Resultats de la cerca
Es mostren 892 resultats
nacionalisme
Política
Actitud política derivada directament del fet d’atribuir, en un terreny eticopolític, un valor altíssim al fet nacional o a la nació.
Com a conseqüència, però, de la impossibilitat de reduir, històricament, la nació, a un concepte unívoc, les manifestacions variades que aquesta actitud política ha tingut obliguen a parlar de nacionalismes , més que no pas de nacionalisme No és el mateix contingut de nacionalisme el que hom pot detectar quan l’observa en les seves manifestacions immediatament anteriors a la Revolució Francesa i immediatament subsegüents, o quan, avui, hom el contempla en acció als països poc abans sotmesos a dominació colonial Tampoc no és el mateix el nacionalisme que manifesta i estimula l’estat nació d’…
sotscabiscol
Cristianisme
Dignitat eclesiàstica de les catedrals i col·legiates, derivada de l’antic ofici de cantor o cabiscol segon, anomenat també succentor o sotsxantre
.
essència de trementina
Química
Oli essencial, consistent en una barreja de monoterpens, que hom obté per destil·lació de l’oleoresina derivada de diverses espècies de pins.
Els seus constituents principals són el pinè i el limonè, i és coneguda comercialment com a aiguarràs
adscripció
Dret canònic
Vinculació d’un sacerdot a una parròquia, no derivada de cap obligació o càrrec; sol consistir a celebrar-hi habitualment la missa.
L’adscripció a una diòcesi o institut religiós és una condició essencial per a ésser ordenat de sacerdot, i és anomenada incardinació
cinetina
Biologia
Botànica
Hormona vegetal del grup de les cinina
derivada dels àcids desoxiribonucleics, identificada com a 6-furfurilaminopurina, descoberta el 1955 en el llevat.
És especialment notable la seva acció estimuladora de la divisió cellular, que només s’esdevé en presència d’una concentració equilibrada d’auxina Actua en forma estimuladora sobre l’augment de les dimensions cellulars, en associació amb l’auxina, sobre l’aparició i el creixement en pes i en llargada de les arrels, sobre el desenvolupament dels borrons laterals per anullació de la inhibició produïda pel borró apical, sobre el creixement en pes de la part aèria de la planta, i sobre la germinació de les llavors d’algunes plantes
séquia dels Horts
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Costera, derivada del riu dels Sants a través de la séquia de la Vila, que rega el terme de Canals.
tiroide

Dibuix esquemàtic de la localització de la tiroide i de les glàndules paratiroires
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Glàndula de secreció interna dels vertebrats, difusa o imparella, derivada de l’aparell digestiu i originada com a evaginació mitjana de la faringe.
Hom la considera homòloga a l’endostil dels urocordats En l’home és situada a la part inferior i anterior del coll, formada per una part mitjana, estreta i prima, anomenada istme , i dos lòbuls laterals, de forma de piràmide triangular de base inferior, situats davant la laringe i la tràquea i en relació amb el paquet vasculonerviós del coll En conjunt té forma de H L’istme té una prolongació cap a dalt, denominada piràmide de Lalouette La tiroide deriva embriològicament de l’epiteli faringi i de les bosses faríngies laterals i és un òrgan tou i de color gris rosat que, en l’adult, pesa de…
complanta
Literatura
Cançó popular medieval, derivada de les cançons de gesta, que narra algun esdeveniment tràgic o la dissort d’un personatge real o imaginari.
En són exemples els Complants a la lamentable presa de Constantinoble , obra anònima catalana del segle XV, en 40 estrofes, i també el poema en anglès antic Complaint of Deor segle IX, en el qual el poeta es lamenta perquè ha perdut el favor del seu senyor Amb el Romanticisme el gènere ressorgí i donà obres de la categoria de La complanta d’en Guillem 1872 de Manuel Milà i Fontanals, i de les Complaintes 1885 de Jules Laporte
isatina
Química
Dicetona derivada de l’indole, de color vermell taronja, obtinguda per oxidació de l’indi, emprada en la fabricació de colorants de tina.
Académie des Beaux-Arts
Institució resident a París, derivada d’una de les antigues seccions de l’Institut de France creades a la seva fundació el 1795.
Aquesta secció agrupava els artistes i els escriptors, però quan el 1816 les seccions reprengueren el nom d’acadèmies, la de belles arts fou separada de la renovada Académie Française Té 50 membres i en depenen l’Académie de France, de Roma, i la Casa de Velázquez, de Madrid
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina