Situació
Vista exterior de la capella sostinguda per grans contraforts.
E. Pablo
Situada entre Gallifa i Sant Sebastià de Montmajor, és a mitja carena del pujol que hi ha entre les rieres de les Elies i la del Montmajor, prop de l’aiguabarreig. Queda a uns tres quarts a peu des de la parròquia de Gallifa, en un planet a l’interior d’una pineda espessa, per la qual cosa és difícil localitzar-la.
Mapa: L36-14(363). Situació: 31TDG277146.
Per anar-hi hi ha diversos camins, tots llargs i un xic enrevessats. Actualment per arribar-hi en vehicle sols n’hi ha un, meitat pista bona, meitat camí carreter estret, que surt del punt quilomètric 15,050 de la carretera de Gallifa a Sant Feliu de Codines (a les envistes d’aquesta última població). Aquest camí passa a frec de la masia de la Baliarda i del Fonoll. A partir d’aquí el camí va baixant fins al riu i un cop l’ha travessat, s’enfila de nou i en uns 700 m porta fins a les parets de la capella. La clau és a la rectoria de Gallifa. (LlFL)
Història
Aquesta església és documentada per primera vegada l’any 1227, que s’esmenta com a Santa Maria de Gradu. L’edifici ha sofert moltes restauracions i consolidacions al llarg del temps, motivades segurament per una construcció precària. L’any 1643 es beneí de nou, fet que fa suposar unes obres importants de reconstrucció; els anys 1702 i 1753 es prohibeix celebrar-hi si no s’arranja l’edifici, cosa que es devia fer, perquè l’any 1766 s’hi autoritza novament el culte.
Consta que tenia una coberta de fusta que l’any 1848 fou substituïda per una volta de pedra, amb tanta mala sort que les parets no pogueren soportar-la: per aquest motiu se suspèn el culte l’any 1850 i torna a permetre’s el 1866 després d’haver-s’hi construït uns contraforts. Encara recentment, l’any 1982, hagué de reforçar-se la volta una altra vegada.
De l’església a mig construir situada a curta distància de l’ermita, i que tanta tinta ha fet córrer, no se’n sap res amb certesa. (RVR)
Església
Planta de la capella.
J. M. Masagué-Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya
L’ermita de la Mare de Déu del Grau és un petit edifici d’una sola nau amb absis a la capçalera. La nau, de planta rectangular, és oberta pel costat de llevant, on és capçada per l’absis, de planta semicircular. L’acord de l’absis amb la nau, d’amplada diferent, es resol mitjançant un doble reclau en degradació. La nau és coberta per una volta de canó seguit generada per un arc de mig punt, que segons sembla va ser bastida al segle XIX després d’ensorrar-se la volta de fusta que hi havia. L’absis és cobert per una volta de quart d’esfera.
La zona de l’absis s’il·lumina per mitjà d’una petita finestra centrada, d’una sola esqueixada. La nau és il·luminada per dues finestres de doble esqueixada; una és situada a la façana de migdia entre la porta i l’absis, i l’altra és centrada a la façana de ponent. La porta d’entrada és emplaçada al mur de migdia i consisteix en un cap-i-alt de mig punt; l’arc que dona a l’exterior és el més petit i és fet amb dovelles de pedra tosca treballada, dues de les quals exageradament amples, i l’arc interior, més gran, és fet amb dovelles rústegues.
L’aparell dels murs d’aquesta capella és fet amb pedres de paredar de diverses mides, i hi predomina la llargada sobre l’alçada; hom les disposà en filades horitzontals més o menys regulars. La majoria de les pedres presenten un simple desbastat a la cara vista. Les pedres que formen els arcs de les finestres són treballades, molt toscament, per adaptar-les a la forma i a les dimensions de la finestra; les de la porta, amb un treball més acurat, són de pedra tosca. Aquesta capella no té cap mena d’ornamentació esculturada en pedra, però sí que queden restes d’una ornamentació senzilla, molt usual en aquesta època, que es caracteritza per una línia incisa sobre la rejuntada de les pedres, la qual aplana el parament del mur, però sense cobrir les pedres que el formen; imita un carreuat més o menys uniforme.
A l’exterior i sobre la façana de ponent hi ha un campanar d’espadanya, de cronologia dubtosa, col·locat sobre un dels vessants que forma el pinyó de la façana.
Com a resultat del canvi de coberta i davant els moviments dels murs, provocats per l’augment de pes, i la consegüent obertura de la volta, hom va afegir a les façanes de migdia, ponent i nord i també a l’absis, uns contraforts per tal de contrarestar l’empenta de la volta.
Per les seves característiques podem inscriure aquesta capella dins el grup de capelles rurals, sense ornamentació, que foren bastides al llarg del segle XII en la nostra comarca. (JMaM)
Capella
Ruïnes d’una antiga capella prop de l’anterior, que s’ignora si es va acabar mai.
J. M. Masagué
A uns 40 m d’aquesta capella hi ha les ruïnes d’una altra capella, que sembla més aviat un edifici inacabat, potser iniciat per reemplaçar l’actual però abandonat en el curs de l’obra. De l’edifici només es conserva un tros del mur de tramuntana de la nau, de 2 m de llargada, amb les estructures d’unió amb l’absis i uns 2,5 o 3 m del mur d’aquest a més de la resta del basament. La nau, tot i que s’intueix que havia tingut una forma rectangular de la qual és possible mesurar l’amplada, és un munt de pedres, provinent de l’enderroc dels seus murs, que ens amaga la seva llargada.
L’absis, orientat a llevant, és de planta semicircular i s’uneix a la nau, de major amplada, mitjançant un doble reclau. El tros de mur conservat de l’absis presenta en la part superior una petita represa d’on continuen quatre filades més. Tot i que sembla que aquesta represa havia de ser la base de la volta de l’absis, sorprèn el fet que el tros de mur que continua a partir d’aquesta represa tingui el parament, que sembla que hauria de quedar inclòs dins el gruix de la volta, amb un acabat de paret vista.
Planta de les escasses estructures que resten de la segona capella.
J. M. Masagué
A l’extrem lliure del mur de l’absis i que coincideix pràcticament amb el centre d’aquest, hom pot observar, per la part que correspondria a l’exterior de l’edifici, les dovelles de mig arc d’una finestra de doble esqueixada que devia estar centrada a l’absis.
L’aparell dels murs conservats és fet amb pedra de paredar carejada rústegament, de manera que presenten les sis cares del paral·lelepípede, disposada en filades horitzontals molt regulars malgrat la diferència d’amplades. (JMaM)
Marededeu de Gallifa
La Mare de Déu del Grau, que segons Vall i Rimblas (Vall, 1983, pàg. 166) es troba a l’ermita del mateix nom, no és romànica; d’aquesta no hi ha constància, i la que s’anomena així data de mitjan segle XX i fou recentment robada. (CCP)
Bibliografia
- Bosch, 1986, pàgs. 162-167
- Montllor, 1958, pàg. 90
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 166