Resultats de la cerca
Es mostren 1335 resultats
a la barroca
Heràldica
Dit dels animals que, essent suports, són representats passant i semblen sortir de darrere l’escut.
dextrat | dextrada
Heràldica
Dit del pal col·locat més a la dreta de la seva situació habitual dins l’escut.
retercejat | retercejada

retercejat
Heràldica
Dit de l’escut tercejat, alguna o cadascuna de les particions del qual són també tercejades.
Llurs tres diferents esmalts es repeteixen en un mateix ordre
repartit | repartida

repartit
Heràldica
Dit de l’escut partit una o totes les divisions del qual han estat novament partides.
capat-alçat

capat-alçat
Heràldica
Dit de l’escut capat quan les diagonals acaben al mig de la vora dels flancs.
ancil
Història
Entre els romans, escut sagrat que hom creia caigut del cel i venerat pels sacerdots salis.
aguileta
Heràldica
Cadascuna de les àguiles que figuren en un escut, quan n’hi ha més de tres.
homòpters
Entomologia
Ordre d’insectes pterigògens amb peces bucals picadores i xucladores en forma d’un fibló doblegat en repòs sota el tòrax.
Tenen ales generalment en nombre de dos parells, iguals i membranoses, però a vegades són àpters com el pugó i la cotxinilla femella Presenten un petit escut triangular entre les bases de les ales plegades Es nodreixen de sucs vegetals i són hemimetàbols Els que habiten sobre plantes conreades el pugó i la cotxinilla són nocius per a l’agricultura i la jardineria Inclou unes 32 000 espècies, distribuïdes en nombroses famílies Famílies i representants més importants de l'ordre dels homòpters auquenorrincs grup dels cicadomorfs cicàdids Cicada sp cigala tibicínids Cicadetta sp…
cimera
cimera dita de Jaume I
© Fototeca.cat
Heràldica
Història
Militar
Guarniment que s’acoblava a l’elm i que consistia en figures molt vistoses.
Era fet de material molt lleuger, com el cartó o el pergamí, per tal de no carregar amb un nou pes l’arnès del cavaller Sembla que fou portada pels cavallers per fer-se reconèixer en els combats de guerra o de torneig i, en aquest darrer cas, fou també un senyal de galanteria, per tal com era allusiva a l’amor per una dama Serví també de brisura per a distingir branques d’una família i com a símbol distintiu d’algun ofici o d’una dignitat Al seu origen la cimera fou diferent de les peces i les figures de l’escut, però més tard hom acostumà a portar alguna d’aquestes per cimera Un costum més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina