Resultats de la cerca

Vida Orfe de pare a l’edat de set anys, aprengué les beceroles musicals del pare Polcano, organista de l’església de San Severo dei Padri Conventuali al Pendino de Nàpols Auspiciat per una institució benèfica, pogué entrar, a onze anys, al Conservatori de Santa Maria di Loreto de Nàpols Durant els deu anys que romangué a la institució, rebé formació musical de PA Gallo, F Fenaroli, A Sacchini i Carcais, maestro di violino Cimarosa mostrà habilitat en el violí, el clavicèmbal i el cant Acabats els estudis al conservatori, el castrat Giuseppe Aprile li impartí classes de cant, i el 1771 rebé…

Vida Realitzà els seus estudis a Venècia amb Giovanni Rovetta i Carlo Pallavicino El 1645 fou organista a Santa Maria Maggiore a Bèrgam i el 1651, any de la seva ordenació de sacerdot, fou nomenat capellà en aquesta església Dos anys després li fou concedit el títol de primer organista Treballà amb els mestres de capella GB Crivelli, F Vitali i M Cazzati, la influència dels quals pot observar-se en les seves primeres obres instrumentals Amb el probable ajut de Cazzati arribà a ser mestre de capella de l’Accademia dello Spirito Santo a Ferrara, institució dedicada a la interpretació de música…

Llibre major del banc de P Descaus i A Olivella, 1381 ACA / RM Molt probablement, la banca barcelonina va néixer, com d’altres banques mediterrànies, de la prolongació de les activitats dels primitius canvistes de moneda, els quals, de lliurar-se al canvi manual, passaren a acceptar i administrar dipòsits i a crear crèdit amb capital propi i capital dipositat El procés es completà en la darreria del segle XIII, quan aparegué una tipologia d’operacions, un sistema comptable i una terminologia precisa La reglamentació bàsica de les taules de canvi, nom que mantingueren al llarg de segles i que…

Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta Exposició de Belles…

Vida i obra Ingressà a l’orde franciscà i estudià a Lleida i Bolonya Per influència d’un professor seu decidí convertir-se a l’islam 1385 i viatjà a Tunis, per Mallorca i Sicília, i feu la seva professió de fe davant el soldà Abū-l-’Abbās Aḥmad Els texts autobiogràfics on conta la motivació i la forma solemne d’entrar a l’islam tenen una certa brillantor literària i són plens de reminiscències de conversions famoses de la literatura religiosa musulmana d’altra banda, les nombroses hipòtesis sorgides per explicar la seva conversió no arriben a invalidar el relat autobiogràfic d’una conversió…

Situació i presentació El municipi de SantPere de Riudebitlles és situat a la vall mitjana de la riera de Mediona, o riu de Bitlles El municipi es troba al NE de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia Limita amb el terme de Cabrera d’Anoia al N, Terrassola i Lavit per llevant i migdia i, al NW, amb Sant Quintí de Mediona i amb Mediona La vila de SantPere de Riudebitlles, cap de municipi, es comunica per una carretera local amb la carretera comarcal de Vilafranca a Igualada, i dista respectivament d’aquestes dues…

Hom pot trobar, ja entre els grecs i a partir del segle IV aC, biografies d’artistes Duris de Samos, tractats tècnics Antígon de Carist i Xenòcrates de Sició i guies de viatge Pausànies A l’edat mitjana abunden sobretot els tractats tècnics, com el tan celebrat del monjo Teòfil segle XII Tenen una particular importància, al segle XIV, el Libro dell’arte de C Cennini, i al segle següent altres escrits de diversos autors L Ghiberti, LB Alberti, P della Francesca i F Luca Pacioli A la primera meitat del segle XVI, així mateix, hom troba els cèlebres manuals d’A Dürer, i freqüents polèmiques…

Vida Fou un dels més prolífics i destacats representants de l’escola de madrigalistes italians de la segona meitat del segle XVI Els seus madrigals, especialment els publicats cap al 1585, destaquen pels seus trets virtuosístics i per la gran capacitat de transmetre el rere fons psicològic del text Estigué fortament influït per l’obra de Cipriano de Rore i d’Andrea Gabrieli Fou el principal responsable de la reformulació del madrigal pastoral italià Es formà a Brescia al costat de Giovanni Contino, que abans havia estat al servei de la família Gonzaga a Màntua Cap al 1574 es traslladà a Roma…

De família menestral, feu els estudis mitjans al collegi episcopal de Barcelona els de física experimental, taquigrafia, llengües modernes i economia política a la Junta de Comerç, i alguna matèria de dret a la Universitat efímerament restablerta a Barcelona durant el Trienni Liberal Essent encara molt jove, fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica , en la qual consolidà una bona formació humanística i científica i hi desplegà una gran activitat, interessat per matèries molt diverses Amb el pare exiliat i la mare malalta, deixà els estudis per tal de treballar en el comerç El 1820…

Vida i obra Filla d’ Agustí Duran i Sanpere i d’Hermínia Grau i Aymà Llicenciada en filosofia i lletres 1962 i doctora en història moderna per la Universitat de Barcelona 1979, entre el 1962 i el 1978 tingué responsabilitats diverses en el món editorial català, especialment en la redacció de la Gran enciclopèdia catalana Entre el 1964 i el 1968, i a càrrec d’Edicions 62, treballà en la traducció catalana de La Catalogne dans l’Espagne moderne 1962 de Pierre Vilar, experiència que ella mateixa explicà en el Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 1995 Des del 1978 exercí tasques…