Resultats de la cerca
Es mostren 3319 resultats
baronia d’Otos
Història
Jurisdicció senyorial adquirida, el 1533, per Cristòfor del Milà i d’Aragó, segon comte d’Albaida, del seu cunyat Ferran de Pròixida i del Milà, segon comte d’Almenara.
Fou reconeguda com a títol del regne el 1860 a favor de Joaquina de Pedro y Barroeta-Aldámar, muller del seu cosí germà Rafael de Moore i de Pedro, marquès de Sant Josep Continua en els Moore
marquesat de Remissa
Història
Títol concedit el 1848 amb la denominació de Casa Remissa, a Gaspar Remisa i Miarons; als pocs dies li fou canviada la denominació.
El succeí la seva filla gran Maria Dolors Remisa i Rafo, muller de Jesús Muñoz y Sánchez, segon comte de Retamoso, cunyat de la reina-governadora Maria Cristina, la qual morí sense successió El títol quedà vacant
Llibre del cavaller Cifar
Novel·la cavalleresca castellana d’autor anònim, de la primera meitat del s XIV, editada el 1512.
Narra les aventures de Cifar, la seva muller, Grima, i els seus fills, Garfín i Roboán Manifesta, entre altres, influències orientals, llatines, de la llegenda de sant Eustaci, de la matèria de Bretanya i de les Partidas
Gilbert de Millau
Història
Vescomte de Millau, de Gavaldà i en part de Carladès (Gilbert III) (1080/97-1110/12).
Fill del vescomte Berenguer II i de la vescomtessa Adela de Carlat Vers el 1090 es casà amb Gerberga de Provença, marquesa en part de Provença Fou pare de Dolça, muller de Ramon Berenguer III de Barcelona
Mikhail Larionov
Pintura
Pintor moldau naturalitzat francès.
Influït pel cubisme, creà el lucisme 1910, que proclamà el color com a element més important de la pintura Installat a París amb la seva muller, NSGončarova 1914, fou escenògraf dels Ballets Russes Sol de nit , 1915
Colombina
Teatre
Personatge de la Commedia dell’Arte
.
És una serventa jove, llesta i xerraire, amiga o muller d’Arlequí Durant els s XVII i XVIII apareix també com a protagonista d’obres basades en les figures de la Commedia dell’Arte Lesage, Goldoni, etc
Luna
Gran llinatge de rics homes d’Aragó.
Prengué el nom de la vila de Luna, després de la seva conquesta per Bacalla mort el 1094, i n'obtingueren la senyoria en temps de Sanç III Ferrenc, Martin i Lope de Luna , fills de Bacalla, formaren les línies del llinatge De la primera línia dels senyors i comtes de Luna es destacaren, com a collaboradors d’Alfons I, Íñigo Ferrenc de Luna i el seu fill, Lope Ínyigues de Luna , Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea i el seu germà Artal Lopes de Luna y Ximenes de Urrea mort a Sardenya el 1323, que es casà en primeres noces amb Constança Pere, senyora de Sogorb, neta de Pere II Fou pare de…
tenuta
Dret civil català
Institució peculiar del dret familiar català que atribueix a la vídua i successivament als fills que siguin hereus de la mare l’usdefruit de tots els béns del marit, mentre no li sigui restituït el dot i pagat l’escreix, i amb l’obligació de suportar-ne les càrregues i d’alimentar els fills menors, els impossibilitats per al treball i els que, àdhuc essent majors, eren sostinguts pel marit a casa.
Si el marit ha garantit el dot amb béns suficients que produeixin renda, la tenuta restarà limitada a ells, i s’extingeix quan els hereus del marit posin el dot íntegrament a disposició de la muller i li paguin l’escreix
Ranavalona II de Madagascar
Història
Reina de Madagascar (1868-83).
Muller de Radama II, succeí la reina Rasoherina 1868 Convertida al protestantisme, signà diversos tractats de cooperació amb França i Anglaterra i modernitzà l’administració i l’exèrcit El 1881 entrà en conflicte amb França, que ocupà Majunga i Tamatave 1883
Maria Comnè
Història
Reina d’Hongria i de Jerusalem.
Filla del protosebast Joan Comnè, nebot de l’emperador Manuel I Fou casada el 1167 amb el rei Amalric I de Jerusalem mort el 1174, de qui fou segona muller, i el 1177 amb Balian d’Ibelin mort el 1193