Resultats de la cerca
Es mostren 638 resultats
Josep Maria Ballarín i Monset

Josep Maria Ballarín i Monset
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Fou mobilitzat en l’anomenada Lleva del Biberó, que lluità en el bàndol republicà a la Guerra Civil Espanyola Un cop acabada la guerra fou internat en un camp de concentració Contragué la tuberculosi, i posteriorment fou enviat a Zamora, on continuà el servei militar El 1946 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia Estudià teologia al Seminari de Solsona, d’on, en acabar els estudis, fou prefecte i professor sis anys Exercí la tasca pastoral al santuari de Queralt entre el 1958 i el 1993 Des d’aquest any visqué sobretot a Gósol Fou collaborador de nombroses publicacions periòdiques,…
,
Santa Maria de Maldà
Art romànic
Aquesta església fou una de les parròquies més importants de l’Urgell durant l’edat mitjana Formà part en un principi de la diòcesi de Vic A mitjan segle XII va passar a pertànyer a l’arxidiòcesi de Tarragona És una de les parròquies que consta en la butlla del 1154 del papa Anastasi IV adreçada a l’arquebisbe de Tarragona Se’n té notícia per primera vegada gràcies a una relació de parròquies del bisbat de Vic que s’ha datat cap a mitjan segle XI, en la qual apareix la parròquia d ‘Amalla A l’abril del 1082 el vescomte Ramon Folc I de Cardona i la seva esposa Ermessenda, senyors de Maldà,…
Jaume Vidal i Alcover
Jaume Vidal i Alcover
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i filòleg.
Vida i obra Nebot de Joan Alcover Es llicencià en dret 1946 i en filosofia i lletres 1972 El 1976 es doctorà en filologia catalana per la Universitat de Barcelona Fou professor de literatura i de crítica literària a la delegació tarragonina d’aquesta universitat, de la qual esdevingué el primer catedràtic de filologia catalana És autor d’una extensa obra poètica, narrativa i teatral, en què destaquen la seva sensibilitat en l’ús de la llengua literària i una vocació didàctica en el seu tractament, i també una profunda preocupació per la manera com l’home esmerça la pròpia vida Són…
,
Joan Josep Tharrats i Vidal

Joan Josep Tharrats i Vidal
© Fototeca.cat
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Edició
Pintor, escriptor d’art i editor.
Fill de Josep Tharrats i Vilà , es traslladà a Besiers el 1932, on rebé una formació eminentment literària El 1935 s’installà a Barcelona i cursà estudis a l’Escola Massana La Guerra Civil de 1936-39 interrompé els seus plans fins el 1942, que recomençà les seves activitats artístiques Els tempteigs impressionistes inicials esdevingueren progressivament abstractes per influència de Mondrian i Kandinskij El 1946 les seves obres foren fetes de papers retallats, taques i enganxaments El 1947, a l’Institut Français de Barcelona, conegué August Puig, Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni…
,
baronia del Papiol
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial sobre el castell i el terme del Papiol concedida el 1395 a Berenguer de Cortilles, que la transferí el mateix any a Ramon de Papiol (o Despapiol).
El 1505 passà, per enllaç, als Marimon, senyors de Sant Marçal, i després als Guimerà, senyors de Llorac La plena jurisdicció fou confirmada el 1587 a Gispert de Guimerà i de Llupià El 1610 passà, també per enllaç, als Desbosc, barons de Vilassar, que la vengueren al mercader Francesc Argemir, que en fou investit el 1661
marquesat de Dénia
Història
Jurisdicció senyorial concedida el 1484 per Ferran II a Diego Gómez de Sandoval-Rojas y Manrique de Lara (mort el 1502), sisè comte de Dénia i tercer de Castrojeriz.
Passà als Aragó-Folc de Cardona-Córdoba, als La Cerda i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli Amb grandesa d’Espanya reconeguda el 1520 i subrogada en el ducat de Lerma quan aquest fou concedit a Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja
baronia de Francofonte
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1394 pels reis Martí I i Maria I a Berenguer de Cruïlles i de Mosset, senyor de Calonge, després que fou confiscada a Nicolò Lamia.
Passà als Acuña i als Montcada El 1565 fou erigida en marquesat de Francofonte a favor de Girolamo Gravina, baró de Paflagònia, marit de la setena comtessa Comtessina de Montcada i d’Acuña
benefici d’inventari
Dret civil
Facultat concedida a l’hereu de no respondre de les obligacions del causant ni de les càrregues hereditàries amb els seus béns, sinó únicament amb els béns de l’herència.
Aquest benefici és d’una importància cabdal en els sistemes successoris de base romana, en els quals l’acceptació pura i simple de l’herència comporta que l’hereu hagi de respondre amb els béns propis si l’actiu de l’herència no supera el passiu Per tal d’evitar aquest inconvenient, i també perquè les herències restin vacants davant aquest risc, els ordenaments jurídics moderns que s’inspiren en l’ordenament jurídic romà, entre ells el català, han conservat el benefici d’inventari La declaració de voler acceptar l’herència a benefici d’inventari es pot fer davant de notari o per escrit…
Joan Capri
Joan Capri
© AVUI/M. ANGLARILL
Teatre
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut l’actor Joan Camprubí i Alemany.
Vida Format en el teatre amateur , es convertí en un autèntic mite mediàtic català Inicià la seva carrera 1955 amb Camarada Cupido , de Xavier Regàs Debutà com a professional al teatre Romea en la comèdia Colombe Jean Anouilh Feu el seu primer paper als escenaris el 1957 en Glòria i Amadeu, Societat Limitada Josep Maria Poblet La seva popularitat augmentà amb títols com ara Romeu de 5 a 9 1957, Lluís Elias i Valentí Moragues El llibertí 1958, Aldo De Benedetti Pum, pum i el va matar Antonio de…
,
Sant Esteve de la Sarga (Tremp)
Art romànic
Al nord de l’antic terme de Sapeira, es coneix com la Sarga la vall drenada pel torrent del Solà, a les vores del qual creix aquest arbust apreciat pels vímets En aquest indret hi havia hagut una església dedicada a sant Esteve L’existència d’una església i un poble amb el mateix nom al peu de la carena del Montsec, a 40 km de distància, fa difícil algunes vegades discernir quines de les notícies històriques recollides corresponen a cada església en concret De bell antuvi el monestir d’Alaó demostrà interès per tal d’acréixer els dominis a la contrada Ja l’any 826 l’abat Teodered esmerçà una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina