Resultats de la cerca

Fill de Teres Estengué el seu regne des del Danubi fins a l’Egea i, per l’E, fins al Pontus Euxinus Aliat amb els atenesos 431 aC, inicià una inútil expedició contra Macedònia per tal d’eixamplar el seu territori i assegurar la Calcídica per a Atenes 429 aC

Lloc de partença de la mítica expedició dels argonautes argonauta, formà part del territori de Feres fins que Filip II de Macedònia se n'apoderà Les excavacions han permès de trobar un gran nombre d’esteles funeràries de marbre i decorades que constitueixen un material preciós per al coneixement de la pintura grega antiga

Assassinà els seus germans a la mort del seu pare, Artaxerxes II, i es coronà rei Reconquerí Egipte, perdut en temps del seu pare Filip de Macedònia hi negocià, i també ho feren els atenesos, moguts per Demòstenes, per por dels macedonis Morí emmetzinat, i amb ell l’imperi Persa aquemènida inicià la davallada final

Tots quatre eren destinats a promoure la guerra contra Filip II de Macedònia Manifesten la defensa de la llibertat i de la democràcia, l’atac a l’apatia dels atenesos davant l’avanç de Filip i una certa admiració per la seva habilitat militar, tot plegat expressat en un to d’una gran elevació moral

Els baquíades eliminaren la monarquia i instauraren una oligarquia familiar Afavoriren el comerç i l’exportació de productes corintis Fundaren les colònies de Siracusa i Cercira 734 aC, en la qual es refugiaren en ésser expulsats de Corint per la revolta de Cípsel 657 aC Al sIV aC, una de les dinasties semibàrbares de Macedònia en reivindicà l’ascendència

Fill i successor de Prúsies I, seguí una política de collaboració amb Pèrgam i la Capadòcia contra Farnaces I del Pont Malgrat simpatitzar amb Macedònia i haver esposat una princesa macedònica, ajudà els romans contra Perseu Combaté Àtal II de Pèrgam, el qual li suscità en contra el seu propi fill Nicomedes, que el féu assassinar

Deixeble de Polícrates, és cèlebre per les seves crítiques en la línia dels sofistes contra Isòcrates, Plató i, sobretot, Homer l’obra contra aquest, en nou llibres, li valgué el malnom de ‘Ομηρομάστιξ, ‘assot d’Homer’ És autor també d’una història sobre Amfípolis, des de la teogonia fins a la mort de Filip II de Macedònia

El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de Transsilvània, Balcans, que formen una àrea d’intensa…

Situada a la riba del Cefís, fou lloc estratègic entre les rutes de la Fòcida i l’Àtica En queden restes dels murs micènics, del teatre i de diversos temples Fou escenari de diverses batalles en la més cèlebre 338 aC, Filip II de Macedònia derrotà les forces confederades de tebans i atenesos i assolí el predomini sobre la Grècia central

Disputada llargament pels atenesos i macedonis, aquests se n'empararen definitivament vers el 536 aC El 168 aC hi tingué lloc la batalla que decidí la tercera guerra entre romans i macedonis a favor dels primers El 148 aC, després de la derrota del rebel Andrisc per part de Quint Cecili Metel, la ciutat fou incorporada a la província romana de la Macedònia