Al nord de l’antic terme de Sapeira, es coneix com la Sarga la vall drenada pel torrent del Solà, a les vores del qual creix aquest arbust apreciat pels vímets. En aquest indret hi havia hagut una església dedicada a sant Esteve. L’existència d’una església i un poble amb el mateix nom al peu de la carena del Montsec, a 40 km de distància, fa difícil algunes vegades discernir quines de les notícies històriques recollides corresponen a cada església en concret.
De bell antuvi el monestir d’Alaó demostrà interès per tal d’acréixer els dominis a la contrada. Ja l’any 826 l’abat Teodered esmerçà una quantitat important, vint-i-dos sous, en la compra de la meitat d’una vinya amb la part corresponent del trull, al castell d’Orrit i vora la Sacxa.
No trobem cap menció de l’església fins el 1010. L’església havia estat concedida al monestir d’Alaó en almoina per l’ànima d’Ennecó Oriolf i per Ató Mir, però aquest any l’abat Apó, els clergues i els monjos del cenobi la vengueren per quaranta sous a Altemir fill d’Ató, que en seria el fill del lliurador, del llinatge anomenat de la Sarga. L’instrument justifica la transacció d’un bé monàstic especificant que només tenia validesa de per vida, de tal manera que l’església i l’alou tornarien al monestir després de la mort de l’adquirent.
El testament de la senyora Gil·la (de Sapeira?) consigna deixes a favor de l’església de la Sarga; en concret manà al senyor Bernat vendre unes peces de roba per tal de comprar una “cortina” a Sant Esteve; subratllem que també lliurà un vas d’argent que hi tenia als pelegrins.
Justament un segle després de la primera transacció, segons un breu extret de M. Iglesias, hom lliurà Sant Esteve de la Sarga al bisbe Ramon Guillem de Roda (any 1110). En aquest sentit, s’ha localitzat a l’arxiu de Roda una concòrdia feta a Monesma sobre Sant Esteve de la Sarga (sense data) entre dues branques del llinatge dels Sapeira: Bertran At, senyor de Miralles, i Miró Arnal (de Castellet). En la recapitulació dels esdeveniments, l’instrument explica que el senyor Domènec (tal vegada el famós monjo d’Alaó) havia donat en tinença el lloc al dit Miró Arnal, amb aprovació del bisbe i del senyor Bertran, però després aquest i els seus fills, Ramon i Bernat, l’havien arrabassat a Déu i hi havien posat els seus homes. L’avinença, feta a instàncies del jutge Miró Isarn, consistí en un compromís entre ambdues parts: Miró Arnal gaudiria de la tinença, en servei de Déu i de Sant Esteve de la Sarga, però com a vassall del senyor Bertran que se’n reservava la guàrdia i batllia, i en darrera instància del bisbe; entre els testimonis figura el prevere Isarn (de Sant Esteve?).
Finalment, en la convinença de l’any 1140 sobre límits diocesans, consta que el bisbe d’Urgell es va reservar la possessió de l’església de Sant Esteve de la Sarga amb les seves pertinences.