Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola de Cinematografia de Munic i el seu film de graduació, Das Arche Noah Prinzip ‘El principi de l’Arca de Noè’ aconseguí un gran èxit i fou seleccionat al Festival de Berlín del 1985 Aquest mateix any fundà la productora Centropolis i posteriorment rodà, sempre en anglès, Joey 1985, Hollywood-Monster 1987 i Moon 44 1990 Amb Universal Soldier 1992 debutà a Hollywood, i posteriorment dirigí Stargate 1994, Independence Day 1996, premiat com a millor director per l’Acadèmia Cinematogràfica de Ciència-Ficció, Fantasia i Terror dels EUA i un dels grans èxits de la…

A sis anys anà a viure a França S’inicià en el cinema com a actor, i destacà en Les Innocents 1987, d’André Téchiné i, sobretot, en Beznessv , de Nouri Bouzid, film amb el qual obtingué el premi d’interpretació masculina del Festival de Namur 1992 Debutà com a director el 2000 amb La Faute à Voltaire , amb què obtingué el Lleó d’Or a la millor primera obra, al qual seguiren diversos títols en els quals és central la problemàtica de la immigració L’Esquive 2004, guardonat amb tres premis César el 2005, dos dels quals al millor director i la millor pellícula La Graine et le Mulet…

Filla de l’artista Patricia Bueno Risso i de l’enginyer Alejandro Llosa i neboda de l’escriptor Mario Vargas Llosa, es graduà en direcció de cinema a la Universitat de Lima i prosseguí els seus estudis a Nova York, Sundance i Madrid El 2003 obtingé un premi del Festival de l’Havana pel guió de Madeinusa , que encara no havia rodat, i gràcies a això se li concedí una beca de la Fundación Carolina i Casa de América Rodà Madeinusa 2006 al seu país, amb producció del català Antonio Chavarrías, que també li produí el seu segon llargmetratge, en el qual tornava a reflectir els problemes de la…

Cursà estudis de cinema, inacabats, i els anys següients treballà en feines diverses mentre completava el seu primer llargmetratge, Clerks 1994, amb el qual guanyà el premi al millor realitzador al Festival de Cinema de Sundance i obtingué un gran èxit La seva filmografia continuà amb Mallrats 1995, Chasing Amy 1997, Dogma 1999, Jay and Silent Bob Strike Back 2001, Jersey Girl 2004, Clerks II 2006, Zack and Miri Make a Porno 2008, Cop Out 2010 i Red State 2011, premi a la millor pellícula del Festival de Cinema de Sitges La majoria d’aquests títols són sàtires de la…

Estudià a la Reial Acadèmia de Música i Òpera de la seva ciutat natal, i el 1947 debutà amb Bastià i Bastiana Mozart al Palau de Drottningholm Aviat fou contractada com a membre de la companyia de la Reial Òpera Sueca i, gràcies a la versatilitat de la seva veu, inicià una brillant carrera internacional Interpretà sobretot C Monteverdi, WA Mozart, PI Čajkovskij, R Strauss, C Debussy, L Janáček i B Britten i estrenà òperes d’autors contemporanis, com HW Henze o D Argento El 1957 debutà al Festival de Glyndebourne, i dos anys més tard ho féu al Metropolitan de Nova York, a més del…

Filla de Francis Ford Coppola , D’infant i adolescent actuà en papers secundaris en films del seu pare Rumble Fish , 1983 The Cotton Club , 1984 Peggy Sue Got Married , 1986 The Godfather Part III , 1990, i també en Inside Monkey Zetterland 1992, de J Levy, però des d’aleshores les seves incursions com a actriu han estat molt esporàdiques El 1989 s’inicià com a guionista amb el seu pare en el fragment Life without Zoe del film collectiu New York Stories Continuà amb el curtmetratge  Lick the Star 1998, que marcà també el seu debut com a directora, a partir del qual les seves…

Músic polifacètic i versàtil, combina una dilatada trajectòria com a solista amb la direcció orquestral d’obres de repertori i òpera, la composició i, sobretot, la creació i direcció d’espectacles escenicomusicals per tot el món Ha estat percussionista de l’orquestra de Concertgebouw d’Amsterdam 1992-98 solista i director artístic de l’Amsterdam Percussion Group des del 1993, i director artístic i titular de l’Orquestra Mundial de Joventuts Musicals des del 2005 Es preocupa particularment de la promoció i divulgació de la música contemporània i ha creat, entre d’altres, els espectacles…

Associat a Nicholas Saint John, autor de la majoria dels seus guions, s’inicià rodant films de baix pressupost A partir de Driller Killer 1979, s’especialitzà en el pellícules de marcada atmosfera underground a cavall del gènere fantàstic, el thriller truculent i el terror Ms 45 1981, Fear City 1984, China Girl 1987, Cat Chaser 1989, King of New York 1990, Bad Lieutenant 1992, Body Snatchers 1993, The Addiction 1995, The Funeral 1996, The Blackout 1997, New Rose Hotel 1998, R Xmas 2001, Mary 2005, Gran premi especial del jurat del Festival de Venècia, Go Go Tales 2007,  Napoli,…

L’any 1955 publicà el seu primer recull d’art, poesia i política, primer com a pòster i després com a volum illustrat El 1960 organitzà el primer happening europeu, L’Enterrement de la Chose Parallelament als diversos happenings , performances i accions que realitzà, pintà, escriví poesia i estigué involucrat en activitats polítiques, fins a integrar-se activament en el grup anarquista Noir et Rouge Organitzà diversos esdeveniments culturals i exposicions, com L’Anti-procés 1960-61 contra la guerra d’Algèria L’any 1964 creà el Festival de la Libre Expression, un fòrum per a…

Autor de diversos curtmetratges des de l’adolescència, estudià a París gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya El seu primer llargmetratge fou El cielo sube 1991, basat en l’obra d’Eugeni d’Ors Oceanografia del tedi , que no tingué una distribució normalitzada però que cridà l’atenció pel seu estil personal i exigent Les seves pellícules posteriors, L’arbre de les cireres 1998, que obtingué premis al Festival de Locarno i dels crítics i escriptors cinematogràfics del Festival Internacional de Catalunya, Pau i el seu germà 2000, Les mans buides 2003 i Dies d…