Resultats de la cerca
Es mostren 1621 resultats
mira
Intenció o objectiu que hom té en el seu capteniment, en l’execució d’alguna cosa.
temps
Cadascuna de les parts, fases, moviments, etc, en què es divideix l’execució d’alguna cosa.
ductus
Escriptura i paleografia
Ordre d’execució dels traços d’una lletra i sentit segons el qual han estat executats.
L’ordre és indicat amb números, i el sentit, amb sagetes
spiccato
Música
De fet, hi ha qui considera sinònims els termes spiccato i sautillé En la tècnica barroca, el terme spiccato s’emprava com a equivalenmt de staccato o detaché , en oposició a legato
seguretat de dades
Electrònica i informàtica
Conjunt de precaucions per tal d’evitar que les dades es perdin o es malmetin, sigui per accident o deliberadament.
Aquestes precaucions inclouen mesures per a assegurar que només les persones autoritzades accedeixen al sistema informàtic o a les dades protecció de dades, i l’execució de processos regulars per a generar còpies de seguretat de les dades Per a mantenir la seguretat de les dades s’usen diverses tècniques de verificació i validació el xifratge, que converteix les dades en un format sense sentit per als usuaris no autoritzats, ja que no disposen de la informació necessària per a la descodificació la definició de privilegis d’accés segons els usuaris i l’ús de claus de pas, que…
Franz Xaver Scharwenka
Música
Compositor, pianista i professor alemany d’origen polonès, germà de Ph.
Scharwenka Estudià a la Nova Acadèmia d’Arts Musicals de Berlín des del 1865 i feu el seu debut pianístic el 1869 A partir del 1874 emprengué unes gires que el dugueren arreu d’Europa i de l’Amèrica del Nord L’any 1877 oferí la primera execució del Concert per a piano núm 1 , opus 32, la seva obra més popular A la dècada dels vuitanta organitzà diversos cicles de concerts de cambra i simfònics, molts dels quals dedicats a L van Beethoven, F Liszt i H Berlioz, mentre continuava exercint la interpretació i la docència El 1881 fundà el Conservatori Scharwenka a Berlín Del 1891 al…
Ernst von Schuch
Música
Director austríac.
Inicià la seva formació a Graz i després es traslladà a Viena, on prosseguí els estudis amb O Dessoff El 1867 debutà com a director a Breslau, l’any següent fou corepetidor a Würzburg i en 1870-71 dirigí a Graz i Basilea El 1872 fou contractat com a director de la companyia d’òpera del teatre italià de Dresden, i el 1873 passà al teatre d’Òpera de la cort, del qual el 1882 fou nomenat director artístic, càrrec que exercí fins a la seva mort Schuch convertí l’Òpera de Dresden en un veritable símbol de rigor i qualitat Exigia un gran control tant en l’execució instrumental com en l…
messa di voce
Música
Terme de dinàmica i ornamentació que indica que s’ha de fer un crescendo i tot seguit un diminuendo mentre s’allarga la nota en una sola respiració.
Equival a l’execució successiva de dos reguladors L’origen d’aquesta expressió, que es pot traduir per collocació o impostació de la veu, cal buscar-lo en els mestres de cant italians del segle XVIII, època del bel canto , en la qual el seu ús tenia dos objectius d’una banda era un bon exercici per a aprendre a controlar l’emissió de la veu, i de l’altra servia per a adornar les àries cantades, en les quals cada nota llarga s’interpretava amb una messa di voce , per donar més bellesa al cant La característica d’aquestes àries, anomenades aria di portamento , eren les notes…
priscil·lianisme
Cristianisme
Moviment doctrinal i ascètic iniciat per Priscil·lià.
A la seva difusió, sobretot a Galícia i al sud de la Gàllia, hi coadjuvaren el seu procés “inquisitorial” i l’execució, així com les protestes de Martí de Tours, d’Ambròs, del papa Sirici i d’altres, que d’alguna manera l’erigiren en màrtir, malgrat la reserva que mostraren per la seva doctrina D’altres, com Orosi i Agustí, i més tard Lleó I, el reprovaren decididament La destrucció dels documents no en permet una bona informació, i els parers actuals es divideixen a l’hora de valorar-ne el contingut sembla influït pel gnosticisme i pel maniqueisme potser d’una manera inconscient…
contracte administratiu
Dret
Contracte celebrat per una administració pública amb persones naturals o jurídiques.
Ha de tenir per objecte l’execució d’obres, la gestió de serveis públics i els subministraments, quan així ho declari expressament una llei, o quan estigui vinculat directament al desenvolupament d’un servei públic, amb independència del seu contingut Els contractes públics estan subjectes a la legislació bàsica estatal que estableix el marc de regulació de contractació a fi de garantir l’adequació als principis de llibertat d’accés a les licitacions, de publicitat i transparència de procediments, i no-discriminació i igualtat de tracte entre els candidats, tot assegurant, així…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina