Resultats de la cerca
Es mostren 1567 resultats
sirena
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega i romana, figura representada en forma de noia o de dona jove i bella a la part superior del cos i d’ocell a la part inferior (a l’edat mitjana apareix i es divulga una forma de sirena meitat dona i meitat peix).
Amb llur bellesa i l’encís de llurs cants, les sirenes atreien els navegants per fer-los negar en els abismes de la mar Apareixen a l' Odissea en l’episodi d’Ulisses travessant l’estret que separa Escilla i Caribdis Hom cregué que habitaven la costa occidental de la Itàlia meridional i foren representades sovint en vasos pintats, ceràmiques, mosaics, sarcòfags, etc, amb cos d’ocell, cua i ales amples, en general tocant algun instrument la cítara, o bé al voltant d’Ulisses i de la nau que intenta de salvar els esculls
serrandell
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels bòtids, de 10 a 20 cm de llargada, amb els ulls sobre el costat esquerre i molt propers (la distància entre ells és menor que llur diàmetre).
Són de color grisenc amb taques més fosques i el costat dret més blanquinós, amb escates de tipus ctenoide al costat pigmentat i cicloide a l’altre L’aleta dorsal va des del nas fins al peduncle caudal, la cua és arrodonida i l’aleta anal és semblant a la dorsal i allunyada de les abdominals És un peix marí, sedentari dels fons sorrencs i llotosos de llocs poc profunds, carnívor i comestible És molt comú en certes parts del litoral dels Països Catalans, on hom el pesca sobretot a l’hivern
bovins
Mastologia
Subfamília de mamífers bòvids que comprèn individus de grans dimensions i de cos massís i pesant.
Tenen el musell llarg, gros i nu el coll té una penjarella de pell característica, la barbellera manquen de llagrimers, de glàndules lacrimals i de glàndules interdigitals les femelles tenen dos parells de mamelles funcionals la cua és llarga, acabada en un pinzell de pèls les banyes solen ésser grosses, de tipus cavicorni, i són presents en ambdós sexes Són molt estesos arreu del món i ocupen gairebé tota l’àrea pròpia de la família Habiten les planes herboses i han estat utilitzats per l’home des de temps remots com a animals domèstics
bàndicut
Zoologia
Nom aplicat a qualsevol dels marsupials de la família dels peramèlids.
Fan mig metre, com a màxim, tenen el musell allargat i punxegut i els peus posteriors estrets i llargs, amb els dits segon i tercer soldats en part i el quart armat amb una ungla grossa Tenen costums nocturns i s’alimenten d’insectes i de vegetals Són propis de Tasmània i d’Austràlia Els del gènere més representatiu, Perameles, són de tons bruns i tenen la part posterior del llom ratllada de fosc Els del gènere Thalacomys tenen aspecte de conill, amb les orelles i la cua molt llargues són cavadors i excaven galeries
amanitàcies

Amanita muscaria
Bernard Spragg. NZ (CC0)
Micologia
Família de basidiomicets de l’ordre de les agaricals, integrada per bolets de barret sovint umbonat i amb marge pectinat, peu proveït de volva i sovint d’anell, làmines lliures i espores blanques o rosades.
Comprèn espècies generalment micorríziques Amanitàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Amanita caesarea reig , oriol, ou de reig immatur, cocou, auriola, rovell d’ou, bolet d’or Amanita muscaria reig bord , oriol foll, matamosques, reig foll, reig vermell Amanita ovoidea farinera , fariner, forner, cul-gros, cogomella, cogoma, cul-blanc Amanita pantherina pixacà Amanita phalloides farinera borda , cogomella borda, fariner verinós, pixacà Amanita rubescens cua de cavall Amanita solitaria farinera d’escames Amanita verna cogomassa Amanitopsis vaginata pentinella , candela,…
oxiür
Helmintologia
Cuc nematode de l’ordre dels oxiuroïdeus, de la família dels oxiúrids, que parasita els tractes finals del tub digestiu de l’home i, sobretot, dels infants.
Fa de 2 a 12 mm, és d’un color blanquinós i té tres llavis retràctils i dues espines laterals a l’extremitat anterior del cos per a la fixació la cua del mascle no presenta punxa terminal Quan les femelles estan gràvides baixen fins al recte i es claven a l’esfínter anal això provoca una picor que fa que la persona es grati, amb la qual cosa els ous s’acumulen a les ungles i es produeix una autoinfestació Per a expulsar-los hom utilitza vermífugs a base de composts nitrogenats
cigala

Cigala
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical membranòfon que actualment subsisteix tan sols com a joguina infantil.
Consta d’una membrana de pell -o de paper, cartó, etc- tensada sobre d’una petita cavitat -un fragment de canya, mitja closca de nou, un tub de llauna o de cartó- i traspassada per un fil, un cordó o un pèl de cua de cavall, etc, lligat, per l’altre extrem, a un pal o bastonet que serveix de mànec o agafador En fer giravoltar l’instrument de pressa, el fil posa en vibració la membrana produint un so monòton que recorda el de la cigala, insecte que emet un so estrident molt característic
Els cuculiformes: cucuts
A l’ordre dels cuculiformes Cuculiformes pertanyen els cucuts, ocells insectívors —es mengen les processionàries dels pins— de mida mitjana, cos allargassat, cua llarga i plomatge de tonalitats somortes El tret més definitori d’aquest grup és el proverbial parasitisme reproductor, únic entre els ocells de l’Europa occidental, i la claredat del seu reclam, que sembla emès per una veu humana, i a la qual deuen el seu nom A part el cucut, nunci de primavera, també ens arriba el cucut reial, de distribució meridional, més rar i força més espectacular
àguila marina
Ornitologia
Àguila de grans dimensions (fins a 90 cm des del bec fins a la cua); té la cua curta i blanca i el bec groc.
Nia prop de l’aigua i s’alimenta de petits mamífers i de peixos És pròpia de l’est europeu, d’Escandinàvia i d’Islàndia, i només esporàdicament és trobada a l’Europa occidental És una espècie en perill d’extinció
Gat salvatge
El gat salvatge Felis silvestris té l’aspecte d’un gat domèstic peró més rabassut, robust i amb el cap més gros i arrodonit, com apreciem a la fotografia Té les ungles llargues, corbades i retràctils, i la cua, ampla i negra al seu extrem distal, fa més d’un terç de la llargada del cap i el cos junts Una ratlla negra recorre tot el seu dors Hàbitat/J Puig És d’aparença semblant al gat domèstic, però més gran, amb el cap proporcionalment més gros, la cua ampla i arrodonida a l’extrem en lloc d’afilada i les potes moderadament llargues Les ungles són agudes,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina