Resultats de la cerca
Es mostren 968 resultats
Pere I d’Empúries
Història
Comte de Ribagorça (1322-58), Empúries (1325-41) i Prades (1341-58), senyor de Gandia i Pego.
Vida i obra Setè fill de Jaume II i Blanca de Nàpols El seu pare el 1322 l’investí amb el comtat ribagorçà i les baronies valencianes esmentades, i també el feu comte d’Empúries el 1325 en aconseguir que el comte Hug VI li permutés el comtat per la baronia de Pego i les viles de Xaló i Laguart en el Regne de València Pere, menyspreant els drets del seu nebot, el futur Pere el Cerimoniós , intentà debades que el seu pare el nomenés successor de la corona durant l’expedició del seu germà Alfons a Sardenya 1323-24 per al cas que aquest morís en l’empresa Jaume II, que confiava en el seu talent…
,
alter ego
Locució que significa ‘un altre jo’, emprada per a designar una persona molt identificada amb les opinions i empreses d’una altra, que gaudeix de tota la seva confiança, que se li assembla molt.
Llibre del rei En Pere

Foli 23 del Llibre del rei En Pere
© Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escrita per Bernat Desclot, és una de les millors cròniques d’entre les quatre grans cròniques catalanes, tant pel seu mèrit literari com per la confiança que mereix en general la informació que forneix.
Estructura de l’obra La Crònica signada per Desclot és la més antiga de les quatre grans cròniques catalanes pel que fa a la seva finalització La Crònica de Jaume I coneguda com el Llibre dels feits narra esdeveniments anteriors, però es tracta d’un text completat el segle XIV La de Ramon Muntaner narra els fets des de l’engendrament de Jaume I 1207 fins a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 i fou redactada entre el 1325 i el 1330 La de Pere III se centra en el regnat de Pere el Cerimoniós 1336-87 i fou escrita entre el 1375 i el 1383 Per contra, seguint les recerques de Coll i Alentorn,…
,
Antonio del Castillo y Chirino
Història
Militar
Militar.
Fill de Melchora Chirino, també natural de Conca, i casat amb Eulàlia Cecília de Prats, natural de Barcelona Participà en la defensa de la capital catalana durant el setge borbònic de 1713-1714 El dia 15 d’agost de 1714 fou nomenat coronel del regiment de Santa Eulàlia, càrrec que ocupà en substitució del marquès de Las Navas, mort en el combat del baluard de Santa Clara Després de la capitulació de Barcelona, fou un dels militars capturats amb traïdoria el 22 de setembre de 1714 i conduït per mar a Alacant el 19 d’octubre següent El 20 de novembre formà part del grup de presoners que…
Joan Ramon Folc de Cardona
Història
Quart comte de Cardona (1471-86) (Joan Ramon Folc III de Cardona), sisè comte de Prades i vescomte de Vilamur per renúncia dels seus pares, baró d’Entença, almirall d’Aragó i capità general de Catalunya, fill de Joan Ramon Folc (II) i de Joana de Prades.
El 1445 es casà amb Joana d’Urgell, filla de Jaume el Dissortat Participà activament en les corts del 1449 al 1455 Al servei, a Itàlia, d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, fou ambaixador seu prop del papa A l’inici de la revolució del 1461 fou membre del Consell del Principat i negociador de la proclamació del príncep Ferran com a primogènit, però la seva rivalitat amb el comte de Pallars, nebot seu, i la seva inclinació vers Joan II l’apartaren del moviment i, poc abans de començar la guerra, es posà al costat del rei maig de 1462 Capità general dels exèrcits reialistes, fou la màxima figura…
Joan Martí i Alanis
Joan Martí i Alanis
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Tarragona i Salamanca, on es llicencià en llengües clàssiques i fou ordenat de sacerdot el 1951 El 1957 fou nomenat director del Collegi de la Mare de Déu de la Mercè de Montblanc, i el 1966 fundà el Collegi Menor Sant Pau Apòstol de Tarragona, del qual fou també director i vicari episcopal de doctrina de la fe i ensenyament 1969-71 Nomenat bisbe de la Seu d’Urgell, fou consagrat bisbe al gener del 1971 La seva activitat pastoral es caracteritzà per la capacitat d’organització i per l’impuls donat a la corresponsabilitat eclesial Introduí l’ús del català als escrits administratius i…
Manmohan Singh
Política
Sikhisme
Polític sikh.
Es doctorà en economia a la Universitat d’Oxford 1957 Fou director 1976-80 i governador 1982-85 del Reserve Bank of India i exercí la docència en diverses universitats Membre del Partit del Congrés , com a ministre de finances del govern de Narasima Rao 1991-96, fou l’iniciador de la liberalització que ha situat l’Índia entre les economies emergents Arran de la victòria de la coalició encapçalada pel Partit del Congrés el 2004, fou nomenat primer ministre quan Sonia Gandhi renuncià el càrrec, i esdevingué el primer cap de govern de l’Índia no hindú Al capdavant d’un govern de coalició amb…
Josep Morgades i Gili
Josep Morgades i Gili
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic i promotor cultural.
Estudià al seminari de Barcelona i es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat de València Fou canonge de Barcelona i rector del seminari, que convertí en hospital durant dues epidèmies de còlera Fundà l’asil del Bon Consell, els obradors per a noies obreres i les anomenades Escoles Dominicals i introduí a la diòcesi les germanetes dels pobres Adaptà a la península Ibèrica l’Apostolat de l’Oració i intervingué en l’edició, entre altres, d’obres d’Ozanam, de Ramière i de Perrone, i, amb El Mensajero del Corazón de Jesús 1868-81, creà una escola literària entre seminaristes…
Bangladesh 2011
Estat
El premi Nobel Muhammad Yunus va ser obligat a abandonar el càrrec de director del Banc Grameen, entitat dedicada a oferir microcrèdits a la població amb pocs recursos © Grameen Foundation El 2011, el Parlament va abolir la previsió constitucional de deixar en mans de governs interins la preparació d’eleccions legislatives, fet que obria un parèntesi d’inestabilitat al convuls clima polític, caracteritzat per la lluita frontal dels dos grans partits, la Lliga Awami liderada per l’actual primera ministra, Sheikh Hasina i l’opositor Partit Nacional de Bangladesh o BNP, liderat per Khaleda Zia…
Miquel d’Esplugues
Literatura catalana
Cristianisme
Nom religiós de l’escriptor Pere Campreciós i Bosch.
Vida i obra Orfe de pare a sis anys, cursà humanitats al seminari de Barcelona i el 1887 ingressà als caputxins Ordenat de sacerdot el 1893, fou catedràtic de filosofia a Pamplona 1892 i lector de teologia 1898 Com a primer definidor i vicari in capite de la província caputxina navarresocatalana, de la qual ocupà el càrrec de ministre provincial 1906-15 i 1918-21, el 1900 aconseguí la restauració de l’antiga província catalana Exercí una notable influència sobre la vida cultural, política i religiosa de Catalunya, sobretot en el sector proper a la Lliga Regionalista, i emprengué la…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
