Ocells de medis agraris

Les activitats agropecuàries han modelat els paisatges de bona part del planeta. En l’entorn mediterrani, aquesta interacció es va iniciar fa segles i, per tant, els paisatges agrícoles poden considerars’hi tan naturals com ho poden ser un bosc o un aiguamoll, amb l’única diferència que, en els primers, l’espècie humana és un protagonista actiu i indissociable en la seva gènesi i manteniment. Les comunitats d’ocells d’aquests medis es troben particularment adaptades a l’heterogeneïtat espacial i dinàmica temporal que els caracteritza.

Les poblacions de sisó (Tetrax tetrax), limitades a les estepes de la plana de Lleida, han experimentat una forta reducció en la darrera dècada, com a resultat de la creixent intensificació agrícola i la transformació dels usos del sòl en les àrees agrícoles de secà.

CENEAM/Ángel de la Cruz.

Alguns ocells desenvolupen el seu cicle vital de forma completa en els medis agrícoles, que els proporcionen tot el que necessiten durant l’any per a viure i reproduir-se. Entre els ocells esteparis hi ha els casos més representatius, com ara el del sisó (Tetrax tetrax), originalment propi de les estepes herbàcies, però secundàriament adaptat a les pseudoestepes cerealistes. En altres casos, els ocells tan sols utilitzen els espais agraris amb finalitat tròfica, però es reprodueixen en altres hàbitats. Els medis conreats són altament productius i ofereixen una bona oferta d’aliment i preses a tota mena d’ocells, tot i que sovint aquesta oferta es produeix de forma explosiva i limitada en el temps. En aquests casos, l’ús del medi agrícola es pot limitar a determinats períodes de l’any, ja sigui durant el període reproductor o bé fora. Els conreus són el refugi de molts ocells que durant l’hivern visiten els Països Catalans procedents d’indrets més septentrionals o fins i tot d’ocells locals que es desplacen a les planes conreades, on els és més fàcil trobar aliment. Els grans estols de pinsans (Fringilla coelebs), aloses (Alauda arvensis) o tudons (Columba palumbus) són una de les imatges ornitològiques hivernals més característiques dels nostres ambients conreats. Alguns ocells rapinyaires, que nidifiquen en boscos o cingles, aprofiten l’abundància de preses en aquests medis. En casos extrems, en què els hàbitats d’alimentació naturals han desaparegut o s’han fet molt escassos, els conreus esdevenen novament un hàbitat essencial. Aquest és també el cas dels arrossars, que constitueixen un hàbitat fonamental per a l’alimentació de molts ocells aquàtics, especialment durant l’estiu, quan les zones humides mediterrànies pateixen una forta sequera, o durant la tardor i l’hivern (si estan parcialment inundats), en què ofereixen un hàbitat excel·lent per a molts ocells aquàtics migradors o hivernants. En el cas de la gavina corsa (Larus audouinii) al delta de l’Ebre, s’ha demostrat la importància dels arrossars com a lloc d’alimentació alternatiu en moments en què l’aixecament de la veda de pesca elimina la possibilitat d’explotar el recurs tròfic principal.

El mussol (Athene noctua) és un ocell molt vinculat als humans, ja que s’alimenta principalment als conreus i col·loca els seus nius en cavitats de construccions agrícoles, de grans oliveres o d’arbres dispersos entre els camps.

CENEAM / Antonio Camoyán.

A les darreres dues dècades s’ha avançat molt en el coneixement de la fauna ornítica dels conreus. Malauradament, bona part de l’interès creixent que ha despertat aquest grup d’ocells els darrers anys és degut a la constatació que es tracta del grup d’ocells més amenaçat del país. L’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 posava de manifest que els ocells lligats a conreus, i en particular els lligats als entorns esteparis, són l’únic grup ornític que mostra una davallada significativa a les seves àrees de distribució respecte de l’aties de 1975-83. De fet, l’única espècie d’ocell extingida recentment a Catalunya és l’alosa becuda (Chersophilus duponti), una espècie típica d’ambients estèpics, D’altra banda, la trenca (Lanius minor), un ocell lligat a paisatges agraris poc intensificats, és en aquests moments una de les espècies d’ocell més amenaçades dels Països Catalans. Aquesta tendència regressiva de les aus de medis agrícoles es produeix de manera generalitzada a tot el continent europeu i respon a processos socioeconòmics de globalització i tecnificació que han comportat, d’una banda, l’abandonament de terrenys agrícoles, que s’han convertit en boscos i matollars en àrees de muntanya, o en zones urbanes a les planes. I, de l’altra, a la intensificació agrícola, que és un fenomen complex vinculat a la generalització de l’ús d’adobs químics, pesticides, gran maquinària, estabulament del bestiar i desenvolupament de grans infraestructures de reg. En els paisatges agraris intensificats els canvis d’estructura i l’homogeneïtzació del medi a diverses escales espacials, com també l’acceleració i l’increment de freqüència de les tasques agrícoles, fan que les aus no puguin trobar ni aliment ni refugi adequat en els conreus o que, en molts casos, morin o perdin la posta com a resultat de l’aplicació de pesticides o per efecte de les màquines o el reg. En definitiva, s’ha produït un desajust entre les necessitats dels ocells i els cicles i l’estructura dels conreus. Recentment, l’Institut Català d’Ornitologia i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya han iniciat un projecte sobre indicadors ornítics que mostra clarament la importància de tots aquests processos en l’àmbit de Catalunya.

Tots els paisatges agraris, de secà o de regadiu, poden tenir el seu valor per als ocells, però cal que la seva gestió sigui respectuosa amb l’entorn. El manteniment d’aquests paisatges ben conservats ha de ser un objectiu prioritari en les polítiques de conservació. A les estepes catalanes s’han dut a terme experiències interessants que demostren que determinades espècies amenaçades com la xurra (Pterocles orientalis) o els sisons responen molt bé a actuacions tan simples com deixar guarets o plantar franges de conreus amb lleguminoses. També hi ha experiències de gestió proactiva en favor dels ocells als arrossars del delta. Però de poc serviran aquestes actuacions puntuals si no es produeix un replantejament dels grans projectes de transformació agrícola i urbanització de les darreres grans àrees agrícoles del nostre país.

La taula següent mostra la composició de les comunitats d’ocells típiques d’alguns dels paisatges agraris més emblemàtics dels Països Catalans. S’hi mostren les espècies reproductores i hivernants més característiques en cada cas. Els mosaics de conreus de secà, formats per barreges de camps de cereals, ametllers i oliveres, es troben molt estesos per les zones continentals interiors i de muntanya mediterrània, com també a les Illes Balears. Les zones estepàries, dominades pels conreus de cereals, es poden trobar a la plana de Lleida i en alguns indrets interiors del País Valencià; són l’hàbitat agrícola més amenaçat. Als mosaics de regadiu es produeix una alternança de conreus de fruita dolça, panís, alfals i farratge, i hi abunden les basses i els canals; són típics de la part central de la plana de Lleida. Els oliverars ocupen grans extensions a les terres de l’Ebre o les Garrigues. Els arrossars constitueixen el paisatge del delta de l’Ebre i l’Albufera de València, i són claus per a la conservació de moltes espècies d’ocells aquàtics. Al Penedès o al Priorat es poden veure diversos tipus de paisatges dominats per la vinya, segons si són a la plana o a la muntanya. Els tarongerars, típics de Castelló i de València, resulten un dels medis agraris més intensificats, però no per això deixen de tenir valors ornítics destacables. (La taula ha estat elaborada amb dades de l'autor)

Comunitats d'ocells de diferents paisatges agraris dels Països Catalans
Mosaics de secà Estepa Oliverars Vinya Arrossar Mosaic de regadiu Tarongerars
Xarxet comú (Anas crecca) +
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) +
Perdiu roja (Alectoris rufa) + + + +
Guatlla (Coturnix coturnix) + +
Faisà (Phasianus colchicus) +
Martinet ros (Ardeola ralloides) +
Esplugabous (Bubulcus ibis) +
Martinet blanc (Egretta garzetta) +
Cigonya (Ciconia ciconia) +
Capó reial (Plegadis falcinellus) +
Esparver d’espatlles negres (Elanus caeruleus) + + +
Milà negre (Milvus migrans) + + +
Milà reial (Milvus milvus) + +
Arpella (Circus aeruginosus) + +
Esparver cendrós (Circus pygargus) + +
Aligot comú (Buteo buteo) + + + +
Astor (Accipiter gentilis) +
Esparver (Accipiter nisus) + + + +
Àguila daurada (Aquila chrysaetos) + +
Àguila calçada (Aquila pennata) + +
Àguila cuabarrada (Aquila fasciata) + +
Xoriguer petit (Falco naumanni) +
Xoriguer comú (Falco tinnunculus) + + + + +
Falcó mostatxut (Falco subbuteo) +
Esmerla (Falco columbarius) + + +
Polla d’aigua (Gallinula chloropus) + +
Fotja vulgar (Fulica atra) +
Polla blava (Porphyrio porphyrio) +
Sisó (Tetrax tetrax) +
Cames-llargues (Himantopus himantopus) +
Torlit (Burhinus oedicnemus) + + + +
Fredeluga (Vanellus vanellus) + +
Gamba roja vulgar (Tringa totanus) +
Becada (Scolopax rusticola) + +
Becadell (Gallinago gallinago) + + +
Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) + +
Gavina capnegra (Larus melanocephalus) + + +
Gavina corsa (Larus audouinii) +
Curroc (Sterna nilotica) +
Xatrac comú (Sterna hirundo) +
Xatrac menut (Stemula albifrons) +
Fumarell carablanc (Chlydonias hybrida) +
Xurra (Pterocles orientalis) +
Ganga (Pterocles alchata) +
Colom roquer (Columba livia) + + + + +
Xixella (Columba oenas) +
Tudó (Columba palumbus) + + +
Tórtora turca (Streptopelia decaocto) + + +
Tórtora (Streptopelia turtur) + +
Cucut reial (Clamator glandarius) +
Òliba (Tyto alba) + + + + +
Xot (Otus scops) + + +
Mussol comú (Athene noctua) + + + +
Mussol banyut (Asio otus) + + +
Enganyapastors (Caprimulgus europaeus) + +
Siboc (Caprimulgus ruficollis) + + +
Falciot negre (Apus apus) + + + + + + +
Abellerol (Merops apiaster) + + + +
Gaig blau (Coracias garrulus) + +
Puput (Upupa epops) + + + + +
Picot verd (Picus viridis) + +
Colltort (Jynx torquilla) + + +
Calàndria (Melanocorypha calandra) +
Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) +
Cogullada (Galerida cristata) + + + + + +
Cogullada fosca (Galerida teklae) + + +
Cotoliu (Lullula arborea) +
Alosa vulgar (Alauda arvensis) + +
Oreneta de ribera (Riparia riparia) +
Roquerol (Ptyonoprogne rupestris) +
Oreneta vulgar (Hirundo rustica) + + + + + + +
Oreneta cuablanca (Deilchon urbicum) + + + + + + +
Titella (Anthus pratensis) + + + +
Cuereta groga (Motacilla flava) +
Cuereta blanca (Motacilla alba) + + + +
Rossinyol (Luscinia megarhynchos) + + + +
Pit-roig (Erithacus rubecula) + + + +
Cotxa fumada (Phoenicurus ochuros) + + + +
Bitxac comú (Saxicola torquatus) + + + +
Còlit gris (Oenanthe oenanthe) + +
Còlit ros (Oenanthe hispanica) + + +
Còlit negre (Oenanthe leucura) +
Merla blava (Monticola solitarius) +
Merla (Turdus merula) + + +
Tord comú (Turdus philomelos) + + + +
Griva (Turdus viscivorus) + + +
Busqueta vulgar (Hippolais polyglotta) + + + +
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) + + + +
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) + + +
Tallarol emmascarat (Sylvia hortensis) + +
Tallarol trencamates (Sylvia conspicillata) +
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) + + +
Papamosques gris (Muscicapa striata) +
Mallerenga blava (Parus caeruleus) + + + +
Mallerenga carbonera (Parus major) + + + +
Teixidor (Remiz pendulinus) +
Oriol (Oriolus oriolus) + +
Trenca (Lanius minor) + +
Botxí (Lanius meridionalis) + + +
Capsigrany (Lanius senator) + + +
Garsa (Pica pica) + + + + + +
Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) +
Gralla (Corvus monedula) + + +
Cornella (Corvus corone) + + +
Corb (Corvus corax) + + +
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) + + + + + + +
Estornell negre (Sturnus unicolor) + + + + + + +
Pardal comú (Passer domesticus) + + + + + + +
Pardal xarrec (Passer montanus) + + + + + + +
Pardal roquer (Petronia petronia) + + + +
Pinsà comú (Fringilla coelebs) + + + + + +
Gafarró (Serinus serinus) + + + + + +
Verdum (Carduelis chloris) + + + + +
Cadernera (Carduelis carduelis) + + + + +
Passerell comú (Carduelis cannabina) + + + +
Gratapalles (Emberiza cirlus) + + + +
Sit negre (Emberiza cia) + + +
Hortolà (Emberiza hortulana) + +
Cruixidell (Emberiza calandra) + + +