Resultats de la cerca
Es mostren 1169 resultats
Xina 2015
Estat
El president, Xi Jinping, va mantenir-se com a líder incontestable del Partit Comunista Xinès PCX durant el 2015, un any marcat per la inesperada desacceleració de l’economia del gegant asiàtic Les causes de l’alentiment van ser múltiples El país es va enfrontar a una caiguda de les exportacions, del 6,9% a l’octubre, a causa, en part, de la lenta recuperació dels seus principals socis comercials També va estar a prop de la deflació, així com davant d’una caiguda en la inversió estrangera En aquest marc, el Banc Popular de la Xina BPX va impulsar mesures de tipus monetari que, lluny d’assolir…
Revolució Xinesa
Història
Procés de transformació socialista de la Xina.
Acabada la Segona Guerra Mundial i després d’una treva gener-abril 1946, les forces del Guomindang dirigides per Chiang Kai-shek, després de la batalla de Huau Hai octubre del 1948 — gener del 1949, retrocediren davant la contraofensiva dels comunistes, que rebien ajut de l’URSS L’1 d’octubre de 1949 Mao Zedong, màxim dirigent dels comunistes, proclamà a Pequín la República Popular Xinesa i el 14 de febrer signà un tractat d’amistat i cooperació amb l’URSS La victòria militar inicià una primera fase revolucionària destinada a combatre la burgesia reaccionària, el subdesenvolupament, la manca…
vibració
Física
En un sistema físic, moviment periòdic dels punts materials que el componen, originat per una font d’energia mecànica que provoca deformacions elàstiques i l’aparició de forces externes o internes que mantenen el moviment o el frenen.
L’estudi dels fenòmens vibratoris consisteix en l’anàlisi del comportament elàstic dels cossos sotmesos a moviments ondulatoris per això, la forma general d’expressar matemàticament una vibració és la combinació lineal de funcions sinusoidals La vibració d’un cos edificis, màquina, etc pot ésser l’origen de danys irreversibles en la seva constitució i el seu comportament, que són funció de l’amplitud, la velocitat, l’acceleració i la freqüència de la vibració, i a la vegada pot produir malestar o lesions físiques o psíquiques en l’home que hi resta sotmès
gruids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, que tenen el dit polze més amunt que els altres, el bec llarg i apropiat per a desenterrar grans, tubercles, arrels i cucs, i les rèmiges secundàries internes molt desenvolupades.
A l’època de reproducció fan danses nupcials molt espectaculars, i els polls són nidífugs Habiten arreu del món, excepte a l’Amèrica del Sud, i als pols
economies
Economia
Allò que hom estalvia en la gestió d’una empresa o indústria com la conseqüència d’una millor organització del seu funcionament o tecnologia (economies internes) o de la seva relació amb altres unitats de producció (economies externes).
En ambdós casos es produeix un augment de productivitat, el qual, si deriva d’una modificació adequada del volum de producció, és anomenat economies d’escala Les economies externes poden provenir, també, de factors estranys a la unitat de producció, com és ara un millorament d’infraestructures, etc
lamel·libranquis
El peu de cabrit, també conegut com caixeta de mar, és un mol·lusc de la classe dels lamel·libranquis
© C.I.C-Moià
Malacologia
Classe de l'embrancament dels mol·luscs, amb la closca constituïda per dues valves, sense cap, amb peu en forma de destral i brànquies d'aspecte laminar.
El cos, de simetria bilateral i comprimit lateralment, és recobert pel mantell, que presenta dos lòbuls laterals, els quals, aplicats a la paret interna de les valves, delimiten la cavitat pallial Aquests lòbuls, soldats per les vores, deixen tres forats per un surt el peu, i pels altres dos l'aigua entra a la cavitat pallial i en surt aquests dos últims forats es poden prolongar en dos tubs de longitud variable els sifons L'aigua, en entrar a la cavitat pallial, proveeix d'oxigen i d'aliments l'animal, i, en sortir-ne, expulsa l'anhídrid carbònic, els excrements i les partícules residuals…
Comissions Obreres
Cartell editat el 1976 per Comissions Obreres poc després de la seva legalització com a sindicat
© Fototeca.cat
Política
Dret del treball
Sindicat de l’Estat espanyol.
Sorgida de les organitzacions obreres amb caràcter espontani i unitari durant les vagues dels minaires asturians en 1962-63 bé que la primera Comissió Obrera datava del 1958 a Gijón, conegué una ràpida difusió al si de la classe obrera sobretot a Biscaia, Madrid i Catalunya Protagonitzà les vagues de 1965-67, sota l’impuls conjunt de comunistes, socialistes, catòlics, sindicalistes, etc A partir del 1966, el moviment penetrà, a través de les eleccions sindicals, en les estructures oficials de la CNS verticalista, però fou declarat illegal 1967 i sofrí, ultra una severa repressió, diverses…
Donald Tusk

Donald Franciszek Tusk
© OTAN
Política
Polític polonès.
D’origen caixubi , estudià història a la Universitat de Gdánsk, on es graduà el 1980, formà part de Solidarność i amb diversos membres d’aquest sindicat fundà el 1990 Congrés Liberal Democràtic, del qual esdevingué líder l’any següent i diputat, partit que l’any 1994 es fusionà amb una altra formació liberal de centre, la Unió Democràtica, que donà lloc a la Unió Liberal, de la qual fou vicepresident fins l’any 2000 que, enfrontat amb Bronislaw Geremek per la presidència del partit l’abandonà Fundà l’any següent la Plataforma Cívica, que en les eleccions d’aquest any es convertí en el primer…
Pla Hidrològic Nacional
Instrument d’ordenació i reequilibri hídric territorial de l’Estat espanyol.
El primer esborrany es presentà l’any 1992 El 1998, el ministeri de medi ambient publicà el Llibre Blanc de l’Aigua , en què es recollia la situació dels recursos hídrics de cadascuna de les conques hidrogràfiques de l’estat i s’establia una estimació dels excedents i els dèficits L’any 2000, Jaume Matas PP, aleshores ministre de medi ambient, presentà al Consell Nacional de l’Aigua una nova proposta de Pla, que el 2001 fou aprovada a les Corts per majoria absoluta El debat entorn del Pla Hidrològic Nacional fou especialment intens a Catalunya i Aragó, on bona part dels agents implicats s’…
Emili Beüt i Belenguer
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i divulgador d’estudis geogràfics.
Vida i obra Es dedicà bàsicament a la geografia descriptiva de les comarques del País Valencià L’any 1922, amb la collaboració d’E Cebrián, organitzà les Joventuts Ratpenatistes Des del 1926 fins a la seva jubilació treballà en diversos organismes de l’administració de la Diputació Provincial de València Fou un dels activistes més importants de l’excursionisme valencià a través del Centre Excursionista de València i de l’associació El Palleter Des de la proclamació de la Segona República participà, de la mà de Joaquim Reig, en les campanyes d’afirmació nacionalista que promogué el Centre d’…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina