Resultats de la cerca
Es mostren 5248 resultats
Sant Grau (Tossa de Mar)
Art romànic
Santuari situat als vessants del puig de les Cadiretes, sobre Cala de Salionç, és ben accessible des de la carretera de Tossa a Sant Feliu de Guíxols L’any 1452 el va restaurar un anacoreta dit Jaume Corbera, cosa que fa suposar un origen molt més remot L’edifici actual fou abandonat dels anys 1810 al 1882 No mostra cap element medieval, però és un lloc visitat i de devoció comarcana
Joan Baptista Grau i Vallespinós
Arqueologia
Cristianisme
Eclesiàstic i arqueòleg.
Estudià teologia, filosofia i dret civil a Barcelona i a València El 1862 fou canonge doctoral de Canàries, i a partir del 1863, de Tarragona, d’on fou vicari general Bisbe d’Astorga des del 1886, encarregà a Gaudí la construcció del seu famós palau episcopal Fundà un museu arqueològic, al seminari, i la revista El Criterio Tridentino
Alexandre de Grau i Figueras
Pintura
Pintor.
Deixeble de Pau Milà a Llotja, estudià després a Madrid Fou un típic pintor d’història, i en produir-se l’adveniment d’Amadeu de Savoia n'esdevingué retratista
Josep Maria Grau i Codina
Literatura catalana
Escriptor.
Era impressor Collaborà al Diccionario biográfico universal 1830-34, dirigit per Narcís Oliva, i inicià amb Rubió i Ors la Collecció d’Obres Antigues Catalanes 1840 El 1840 publicà un Compendio de la Crónica de Pujades
grau de significació de l’adjectiu
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels valors o els nivells d’expressió susceptible d’ésser manifestat per un adjectiu, en poder variar la intensitat relativa de les qualitats que designa.
El grau positiu no és marcat per graus de comparació ni d’intensitat El comparatiu indica la qualitat de l’adjectiu per comparació amb d’altres substantius que tenen la mateixa qualitat Pot ésser de superioritat més que , d' inferioritat menys que , d' igualtat tant com El català conserva algunes formes de comparatiu sintètic, per sufixació, heretades del llatí millor, pitjor, major, menor , tot i que la parla corrent prefereix les formes analítiques integrades per adverbi + adjectiu El superlatiu que suposa també sempre una idea implícita de comparació atribueix al substantiu…
grau de la Creu de Rial
Cinglera
Gran cinglera que domina la vall d’Ora, damunt Sant Lleir de la Valldora, límit S de l’altiplà de Busa, dins el terme municipal de Navès (Solsonès).
L’únic accés per a automòbils a Busa guanya el cingle des del coll d’Arques pel grau de la Creu
Tomba del Grau de Fals (Fonollosa)
Art romànic
Situació Una vista de la tomba, del tipus “C” extrems arrodonits i capçalera un xic més ampla que el peu A Daura Sobre una gran roca esberlada i desplaçada hi ha excavada una tomba de grans proporcions La podem trobar a uns 150 ms de l’església de la Mare de Déu del Grau, enmig d’unes terres conreades amb vinya Long 1°43’05” — Lat 41°45’08” Tomba Es tracta d’una sepultura, orientada seguint l’eix nord-sud pot ésser considerada del tipus “C”, és a dir, té els extrems arrodonits, però amb la capçalera una mica més ampla que el peu Les seves dimensions són notables si…
Mare de Déu del Grau (Gallifa)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capella sostinguda per grans contraforts E Pablo Situada entre Gallifa i Sant Sebastià de Montmajor, és a mitja carena del pujol que hi ha entre les rieres de les Elies i la del Montmajor, prop de l’aiguabarreig Queda a uns tres quarts a peu des de la parròquia de Gallifa, en un planet a l’interior d’una pineda espessa, per la qual cosa és difícil localitzar-la Mapa L36-14363 Situació 31TDG277146 Per anar-hi hi ha diversos camins, tots llargs i un xic enrevessats Actualment per arribar-hi en vehicle sols n’hi ha un, meitat pista bona, meitat camí carreter estret…
Sant Serni de Vilamantells o del Grau o Santa Maria del Grau (Guixers)
Art romànic
Situació Exterior de l’església des del costat sud-oriental Hom pot veure clarament com l’edifici fou sobrealçat al sector de l’absis fins atènyer l’altura de la coberta de la nau L Prat Sant Serni de Vilamantells o Sant Serni del Grau, o també Santa Maria del Grau, és una ermita situada a la banda de ponent del terme, sota del coll de Jou, tocant la rasa de les Valls i Roca Foradada a migjorn, amb Port de Comte al cantó nord-occidental Mapa 292M781 Situació 31TCG822658 A 1500 m de la carretera que va de Sant Llorenç a Solsona surt una pista a mà esquerra —camí del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina