Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
roquerol
Roquerol
© gaojianjun
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 15 cm, que té les parts superiors de color bru grisenc, les inferiors més clares i una franja de taques blanquinoses a la cua.
És migrador parcial i habita únicament en cingleres i penya-segats del nord-oest d’Àfrica, el sud d’Europa fins als Alps, i una part d’Àsia És comú als Països Catalans
treslliures
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, molt semblant al serrà, però molt més petit (només fins a 13 cm de llargària), amb aletes ventrals negres, costats amb cinc bandes transversals negres i una taca també negra sobre els primers radis tous de l’aleta dorsal.
Habita sovint als fons rocallosos i sorrencs, i també sobre les praderies de fanerògames, en profunditats superiors a 10 m Hermafrodita, és comú a les aigües dels Països Catalans, on hom el pesca
almesquera
Almesquera
David Perez (CC BY 3.0)
Mastologia
Mamífer insectívor de la família dels tàlpids, de costums amfibis, llarg d’uns 25 cm, de potes posteriors molt allargades i proveït d’una llarga cua.
Fa el cau a les vores dels rius i s’alimenta d’insectes aquàtics Segrega una substància que recorda el mesc Habita els Pirineus i les muntanyes del centre de la península Ibèrica
orgue de mar
Zoologia
Cnidari colonial de la subclasse dels alcionaris, de l’ordre dels estolonífers, els pòlips del qual formen esquelets tubulars paral·lels units a intervals per plaques transversals, la qual cosa dóna al conjunt de la colònia un aspecte molt semblant al dels tubs d’un orgue.
L’esquelet anomenat políper , té un color roig viu a causa de l’acumulació de sals de ferro Habita a poca fondària als oceans Índic i Pacífic, contribuint a la formació de barreres madrepòriques
siseta cendrosa
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 22 cm, que té les parts superiors de color gris cendra, les inferiors blanques, el bec llarg, amb la punta alçada, negre i amb la base taronja, i les potes groguenques.
Habita al nord de Rússia i Sibèria, i hiverna a l’Àfrica oriental a través de la mar Negra i la Càspia És ocasional a l’Europa occidental i raríssim a la península Ibèrica
tènia del bou
Zoologia
Platihelmint de la classe dels cestodes, de la família dels tenúrids, que presenta l’escòlex sense ganxos i té unes 2 000 proglotis (de 3 a 12 m).
Habita a l’intestí de l’home hoste definitiu l’hoste intermediari és un remugant, generalment un bou, que s’infesta en menjar herba contaminada l’home ho fa en menjar carn poc cuita
xatrac menut
Xatracs menuts
Mick Sway (CC BY-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 24 cm, semblant al xatrac, però amb el bec groc i la punta negra, el front blanc i el pili negre a l’estiu i cendrós a l’hivern.
Habita a les costes de gairebé tot Europa, i hiverna a les de l’Àfrica occidental Nia al delta de l’Ebre i a l’Albufera de València, i és migratori a les Illes
corredor
Zoologia
Ornitologia
Ocell de la família dels glareòlids, d’uns 23 cm, de forma fina, amb el cos de color groc clar pàl·lid, cames llargues de color crema, i amb una línia ocular blanca i negra des de l’ull fins al clatell.
La seva manera de córrer és ràpida però poc freqüent Vola veloçment mostrant les ales, negres Habita al desert i també a la majoria dels països europeus, fins i tot a Finlàndia i Escandinàvia
fumarell negre
Fumarell negre
© Maggie Smith
Zoologia
Ornitologia
Fumarell que presenta, a l’estiu, el cap i el clatell negres, la resta de les parts superiors d’un gris blavenc fosc, les parts inferiors d’un gris pissarra, més pàl·lid a les ales, i les plomes de sota la cua de color blanc; el bec és negre i les potes són vermell fosc.
Habita al centre i a l’est d’Europa i al sud-est de la península Ibèrica, i hiverna a l’Àfrica tropical als Països Catalans és comú a la zona de l’Ebre
hoatzín
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels opistocòmids, d’uns 70 cm de llargada, que té les parts superiors de color castany o verd amb traços blancs, les inferiors blanques i presenta un plomall erecte al cap.
S'alimenta de vegetals Els polls tenen dues ungles a l’articulació del carp de cada ala, amb l’ajut de les quals s’enfilen per les branques Habita als boscs de l’Amazònia