Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
Gresolet
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Gresolet) del municipi de Saldes (Berguedà), situat a 1 300 m alt., al vessant NE del Pedraforca, a la vall del torrent de Gresolet, afluent del riu de Saldes per l’esquerra.
El vessant meridional de la vall és cobert per l’important bosc dit la baga de Gresolet Consta que el 1258 hi havia al lloc una comunitat de donats que s’extingí al s XIV El 1337 Pere Galceran de Pinós reedificà l’església i la casa refetes posteriorment per als ermitans
Tanit
Mitologia
Deessa púnica, el nom de la qual sembla d’origen líbic.
Divinitat lunar, assimilada, a l’època romana, a la verge Caelestis , era, alhora, una deessa mare o de la fecunditat tenia com a atributs la magrana, els coloms, l’espiga, etc Ella i Ba'al Ḥammon, amb el qual comparteix el signe dit de Tanit, eren les divinitats més importants de Cartago
Claude-Joseph Rouget de l’Isle
Música
Compositor francès.
El 1791 compongué l’himne dit més tard La Marseillaise , que ell dedicà originalment a l’exèrcit del Rin, sense cap intenció republicanista fou empresonat com a lleial a la monarquia el 1793 Després de la Revolució compongué altres himnes Chant du combat , 1800, romances per a piano i corda, cançons, etc
successió
Matemàtiques
Conjunt d’elements ordenats seguint l’ordre dels nombres naturals ℕ, és a dir, família d’elements (an ) indexats amb nombres naturals.
Així, 1/2, 1/3, , 1/ n , i x , 2 x 2 , 3 x 3 , , nx n , són successions Hi ha també successions de funcions, de variables aleatòries, etc Tota successió, anomenada també seqüència , pot ésser finita a 1 , a 2 , , a n o infinita a 1 , a 2 , , a n , El terme a n és dit terme n-èsim enèsim o terme general Donar una successió infinita pressuposa donar aquest terme general, és a dir, una llei de recurrència Un punt P és dit punt d’acumulació d’una successió a n , si en tot entorn de P hi ha infinits termes de la successió La successió 1, 1/2, 1, 1/3, , 1, 1/ n ,…
Sant Joan de Mataplana
Església
Església del municipi de Gombrèn (Ripollès), situada sota les restes del castell de Mataplana .
Existia el 1175 i era la capella del castell És un petit edifici romànic, restaurat el 1618, el 1859 i darrerament el 1969 Una pseudotradició del segle XIX voldria que hi hagués nascut a prop Joan de Mata, fundador dels trinitaris, i per això se n'ha dit, sense fonament, Sant Joan de Mata
el Camp de l’Arpa

Carrer de Tomàs Padró, al barri barceloní del Camp de l’Arpa
© Fototeca.cat
Barri
Barri de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals (Barcelona) situat a la part alta del terme, al límit amb l’àrea d’urbanització prevista pel pla Cerdà.
En aquesta zona, antigament anomenada camp de l’Arca , sorgí durant la primera meitat del s XIX el barri dit de la Muntanya El 1860, quan se n'inicià la urbanització, es produí el canvi de nom Al seu extrem, hom hi construí 1902-12 l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu
èquids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels perissodàctils que comprèn el cavall, l’ase i les zebres.
Llurs principals característiques anatòmiques són la monodactília, resultat del desenvolupament del tercer dit, proveït de peülla, i de la reducció dels restants i la presència d’un diastema darrere les incisives L’àrea de distribució és reduïda a l’antic món Entre els diferents membres de la família hi ha moltes possibilitats d’hibridació
quelícer
Anatomia animal
Cadascun dels dos membres que formen el primer parell d’apèndixs dels artròpodes quelicerats
.
Multiarticulat, consta usualment de tres artells i acaba en pinça o quela o en ganxo, el qual comunica amb una glàndula verinosa la pinça consta d’un dit mòbil i un altre de fix, més voluminós El nombre d’artells i la forma dels quelícers és un caràcter utilitzat en la sistemàtica dels aràcnids
bisell
Construcció i obres públiques
Caire o vora escapçats obliquament, al biaix.
L’escapçament de caires, també dit aixamfranament, és practicat per tal d’eliminar l’aresta massa pronunciada que formen la intersecció de dues cares en angle agut o recte Ben a l’inrevés, l’escapçament de vores és practicat per afuar encara més un dels seus caires, generalment amb la intenció de fer-lo tallant
Castell de Cristall (la Bastida)
Art romànic
Aquest castell, probablement molt antic, és esmentat el 1194 castellum de Cristall , i encara al segle XV i fins al XVII la torre de Cristall Un lloc dit “singles de Cristall” en recorda avui l’existència, a una altitud de 1 397 m, al sud del coll de Palomera, als confins del territori de Vallmanya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina