Resultats de la cerca
Es mostren 3858 resultats
cuc de farina
Cuc de farina
Mnolf (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Eruga del coleòpter Tenebrio molitor, molt comú als molins de farina, de la qual s’alimenta.
agrarisme
Política
Denominació aplicada a diverses tendències polítiques que tenen en comú un interès central pels problemes agraris.
Bé que en alguns casos especialment a Mèxic i entorn de la figura d’Emiliano Zapata l’han seguida aquells moviments que propugnen una profunda reforma agrària, la major part dels partits europeus que s’han ajuntat a la denominació d’agraris acostumen d’ésser representants dels interessos dels grans i mitjans propietaris d’orientació conservadora, com en el cas de l’anomenat grup agrari durant la Segona República Espanyola, dirigit per Martínez de Velasco i integrat més o menys formalment en l’esfera d’acció de la CEDA
acordar
Prendre l’acord de decidir o de determinar de comú acord, per majoria de vots, premeditadament.
Ocells de medis agraris
Les activitats agropecuàries han modelat els paisatges de bona part del planeta En l’entorn mediterrani, aquesta interacció es va iniciar fa segles i, per tant, els paisatges agrícoles poden considerars’hi tan naturals com ho poden ser un bosc o un aiguamoll, amb l’única diferència que, en els primers, l’espècie humana és un protagonista actiu i indissociable en la seva gènesi i manteniment Les comunitats d’ocells d’aquests medis es troben particularment adaptades a l’heterogeneïtat espacial i dinàmica temporal que els caracteritza Les poblacions de sisó Tetrax tetrax ,…
zona de lliure comerç
Economia
Acord d’integració econòmica entre diversos estats, que comporta la supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells.
Constitueix un model d’integració econòmica de menys intensitat que el mercat comú i la unió duanera Exemples de zones de lliure comerç són l'EFTA i l'ALALC
quitó
Quitó
WoRMS for SMEBD (CC BY-NC-SA)
Malacologia
Mol·lusc poliplacòfor de la família dels quitònids d’1 a 10 cm de longitud, relacionat filogenèticament amb els anèl·lids, de cos ovalat i sense sac visceral, amb closca dorsal de vuit plaques imbricades en posició diagonal, aparell digestiu en línia recta, cap sense ulls ni tentacles i amb el peu com el dels gastròpodes.
És marí i habita sobre roques calcàries litorals, a poca profunditat, on s’alimenta d’algues Les seves larves són trocòfores És comú a les costes dels Països Catalans
sícon
Zoologia
Tipus d’organització d’algunes esponges, caracteritzades pel fet de tenir el cos en forma de sac, obert a l’exterior per un pseudoòcul, amb una cavitat gastral o utricular, no revestida interiorment de coanòcits, que comunica amb l’exterior per molts canals aferents.
La cavitat de l’utricle resta entapissada per pinacòcits d’origen ectodèrmic Aquesta organització és típica de certes esponges calcàries, com les del gènere Sycon , comú a la Mediterrània
base de comparació
Fonètica i fonologia
Característica comuna que hom pot considerar en dos termes d’una oposició, i que constitueix la base de comparació per als dos termes considerats.
Així, per exemple, en l’oposició t/d hom troba una base de comparació en el fet que tots dos termes tenen de comú d’ésser interdentals i oclusius
síndic personer
Història
Funcionari municipal creat pel Consell de Castella el 1766 a tots els ajuntaments de l’estat que exercia de procurador dels interessos dels veïns.
Era elegit per sufragi directe com el diputat del comú i a Barcelona era votat per compromissaris El càrrec fou suprimit al s XIX, en ésser creats els ajuntaments constitucionals
rosalia alpina
Rosalia alpina
Aah-Yeah (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels cerambícids, d’uns 20 a 40 mm de longitud, longicorni, amb el cos apelfat de colors grisos o blaus, entre els quals ressalten taques negres envellutades.
És possiblement, l’insecte coleòpter més bonic i cercat Habita sobretot a les muntanyes Pirineus, Alps, sobre el faig i, de vegades, sobre les flors És comú a tot Europa