Resultats de la cerca
Es mostren 4194 resultats
antitrinitari | antitrinitària
Cristianisme
Dit de les confessions cristianes que, de diverses formes, neguen el que avui és la doctrina catòlica de la Trinitat.
Les discussions sobre la Trinitat es mantingueren durant els quatre primers segles del cristianisme al segle I, els ebionites cregueren que el fet de reconèixer Crist com a Déu implicava abandonar el monoteisme al s II, els gnòstics subordinaren el Fill al Pare, en comptes de considerar-lo una persona igual subordinacionisme Semblantment, els monarquians s II, sabellians s III, arrians s IV i d’altres A l’edat mitjana, diverses sectes espiritualistes i panteistes tingueren una concepció antitrinitària Després de la Reforma, alguns sectors o confessions protestants adoptaren també…
Wilhelm Neuss
Art
Cristianisme
Historiador de l’art i de l’Església alemany.
Professor a la Universitat de Bonn, dedicà una bona part de la seva activitat a estudis hispànics, en especial a manuscrits illuminats, com per exemple les miniatures del comentari de Beat a l' Apocalipsi És remarcable la seva tesi 1913 sobre la illustració de les dues bíblies catalanes del s XI, dites de Ripoll i de Rodes publicada el 1922, les quals s’han de considerar com a arrels d’inspiració de l' Apocalipsi d’Albrecht Dürer 1931 i 1951 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1947 Dirigí, juntament amb HFincke, GSchreiber, JVincke i JVives, les Spanische…
Constantí I de Grècia
Història
Rei de Grècia (1913-17 i 1920-22).
Fill de Jordi I , el qual succeí, i d’Olga de Rússia Durant la Primera Guerra Mundial es declarà partidari dels Estats Centrals i volgué salvar la neutralitat de Grècia S’oposà al president del consell de ministres E Venizelos , que cedí Tessalònica als aliats França sostingué Venizelos i el rei fou obligat a abdicar juny del 1917 Tornà al poder a la mort del seu fill Alexandre I 1920, però l’expulsió de les forces gregues d’Esmirna pels turcs 1922 el feu abdicar de nou a favor del seu fill Jordi Hom el volgué considerar successor dels emperadors bizantins i, per tant, també fou…
Jean Martin Charcot
Neuròleg francès.
Creador de la clínica de neurologia i professor d’anatomia patològica a l’hospital de la Salpêtrière, a París 1862 Creador d’escola, descriví un gran nombre de malalties del sistema nerviós, entre les quals l’esclerosi lateral amiotròfica malaltia de Charcot De les seves experiències deduí que afeccions aparentment orgàniques tenen un origen psíquic, i fou un dels primers a considerar l’histerisme que tractà per mitjà de la hipnosi com una afecció nerviosa Els seus treballs posaren Freud en el camí dels seus descobriments psicoanalítics La seva obra més important és Leçons sur…
Friedrich List
Economia
Economista alemany.
Professor d’economia política a Tübingen 1816-19 i membre de la Dieta 1819-21 Fou empresonat per les seves idees polítiques, i fou obligat a emigrar als EUA 1825-32 Predecessor de l’escola històrica i partidari de considerar el procés econòmic des d’una perspectiva nacional, fou un gran defensor de la protecció duanera Des del seu retorn dels EUA, fins al seu suïcidi, féu una activa tasca de propaganda a favor de la Unió Duanera Alemanya Zollverein Fundà una publicació econòmica, “Das Zollvereinsblatt”, destinada a difondre les idees proteccionistes En la seva obra principal,…
Ernest Vendrell
Literatura catalana
Assagista.
Fou redactor de “Catalònia” i collaborador d’“El Diluvio” Se’l pot considerar un dels ideòlegs dels primers anys del modernisme, cosa que explica la seva vinculació a la Colla del Foc Nou També assistí a la penya de l’Ateneu Bar-celonès Fou un dels fundadors, amb Lluís deZulueta i Eduard Marquina, de l’Ateneu Enciclopèdic Popular El seu ideari radical queda exemplificat en l’opuscle L’acció moral moderna , publicat el 1901 per L’Avenç Fou un dels participants en l’ Homenatge dels catalans a Enric Ibsen 1906, impulsat per Felip Cortiella Pòstumament els seus textos quedaren…
Narcís d’Arano i Oñate
Cristianisme
Literatura catalana
Traductor.
Capellà a Vilalba dels Arcs Terra Alta i beneficiat a Sant Miquel de València Cap al 1646 emprengué la traducció en vers castellà de tota l’obra d’Ausiàs Marc, que feu precedir d’una nota biogràfica del poeta i comentà amb glosses marginals Las obras del profundo y elegante poeta Ausias March, nuevamente corregidas y sin abreviatura alguna, desenterradas de su lengua lemosina, en octavas rimas castellanas Romangué inèdita al segle XVIII, un manuscrit d’aquesta traducció fou descrit per V Ximeno, mentre que Cerdà i Rico utilitzà notes que sobre la traducció havien deixat els germans Maians,…
,
combinació
Matemàtiques
Configuració on hom només té en compte la distinció entre els elements agrupats i no l’ordre en què són presos.
Hom anomena combinació d’ordre n , formada a partir d’un conjunt de m elements 0 ≤ n≤ m, qualsevol dels subconjunts formats en considerar n elements diferents entre els m que integren el conjunt donat, sense tenir-ne en compte l’ordre hom considera, doncs, que dues combinacions són distintes quan algun de llurs elements és diferent El nombre de combinacions d’ordre n , formades a partir d’un conjunt amb m elements, és donat per l’expressió on V n m indica el nombre de variacions, i P n el de permutacions Hom representa sovint C n m per n m , parlant, en aquest, cas, de nombres combinatoris
etnometodologia
Sociologia
Corrent sociològic que té per objecte l’estudi de com la gent dóna sentit a allò que els altres diuen i fan en el curs de la interacció social quotidiana.
L’etnometodologia pressuposa que la vida quotidiana és força ordenada, i pretén estudiar aquest ordre El terme fou introduït per Harold Garfinkel amb l’afany de criticar la pràctica sociològica convencional, que imposa un conjunt de categories sociològiques sobre la gent La sociologia convencional redescriu allò que la gent fa, i tendeix a considerar les descripcions de la mateixa gent com a “defectuoses” L’etnometodologia proposa, en canvi, estudiar directament els etnomètodes mitjançant els quals els homes interactuen en el món social En aquestes interaccions intervenen…
variable econòmica
Economia
Cadascun dels elements mesurables canviants emprats per a descriure els fenòmens econòmics i les seves relacions, i són, doncs, elements fonamentals en la formulació del model econòmic.
Poden ésser exògenes o endògenes , segons el paper que tinguin en l’explicació del fenomen econòmic, però mai per natura, puix que una variable pot ésser endògena en un model i exògena en un altre És una variable exògena aquella que pren uns valors que són explicatius dels de les altres variables del model, però sense ésser influïda per aquestes, i és endògena o dependent aquella que pren uns valors determinats per les altres variables del model i pel mateix funcionament d’aquest Hom parla de variable retardada quan, en un model dinàmic, es considera l’evolució d’una variable determinada en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina