Resultats de la cerca
Es mostren 468 resultats
Els fets de Cullera
Detinguts pels fets de Cullera, “Mundo Gráfico”, 1923 GC El 18 de setembre de 1911, la localitat valenciana de Cullera fou escenari d’uns luctuosos esdeveniments, anomenats “fets de Cullera” Aquest episodi es va inscriure en el marc d’una conflictivitat generalitzada a diversos punts de l’Estat espanyol La intranquillitat obeïa a diverses raons Entre altres, cal destacar el malestar per les condicions de vida a què estava subjecta una gran part de la població, a l’anunci d’una nova tramesa de tropes al Marroc pels problemes de competència amb França, i a la propagació, per part dels…
Introducció. Un retrat sociopolític de la ciutat
Presentació L’Atles electoral de la Segona República a Catalunya incorpora el comportament de les seccions electorals de Barcelona, perquè, a més del seu valor polític, delimitaven zones concretes de la ciutat, dividien l’espai segons la seva densitat i permetien aproximar-se a l’electorat que residia en un mateix immoble o en un mateix carrer Els resultats es recollien i es publicaven per seccions, en les quals hi havia una única taula electoral encarregada d’emplenar l’acta que incloïa els vots obtinguts per cada candidat, els vots en blanc o nuls, la llista dels votants i el cens Junt amb…
el Divuit de Juliol
Història
Data oficial de l’aixecament inicial de la Guerra Civil Espanyola de 1936-39.
Al Marroc, tingué caràcter estrictament militar a la metròpoli, els partits de dretes —Falange Española, carlins, Renovación Española i els militants més actius de les Juventudes de Acción Popular i de la CEDA— ajudaren les guarnicions, però sempre sota control militar Al Marroc l’aixecament es produí el dia 17 El 18 tingueren lloc els de Canàries, Sevilla —pern de la revolta a Andalusia—, Valladolid i Burgos el 19, els de Saragossa, Pamplona, Vitòria, Oviedo, Salamanca i Palma les guarnicions de Galícia s’aixecaren el dia 20 Als punts on fracassà, l’aixecament es produí el 19 Barcelona,…
Josep Dalmau i Olivé
Cristianisme
Literatura catalana
Sacerdot, activista polític i social i escriptor.
Cursà teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca, d’on fou expulsat, estudis que acabà a la Universitat Pontifícia de Comillas, on obtingué el títol S’ordenà sacerdot a la seva vila natal l’any 1952 Després d’uns quants anys a les parròquies de Sant Pere Molanta i l’Arboçar, Gràcia de Sabadell i Sant Antoni de Sabadell on entrà en contacte amb l’antifranquisme, el 1958 fou assignat a la parròquia de Gallifa, d’on fou rector fins el 2017, i posteriorment rector emèrit Hi promogué, des del final dels anys cinquanta i seixanta, activitats centrades en l’escoltisme, i organitzà cursos de…
,
Joan Pallejà i Mañanet
Cinematografia
Director i muntador.
Vida Fill d’un pastisser i hereu d’una llarga tradició artística, a quinze anys anà a estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i s’especialitzà en litografia i dibuix El 1916 debutà en el cinema com a realitzador, director artístic i actor d’almenys dues cintes, Una piedra cae al lago 1916 i El tren de los suicidas 1917, fins que el 1921 escriví, dirigí i protagonitzà Lilian , un western rodat a Lloret de Mar que resultà tot un èxit en fer-se passar per film nord-americà, ja que l’equip utilitzà pseudònims el seu, John Pallears i la productora, Good Silver Film Corporation, de Llorenç…
el Sis d’Octubre

Durant el Sis d’Octubre, membres d’Estat Català i del sometent són escorcollats per soldats
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és conegut el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d’octubre de 1934.
Cal cercar les causes llunyanes de la revolta en la dissociació política entre el govern d’esquerra de la Generalitat i els governs de centredreta de Madrid, a partir del desembre del 1933, ço que dificultava les relacions entre ambdós poders i el normal exercici de l’autonomia A dins de Catalunya, i en un període de crisi econòmica i creixents tensions socials, l’aprovació pel Parlament d’una moderada llei de Contractes de Conreu abril del 1934 suscità la immediata oposició de Lliga Catalana i dels grans propietaris, els quals, amb l’ajut del govern de Samper, aconseguiren l’anullació de la…
De l’aixecament militar a la Guerra
La radicalització de les dretes va agreujar-se després del febrer del 1936 La victòria electoral del Front Popular va fer minvar el prestigi de la política parlamentària de Gil-Robles, potenciant l’opció totalitària de José Calvo Sotelo Nombrosos conservadors giraren els ulls cap a l’Exèrcit mentre l’extrema dreta incrementava la seva activitat Al final del 1932 alguns oficials antirepublicans crearen la Unión Militar Española UME, destinada a preparar un aixecament, la qual va portar una vida llangorosa fins el 1936 Aquell any, la formació del govern Azaña impulsà un confús moviment de…
Umbral
Setmanari
Setmanari gràfic impulsat per la CNT que, dirigit per A.Fernández Escobés, aparegué a València (10 de juliol de 1937 — 4 de desembre de 1937) i Barcelona (8 de gener de 1938 — 21 de gener de 1939).
D’edició molt acurada, tingué com a illustradors JMonleón, Castelao i Arturo Ballester Entre els seus collaboradors més regulars hom ha d’esmentar Mauro Bajalatierra, Marià RVázquez, Frederica Montseny, Federico Urales, Ezequiel Endériz, Lucía Sánchez Saornil, Jaume Espinar i Jacint Borràs
Cinefoto
Cinematografia
Laboratori cinematogràfic.
En tancar els Laboratoris CYMA el 1929, Daniel Aragonès, que hi havia treballat, s’associà amb Antoni Pujol i constituïren Aragonès i Pujol, empresa la principal activitat de la qual es produí en el laboratori Cinefoto, al carrer del Rosselló de Barcelona, i que posteriorment es traslladà al carrer de Roger de Llúria El 1935 la capacitat de producció dels laboratoris els permeté atendre amb una gran rapidesa els nombrosos encàrrecs de les productores i distribuïdores més importants de l’Estat Disposaven de cinc màquines de revelatge, i una secció dedicada únicament al titulatge, les…
Albert Gasset i Nicolau
Cinematografia
Realitzador, director de fotografia i muntador.
Vida Fill de cantants de sarsuela, debutà a vuit anys al teatre Principal Palace de Barcelona Començà en el món del cinema al costat de l’operador Ramon de Baños en La vida de Cristóbal Colón y su descubrimiento de América 1916-17, Émile Bourgeois El 1918 conegué Fructuós Gelabert, amb qui treballà estretament i li posà el renom de Griffith Després d’un viatge a Nova York i Hollywood 1923, participà en la fotografia d’ Ellas y ellos Baltasar Abadal i en Amor de campesino Josep Pitarch, Lluís Forasté i Martín Aguyé, i feu el muntatge d’ El martirio de vivir 1924, Enrico Santos A partir de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina