Resultats de la cerca
Es mostren 1219 resultats
Biblioteca Valenciana
Biblioteca fundada per la Generalitat Valenciana, el 1985 amb seu, des de l’any 2000, al monestir de Sant Miquel dels Reis
.
Reuneix, conserva i difon el patrimoni bibliogràfic valencià, i tota la producció impresa, sonora i visual realitzada al País Valencià o que hi està relacionada Fundada inicialment amb fons de la Biblioteca Pública de València la seu de la qual compartí fins el 2000, especialment el de la Biblioteca Nicolau Primitiu, acull les donacions de MSanchis i Guarner, SPallarés, APizcueta, LGuarner, LGarcíia Ejarque FBàdenes, ÀBelda, ELópez-Chávarri, JEspasa i FAlmela el fons antic i valuós format pels manuscrits, els impresos dels s XV-XVIII i altres documents rars posteriors al 1801, els dibuixos…
Biblioteca Pública de Lleida
Centre de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya des de l’any 1980.
Fou creada el 1842 per acollir el fons de les biblioteques, els convents i les entitats religioses lleidatanes afectats per la desamortització de Juan Álvarez de Mendizábal El 1998 fou traslladada al centre de la ciutat, a l’antiga casa de la Maternitat, construïda durant la segona meitat del s XIX L’adaptació de l’edifici per a biblioteca pública és obra de l’arquitecte Daniel Gelabert i donà com a resultat una construcció de quatre plantes amb una superfície útil de gairebé 6 000 m 2 , d’extraordinària lluminositat natural i artificial i de gran sobrietat És la receptora del dipòsit legal…
Thomas Le Myésier
Història
Medicina
Lul·lista francès.
Mestre en medicina, fou metge de la comtessa Mafalda d’Artois, muller del comte de Borgonya, des del 1310 fins que morí, el 1329 Fou també canonge d’Arràs Amic de Ramon Llull, vers el 1299 li formulà, per carta, un qüestionari, al qual aquest respongué detalladament fou publicat a Lió el 1491 Compongué una magna compilació de tractats lullians Electorium , units per introduccions i amb addicions, citacions, aclariments i resums, que acabà el 1325 Per tal de facilitar la seva difusió, féu, a més, un compendi més manejable Electorium medium , del qual extragué encara un resum…
Odó d’Arezzo
Música
Teòric musical italià.
Sovint se l’ha confós amb el també abat Odó de Cluny Fou abat d’un monestir benedictí de la diòcesi d’Arezzo Diversos manuscrits compilats en aquesta regió italiana cap al final del segle X li atribueixen l’autoria d’un tonari i dtractat teòric en forma de pròleg Aquest tractat serví com a model per a la redacció, per part d’un autor anònim d’origen llombard, del cèlebre Dialogus que, erròniament, fou atribuït a Odó d’Arezzo El tonari, d’orientació bàsicament pràctica, utilitza per a marcar les differentiae salmòdiques un tipus de notació alfabètica basada en una…
Arxiu de les Set Claus
Historiografia catalana
Arxiu de les parròquies andorranes, anomenat fins el 1978 Arxiu de les Sis Claus, any en què s’afegí la setena parròquia, la d’Escaldes-Engordany.
Es tracta d’un armari que es troba a la sala del Consell General a la Casa de la Vall, seu del Parlament andorrà, i, per a obrir-lo, cadascuna de les parròquies té una clau Segons l’historiador Jean Auguste Brutails La coutume d’Andorre , 1904, que fou un dels primers investigadors que consultaren l’arxiu al final del s XIX, aquest incloïa essencialment un registre dels privilegis i els decrets del Consell General La idea de fer-ne un arxiu sorgí d’Antoni Fiter i Rossell, que li atorgà el capítol V del seu Manual Digest 1748, comprès en el Llibre III dedicat al Consell General…
Arthur Friedheim
Música
Pianista, director, compositor i professor alemany.
Estudià amb Anton Rubinstein i posteriorment amb Franz Liszt, del qual arribà a ser íntim collaborador i secretari La seva fama com a pianista es basà precisament en la manera d’interpretar les obres del seu mestre, i en el fet de propagar-les per l’Amèrica del Nord, on visqué entre el 1891 i el 1895 i des del 1915 fins a la seva mort Dugué a terme una important activitat com a docent i impartí classes a Munic, Manchester, Chicago, Toronto i Nova York Treballà en l’edició de les obres de Chopin i escriví un llibre sobre F Liszt Entre les seves composicions cal destacar l’obertura The Hero of…
Raimundus Lullus Institut
Centre d’investigació lul·liana erigit a la Universitat de Friburg de Brisgòvia el 1957, sota la direcció de Friedrich Stegmüller.
Es proposa d’estudiar l’obra de Ramon Llull i molt en concret s’ha dedicat a preparar un Manuale Lullianum , que comprèn una relació dels escrits autèntics de Llull, amb indicacions sobre llur origen, llur tradició manuscrita i llurs edicions, i a publicar —primer en collaboració amb la Maioricensis Schola Lullistica i des del 1975 dins el “Corpus Christianorum” de Bèlgica—, les Raimundi Lulli Opera Latina , de les quals hi ha prevists quaranta volums Hom hi ha recollit igualment microfilms dels manuscrits lullians i hi ha format repertoris de les obres dubtoses i espúries de…
Fèlix Domènech i Roura
Heràldica
Heraldista, fill de Lluís Domènech i Montaner, dirigí les edicions pòstumes de les seves principals obres erudites.
Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona Fou director del Balneari Roqueta, de Tona 1922-1931 Publicà Nobiliari general català de llinatges 1923-30, Heràldica de la catedral de Barcelona 1929 i Notícia crítica del gran priorat de Jerusalem a Catalunya 1931, obra de la qual hom féu només cinc exemplars manuscrits Collaborà en l’obra del seu pare Ensenyes nacionals de Catalunya 1936 i la publicà Residí a Buenos Aires des del 1936, on durant molts anys treballà a la CHADE També s’ocupà de la restauració de la Biblioteca Nacional i continuà el seu treball d’…
fixació del text
Diplomàtica i altres branques
Establiment crític d’un text seleccionant les millors lliçons variants dels manuscrits les quals hom considera com a pròpies de l’original.
Liber glossarum et (e) timologiarum (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 74 Liber glossarum et e timologiarum , foli 5v, amb la representació d’una capçalera “P”, dibuixada amb uns elements fitomòrfics molt senzills Arxiu Mas Liber glossarum et e timologiarum , meitat superior del foli 5v, amb un fragment del petit tractat de música que té el còdex Arxiu Mas Segons l’opinió de Beer * , aquest és un dels manuscrits del segle X sorgits del taller de Ripoll, o potser adquirits durant l’abadiat de Guidiscle 970-979 o de Sunifred 979-1008 Consta de 158 folis en pergamí, escrits en lletra Carolina la seva decoració,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina