Resultats de la cerca
Es mostren 1630 resultats
L’Ajuntament de Barcelona enderroca la casa de Josep Clarà
L’Ajuntament de Barcelona inicia les obres d’enderroc de la casa de l’escultor Josep Clarà, al barri de Sant Gervasi, malgrat l’oposició de la família Al mes de maig l’Audiència de Barcelona havia declarat l’Ajuntament de Barcelona hereu universal del llegat de l’escultor i havia criticat el municipi per no haver complert la voluntat de Clarà que la seva casa es convertís en museu permanent de la seva obra L’Ajuntament aprofitarà el solar de la casa per a ampliar la biblioteca del districte de Sarrià-Sant Gervasi, mentre l’obra de Clarà es repartirà entre Olot i el Museu d’Art…
Acord entre Israel i la Unió dels Emirats Àrabs per normalitzar relacions
En un comunicat conjunt, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el príncep hereu d’Abu Dhabi, Mohammed al-Nahyan, i el president nord-americà, Donald Trump, fan públic l’establiment de relacions amb la Unió dels Emirats Àrabs UAE Un dels resultats de l’acord és que Israel suspèn però no retira els plans d’annexió de parts de Cisjordània La UAE es converteix d’aquesta manera en el primer dels estats del Golf a normalitzar relacions amb Israel, i el quart dels estats àrabs després d’Egipte 1979, Jordània 1994 i Mauritània 1999-2009 L’Autoritat Nacional Palestina qualifica…
Rainier III de Mònaco
Història
Príncep de Mònaco, duc de Valentinès, marquès de Baus i comte del Carladès (1949).
Fill del comte Pierre de Polignac esdevingut, pel seu matrimoni el 1920, príncep Pere Grimaldi de Mònaco i de la princesa Carlota de Mònaco, duquessa de Valentinès Per renúncia de la seva mare 1944 esdevingué hereu del tron principesc, que ocupà per mort del seu avi el príncep Lluís II El 1956 es casà amb l’actriu de cinema nord-americana Grace Kelly, que li donà tres fills, Carolina 1957, Albert 1958 i Estefania 1965 i de qui enviduà el 1982 Fou succeït per Albert, el qual assumí la regència el març del 2005 un mes abans de la mort del seu pare, el qual es trobava greument malalt
Maria Anna Victòria de Borbó
Història
Reina de Portugal, infanta d’Espanya.
Filla de Felip V d’Espanya i d’Isabel de Parma, fou promesa a Lluís XV de França 1721, i fou educada uns quants anys a París 1722-25 Casada el 1727 per poders i el 1729 en persona amb Josep, príncep del Brasil i hereu dels reis de Portugal, el matrimoni no fou consumat fins el 1732 Exercí sobre el seu marit, esdevingut rei Josep I, una forta influència, i fou regent 1758 i 1776 quan estigué malalt Mort el rei, acabà la influència de Pombal, contra el qual havia lluitat, i tingué un fort ascendent sobre la seva filla, la reina Maria I
Margarida I de Bearn
Història
Vescomtessa de Bearn, Marsan i Gabardà, comtessa en part de Bigorra, baronessa de Castellvell i de Montcada (1290-1319) i comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbò, com a muller de Roger Bernat III de Foix.
Era filla del vescomte Gastó VII de Bearn el 1290 aquest llegà els seus béns de Catalunya a la seva germana gran, Guillema, i, si aquesta moria sense descendència — com així fou — , aquests passarien a Margarida o a la germana Mata Guillema, vídua de l’infant Pere, germà de Jaume II de Catalunya-Aragó, cedí, però, els seus béns a aquest darrer, contra el testament patern 1302 Això fou causa de lluites contra el rei per part del seu marit mort el 1303 i del seu hereu, Gastó I de Foix, que acabà possessionant-se de l’herència dels Montcada en nom de la seva mare 1309, enfront dels…
Artau de Foces i de Cabrera
Història
Castlà de Cabrera i de Voltregà, dit també Artau de Cabrera
, senyor de la Bastida de l’Infern, de la vall d’Osor, de la vall de Sau i de la casa del Soler.
Era fill del noble aragonès Martín Rodrigo de Foces i de Sibilla de Cabrera Fou armat cavaller pel rei Pere III 1343, que el tenia sota la seva tutela i protecció, i projectà de casar-lo 1341 amb Maria d’Arborea, filla del jutge Hug III, vers el 1351, però el casà amb Esclarmunda de Mallorca, neboda de Jaume III Fou conseller i camarlenc de la reina Elionor i, ja vidu, fou casat pel rei amb Sibilla de Fortià 1371, dama de la reina Hereu de la seva besàvia Sibilla de Saga , el 1352 vengué les seves possessions al vescomte Bernat II de Cabrera
Gurb
Llinatge de l’estament militar els membres del qual figuren com a vicaris o veguers del castell de Gurb (Osona) des de mitjan sX.
El primer membre conegut és Ansulf 942-992, que hom creu fill d’Ansulf i Druda i casat amb Riquilda El seu fill Sendred 890-1021, casat amb Matresinda i després amb Ermengarda, és el tronc comú de les famílies Gurb i Cervelló El seu hereu Bernat de Gurb 1022-39, casat amb Quítxol, i el fill d’aquest, Guillem de Gurb 1038-1103, casat amb Ermessenda, foren els darrers a cognomenar-se Gurbs els seus successors prengueren el cognom de Queralt Originàriament posseïren els castells de Gurb i Queralt, als quals afegiren el de Sallent 1033 i els de Voltregà i Solterra Sant Hilari Sacalm…
Joan Fuster i Gimpera
Pintura
Pintor.
Autodidacte, rebé orientacions de Josep Maria Mascort i Ramon Reig i Corominas Es dedicà sobretot a l’aquarella, però també féu incursions en la pintura a l’oli, a l’aiguada i a l’acrílic Féu nombroses exposicions individuals i collectives, i el 1959 la Fontana d’Or de Girona li dedicà una important exposició Eminentment paisatgista, centrà els seus quadres en l’Empordà natal i, al costat de l’obra més convencional, influït per Salvador Dalí i El Bosc , pintà dins de l’estil que anomenà “estrambotisme”, paisatges d’atmosfera, éssers i composició fantàstics Tingué un continuador en l’obra del…
Fernando Lara Bosch
Disseny i arts gràfiques
Edició
Empresari editorial.
Hereu de l’imperi Editorial Planeta , fundat el 1949 pel seu pare José Manuel Lara , portava la direcció de les diferents editorials literàries Planeta Corporación, mentre que el seu germà José Manuel s’encarregava de l’entramat d’enciclopèdies i fascicles Planeta Holding Ambdós encetaren una política d’expansió internacional de l’empresa Fou l’impulsor de l’Institut de l’Empresa Familiar Heretà del seu pare la passió pel Reial Club Deportiu Espanyol, al qual s’incorporà com a directiu el 1993, i n'era vicepresident en el moment de la seva mort,…
Ferran IV de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella i Lleó (1295-1312).
Fill de Sanç IV i de Maria de Molina, heretà el tron el 1295, però no regnà fins que fou declarat major d’edat 1301 durant aquells anys es produïren contínues conspiracions que intentaren de destronar-lo Per la sentència arbitral de Tarassona 1304 foren fixats els límits territorials amb Aragó Juntament amb Portugal i Catalunya-Aragó volgué combatre 1308 el regne de Granada tractat d'Alcalá de Henares , però aquesta empresa fou abandonada per la defecció d’una gran part dels nobles, i hom només pogué conquerir Gibraltar 1309 Del seu matrimoni amb Constança, filla de Dionís I de Portugal, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina