, de la parròquia de Llo, a l’església de Sant Miquel, que ell havia fet construir dins el nou castell de Llo. El donat de Sant Feliu havia de servir també l’església de Sant Miquel. Segons aquest document, doncs, l’actual castell, a la part alta del poble, és una fortalesa de nova construcció bastida al segle XIII.
Els Pinós foren senyors del castell de Llo fins al principi del segle XIV. Finalment passà al rei de Mallorca, l’any 1322, per un bescanvi amb Torrelles i Juegues (Rosselló). Hom avaluà el preu del castell en 3 900 lliures, 13 sous i 9 diners. Més tard, Joan I vengué el terme als Perellós en franc alou, família que en conservarà el domini fins el 1500. A la vetlla de la Revolució Francesa n’eren senyors els Móra, marquesos de Llo. (MD)
Castell
Planta del castell de Llo.
LI. Claver, J. Cruanyes i E. Romea
Actualment aquest castell és format per un pany de mur força llarg, per una torre, situada a l’extrem occidental d’aquesta muralla, i per les malmeses restes d’una altra torre situades a l’extrem sud-est, al cim d’una roca. Pensem que quan es va fer aquest castell hi havia un recinte, que ocupava bona part del cim del turó i que tenia una longitud d’uns 40 m i una amplada, molt aproximadament, d’uns 20 m. La planta d’aquesta fortificació devia ésser poligonal i allargada, tot adaptant-se al relleu. D’aquest castell es conserven, sobretot, dos llenços de muralla, situats un al costat de l’altre, orientats cap al nord i cap al nord-oest, respectivament, i amb una longitud d’uns 18 m i 15 m. A aquest mur, que té un gruix d’1,4 m, actualment s’adossen diversos habitatges. La muralla, construïda directament sobre la roca, té una alçada d’uns 9 m. Hi veiem tres línies d’espitlleres o sageteres. A prop de terra hi ha almenys vuit espitlleres petites. Aquesta part inferior ha estat restaurada parcialment. A 3 m del sòl exterior hi ha 12 sageteres, amb una separació d’1,5 m entre elles. Gairebé al cim hi ha 6 espitlleres més, repartides al llarg del mur. El mur és fet amb pedres no gaire grosses col·locades en opus spicatum.
Segurament també fou feta en el mateix moment que aquesta muralla exterior una torre de planta rectangular. Les escasses restes d’aquesta construcció, amb una alçada de poc més d’1 m, són situades al cim d’una roca, en un jardí privat, a l’extrem sud-est del recinte. Té unes mides de 3 m d’ample per 5,6 m de llarg.
A l’extrem nord-oest del clos emmurallat, potser en el mateix moment o posteriorment, es va afegir una torre de planta gairebé quadrada (els costats fan uns 6 m). El gruix dels murs és d’1,5 m. La torre és 1,5 m més alta que la muralla i té la base lleugerament atalussada; l’alçada total respecte al carrer és d’11,8 m. L’aparell constructiu s’assembla al de la resta de la fortificació, però no és pas igual. Els murs d’aquesta torre són fets amb pedres petites, arrenglerades i en alguns casos col·locades també en opus spicatum. Als caires hi ha, però, uns carreus més grossos. Des de l’interior de la torre, on hom només pot accedir per una de les cases que s’hi adossen, veiem que aquesta construcció era coberta amb una volta apuntada.
Així doncs, d’acord amb les seves característiques constructives, podem afirmar que aquesta torre del nord-oest va ésser edificada al segle XIII. En canvi, a l’hora de datar la muralla d’aquest castell dubtem una mica. Creiem que val la pena plantejar, ni que sigui com a hipòtesi de treball, que hi poden haver dues possibles datacions. Una primera possibilitat, potser la més lògica d’acord amb la documentació conservada, és que tot el mur perimetral i també la torre del SE haguessin estat fets al segle XIII, al mateix moment que la torre de l’angle nord-oest. Una altra possibilitat, difícil, però, d’assegurar, seria que la muralla hagués estat part d’un recinte més ampli fet en una època primerenca, en una data propera a l’any 1000. A aquest clos inicial s’hauria afegit una torre, a l’angle nord-oest, vers l’any 1250. El principal element, potser no prou segur, que ens podria fer decantar cap a aquesta segona possibilitat seria l’aparell constructiu de la muralla.
Pel que fa a la resta del recinte que no s’ha conservat, podem pensar que, a part aquesta torre, potser n’hi havia una altra, coetània, a l’extrem sud-oest (potser la “Torre Petita”, Buron, 1989, pàg. 117); a més, com ja hem dit, encara hi havia la torre de l’extrem oriental (potser l’anomenada en la documentació “Torre Mitjana”), feta en el moment en què es bastiren les muralles i que potser era la torre mestra de tot el conjunt. (JBM-LICS-JCR-ERR)
Bibliografia
- Capeille, 1908, núm. 49
- Serra i Vilaró, 1930-50, vol. III, pàgs. 301-302
- Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 694, pàgs. 204-207
- Buron, 1989, pàg. 117