Resultats de la cerca

Quan morí, el ducat tornà a la corona, i fou concedit per segona vegada vers el 1495 a Jorge, fill bastard de Joan II i d’Ana de Mendoza i progenitor de la família de Lancaster La tercera i darrera concessió data del 1867 a favor de l’infant August, fill de la reina Maria II

El procés de signe contrari, que tendeix a restablir l’ús de la llengua o varietat dominada, és el de normalització lingüística Als Països Catalans s’han produït, des dels s XVI-XVII processos de substitució a favor del castellà i del francès, parcialment contrarestats, i de manera molt desigual, pel procés de normalització lingüística contemporani

Lluità a favor de la independència mexicana i acceptà el pla d’Iguala 1821, però, oposat a l’emperador Itúrbide, participà en l’aixecament de Santa Anna 1822 Fou elegit president de la república 1824-29, i menà una política liberal, federalista i anticlerical, però, malgrat els seus desigs de neutralitat, es decantà més tard pels yorkinos

Es casà el 1383 amb Joan I de Castella El mateix any, a la mort de Ferran I de Portugal, Beatriu i Joan foren proclamats reis de Portugal, però sorgí l’oposició centrada en el mestre d’Aviz després Joan I de Portugal, que amb la victòria d’Aljubarrota 1835 decidí a favor seu el plet dinàstic

Prengué part en totes les lluites civils del s XIX a Catalunya i ascendí a general per mèrits de guerra Participà en el pronunciament a favor d’Espartero Fou governador militar de Barcelona i de Menorca, capità general de les Balears, d’Aragó i de Castella la Nova i ministre de la guerra sota Amadeu I 1871

Regent d’Esparta, comandà els grecs a Platea 479 i en la conquesta de Bizanci 477, on, com a rei, entrà en relacions amb Pèrsia, i per això en fou expulsat Tornà al seu país confiant en el favor dels ilotes, però, acusat de traïció, morí de fam en el temple d’Atena, on s’havia refugiat

Com a ambaixador del seu país a Madrid 1833-39, intervingué en la vida política espanyola a favor dels liberals, als quals prestà suport en la lluita contra els carlins Fou governador d’Irlanda 1847-52 i ministre d’afers estrangers 1853-58, durant la guerra de Crimea i en d’altres ocasions 1865-66 i 1868-70

Enemic de Pèricles i de la democràcia i cap del grup oligarquicoconservador, fou condemnat a l’ostracisme el 443 aC, fet que resolgué la difícil situació de la polis a favor de la democràcia Bé que posteriorment tornà a la ciutat, no hi exercí cap influència Hom li ha atribuït la paternitat de la Constitució d'Atenes

El 1322 treballà prop del papa en favor de la conquesta de Sardenya per part de Jaume II Ajudà les campanyes de l’infant Alfons, i el rei li respectà la possessió del seu territori Alfons III l’excusà de prestar-li homenatge feudal personalment i li concedí la facultat de poder donar títols als seus fills

Succeí el seu pare Jordi V El seu desig de casar-se amb Wallis Warfield Simpson, divorciada nord-americana, provocà una crisi en el govern conservador i l’obligà a abdicar a favor del seu germà Jordi VI Conservà el títol de duc de Windsor, i es casà el 1937 Publicà les seves memòries A King's Story 1951