Resultats de la cerca
Es mostren 5885 resultats
llei de Hopkinson
Física
Llei fonamental dels circuits magnètics, anàloga formalment a la llei d’Ohm dels circuits elèctrics, segons la qual el flux magnètic ϕ en un circuit és igual al quocient entre la força magnetomotriu Fm i la reluctància magnètica Rm del circuit.
És a dir, ϕ = F m / R m
difeomorfisme
Matemàtiques
Bijecció f entre dos oberts de dos espais vectorials normats, tal que f i f - 1 són derivables i les derivades són contínues.
freqüència
Matemàtiques
En una sèrie de N repeticions d’una experiència en què hom estudia la realització o no realització d’un esdeveniment A, quocient entre el nombre d’esdeveniments en què A es realitza i el nombre total d’esdeveniments, N: f=n/N
.
El nombre f és la freqüència o freqüència relativa de l’esdeveniment A
imatge recíproca d’un element respecte a una aplicació
Matemàtiques
Donat un element y de la imatge d’una aplicació f, conjunt format pels elements x del recorregut de f tals que f(x) = y
.
cuesta
Esquema del relleu d’una cuesta: F , front; D , dors; CR , capa resistent
© fototeca.cat
Geomorfologia
Forma característica que resulta de l’erosió diferencial d’estrats densos i tous, generalment poc inclinats.
Forma superfícies subparalleles als plans d’estratificació i escarpaments que tallen els estrats densos Als Països Catalans n'hi ha molts exemples, com a la Plana de Vic, Sant Llorenç del Munt i el Montsec, per exemple
Ferran Àrias Vila
Ferran Àrias Vila i la seva parella de ball Maite Garriga
Arxiu F. Àrias
Ball esportiu
Ballarí.
Inicià la seva carrera l’any 1993 Fent parella amb Maite Garriga, guanyà la primera Challenge Nacional l’any 2005, fou campió de Catalunya en la modalitat estàndard 2006 i campió d’Espanya sènior 2008, 2009 Posteriorment fundà i dirigí l’escola Interdansa de la Garriga, especialitzada en balls de saló i ball esportiu Obtingué la titulació d’entrenador de ball esportiu en les modalitats estàndard i llatins, de jutge i de director de competició
elements de transició
Química
Denominació genèrica dels elements que, sia en l’estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb capes d o f parcialment ocupades.
D’acord amb aquesta definició, existeixen 55 elements de transició, que es classifiquen en elements de transició principals o del bloc d , constituïts per les sèries que van de l’escandi al coure primera sèrie de transició, de l’itri a l’argent segona sèrie de transició i la que comprèn el lantà i els elements que van de l’hafni a l’or tercera sèrie de transició i elements de transició interna o del bloc f , constituïts per la família dels lantànids o primera sèrie de transició interna, que va del ceri al luteci, i la família dels actínids, o segona sèrie de…
Leopold Gmelin
Química
Químic alemany, deixeble de F. Wöhler.
Estudià medicina a Itàlia, descobrí el ferricianur de potassi, conegut com a sal de Gmelin , i introduí els temes èster i cetona en química orgànica Per les seves recerques sobre la química de la digestió, hom pot considerar-lo com el fundador de la fisiologia química
homogeni | homogènia
Matemàtiques
Dit de la funció f(x,y) tal que f(tx,ty) = tn f(x,y), n essent un nombre real anomenat grau d’homogeneïtat.
adjunta d’una aplicació lineal
Matemàtiques
Donada una aplicació lineal f: E → E d’un espai vectorial euclidià E, l’única aplicació lineal f’: E → E tal que f’(x’) · x = x’ · f(x), qualssevol que siguin els vectors x, x’ ∈ E.