Resultats de la cerca
Es mostren 1040 resultats
Balliol
Família noble escocesa d’origen normand, molt poderosa als segles XIII i XIV.
En fou el fundador Gui, senyor de Bailleul i Harcourt Normandia, company de Guillem I d’Anglaterra que rebé de Guillem II importants feus a Durham i Northumberland La vídua del seu net, John de Balliol mort el 1269, fundà el Balliol College d’Oxford John de Balliol, senyor de Galloway, fill del precedent, emparentat per línia materna amb els reis d’Escòcia, feu valer les seves pretensions al tron, contra els Bruce, en morir la reina Margarida I 1290 Amb l’ajut del rei d’Anglaterra fou reconegut rei Joan I el 1292 Però, revoltat contra els anglesos, fou vençut el 1296, hagué de…
Thomas Schippers
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Des de petit destacà pels seus dots musicals, oferí el primer concert públic com a pianista quan tenia sis anys, i excellí especialment com a organista Després de completar la seva formació a Filadèlfia i a Nova York, a divuit anys debutà com a director d’orquestra en aquesta segona ciutat al capdavant de la Lemonade Opera Company Durant la dècada del 1950 dirigí importants estrenes operístiques de GC Menotti, amb qui collaborà al New York City Opera Center, institució de la qual fou director de l’orquestra en 1951-54 A partir del 1958 dirigí en el Festival de Spoletto 1958-76, i…
Thomas Beecham
Música
Director d’orquestra anglès.
De formació autodidàctica, el 1899 fundà una orquestra d’afeccionats amb la qual feu diverses gires per Anglaterra entre el 1902 i el 1904 L’any 1905 fundà la New Symphony Orchestra de Londres i cinc anys més tard assumí la direcció artística del Covent Garden, on estrenà obres de Wagner i Richard Strauss i on convidà artistes com Wilhelm Furtwängler, Erich Kleiber o els Ballets Russos de Diaghilev 1911 El 1915 fundà la Beecham Opera Company i després de la Primera Guerra Mundial fou director convidat en diversos països europeus fins a la fundació, el 1932, de l’Orquestra…
Jaume Salvador i Pedrol
Jaume Salvador i Pedrol
© Fototeca.cat
Botànica
Botànic i farmacèutic.
Fill de Joan Salvador i Boscà El més representatiu d’un llinatge d’illustres científics i professionals El 1698 entrà a formar part del Consell de Cent de la ciutat de Barcelona A França, especialment a Montpeller, es perfeccionà en ciències naturals Tingué relació amb botànics de fama Tournefort, Ray, Magnol, Boccone, etc Herboritzà pel sud de França, pels Pirineus, el Montseny i Montserrat Company de Tournefort en part dels primers viatges d’exploració florística per terres hispàniques el 1681 i 1683 Augmentà l’herbari amb plantes rebudes de corresponsals amics, sobresortint els exemplars…
Romuald
Cristianisme
Monjo.
Vers el 970 es féu monjo benedictí el 978 residia a Venècia i convencé el duc Pere Orsèol de deixar el món, cosa que féu tot seguit i es dirigí a Cuixà seguint l’abat Garí Romuald, amb un company dit Marí i altres nobles venecians, seguí el duc i s’establí prop de Cuixà, on féu vida eremítica Aquí, segons el seu biògraf Pere Damià, convencé el comte Oliba Cabreta de deixar el món i de retirar-se a fer penitència a Montecassino Abans del 988 deixà Cuixà per anar en ajuda del seu pare Més tard entrà al monestir de San Apollinare in Classe Ravenna, d’on fou elegit abat el 998, però…
Lluís de Vila-rasa
Literatura catalana
Poeta.
Hom l’ha identificat, sense una total seguretat, amb un cavaller homònim atestat entre el 1408 i el 1429 que serví el rei Ferran I, fou uixer d’armes d’Alfons IV el Magnànim i prengué part en l’expedició a Sardenya i Còrsega Es coneixen vuit composicions seves cinc balades versificades a la manera francesa tingueren ja en el seu moment força popularitat, i s’hi palesa una clara influència, de llenguatge —català sense provençalismes— i d’idees, d’Ausiàs Marc, segurament company seu d’armes Les balades foren publicades per J Massó i Torrents 1928 i A Pagès Bibliografia Massó i…
,
Església de Mallabecs (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
L’antic vilatge de Mallabecs és situat al nord-oest de la Morana La documentació constata la seva existència des de l’any 1075, quan Bernat, fill de Company, llegà a la seva muller Gerberga en el seu testament diversos béns que tenia “ in termino de Mallabechs ” i en altres termes propers De l’església d’aquest vilatge, que formà part del bisbat d’Urgell, se’n desconeix el titular En l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona, datada el 1098, consta que els bisbes consagrants confirmaren a l’esmentada canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els…
Sant Salvador de les Pallargues (els Plans de Sió)
Art romànic
El lloc de les Pallargues és documentat des de l’any 1040, en què en la consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell es confirmà a aquesta catedral el castell de les Pallargues, inclòs dins el terme de Guissona De l’església de Sant Salvador, no se’n tenen notícies fins l’any 1075, en què Bernat Company feu testament i entre altres disposicions va establir que el delme de la seva dominicatura de les Pallargues restés “ ad domum Sancti Salvatoris in Espalarges ” Sant Salvador de les Pallargues consta com una de les esglésies subjectes a la canònica de Santa Maria de Guissona a la seva acta de…
Antoni Costa i Torres
Pintura
Pintor.
Es formà a Buenos Aires, al Cercle de Sant Lluc de Barcelona i al FAD Fou amic i company de Joan Sandalines i Sebastià Gasch Des del 1928 exposà a Barcelona i, a la postguerra, també a Mallorca Fou premiat al concurs dels Jocs Mediterranis 1955 Contra l’academicisme avantguardista i l’art per l’art, pintà temes de treball, miserables, prostitutes, immigrats, i ha estat considerat com el millor representant del realisme social a Catalunya En la seva producció cal distingir tres etapes fins el 1938, relacionada amb el cubisme La Fresnaye i Léger, la del 1939 al 1958, més propera a…
Ramon Casanellas i Lluch
Història
Polític.
De jove milità a la CNT Intervingué en les vagues del 1918 i s’hagué d’exiliar Tornà a Barcelona el 1919 El 8 de març de 1921, a Madrid, intervingué, amb Pere Mateu i Cusidó i Lluís Nicolau i Fort, en l’assassinat del president del govern espanyol, Eduardo Dato, com a represàlia per la persecució dels sindicalistes de Catalunya Refugiat a l’URSS, es posà al servei del partit comunista soviètic El 1924 passà a Mèxic, i durant tres anys participà en l’organització dels moviments comunistes a l’Amèrica Llatina Pel juny del 1931 tornà a Barcelona, on s’ocupà de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina