Resultats de la cerca
Es mostren 1587 resultats
vitri | vítria
Mineralogia i petrografia
Dit de l’estructura de les roques volcàniques que es presenten en masses amorfes i amb l’aspecte del vidre.
aigua intermèdia
Geografia
Nom genèric de les masses d’aigua que se situen entre la massa d’aigua central i l’aigua fonda.
Les aigües intermèdies acostumen a tenir una temperatura i una salinitat relativament elevades en relació amb les capes d’aigua que se situen en els nivells superior i inferior de la mateixa columna L’aigua mediterrània que surt pel fons de l’estret de Gibraltar cap a l’Atlàntic es barreja amb l’aigua circumdant mentre va davallant per densitat, i assoleix, a l’altura del cap San Vicente, una temperatura d’uns 10°C i una salinitat de l’ordre de 36,2 PSU D’una manera similar, l’aigua de la mar Roja i el golf Pèrsic forma també una massa d’aigua intermèdia que penetra en l’oceà Índic
picnoclina
Ecologia
Separació horitzontal que s’esdevé entre masses d’aigua de diferent densitat, a causa de diferències tèrmiques, de salinitat, etc.
En les mars o els llacs en què es formen picnoclines, les aigües profundes són tèrmicament molt estables 4°C tot l’any, en el cas ideal mentre que les superficials varien de temperatura d’acord amb les estacions Les aigües més profundes poden no barrejar-se mai amb les altres, tal com s’esdevé actualment a la mar Morta i en molts llacs
concreció
Geologia
Acumulació, a partir d’un nucli original, de partícules diferents, que s’uneixen per formar petites masses entre els sediments.
Actualment es formen, a les regions abissals, concrecions d’òxid de manganès, d’una gran importància econòmica D’altres tipus són les concrecions de sílice, fosfat càlcic, calcàries
deriva dels continents

Representació esquemàtica de la formació dels continents segons la teoria de la deriva dels continents
© Fototeca.cat
Geologia
Teoria basada en la idea que les masses continentals suren en un substrat plàstic i experimenten un moviment de translació.
Formulada el 1912 per Alfred Wegener per explicar els moviments orogènics, es basa en l’observació d’una certa coincidència en la línia de costes d’Àfrica i d’Amèrica Aquesta idea elemental fou perfeccionada per Du Toit, que la volgué fonamentar amb dades estratigràfiques L’energia sortia del mateix moviment de rotació de la Terra la inèrcia deixava endarrerits els blocs de sial respecte al sima a partir del Carbonífer Hom pressuposa, doncs, l’existència d’un sol continent en els temps arcaics, la Pangea En suport d’aquesta teoria hom ha adduït també arguments biològics, basats en la…
Lieja
Divisió administrativa
Província de l’E de Bèlgica, a Valònia, fronterera a l’E amb Alemanya.
La capital és Lieja Comprèn diverses regions naturals la comarca d’Herve, al NE, d’hàbitat dispers i economia ramadera bovins, la Hesbaye, al NW, formada per plataformes calcàries, amb poblament agrupat i economia agrícola bleda-rave sucrera, cereals, i el sector meridional, comprès en gran part en el massís de les Ardenes, que culmina a Les Hautes Fagnes 694 m, i amb relleus allargats, sobretot al Condroz, tallats per valls encaixades i coberts de masses forestals És travessada pels rius Mosa, Amblève, Ourthe i Vesdre Comprèn dues àrees industrials destacades la situada entorn de Lieja, que…
psicologia de l’esport
Psicologia
Aplicació de la psicologia a l’àmbit de l’activitat física i de l’esport.
Estudia el moviment i les accions motores, en tant que són manifestacions de l’expressivitat humana, que són una faceta característica de la civilització L’individu i els grups es mouen en determinats escenaris per a obtenir plaer i satisfacció, per a cooperar i competir i per a desenvolupar objectius de salut i de qualitat de vida La pràctica esportiva ofereix la possibilitat de fer-ho, atès que es porta a terme en contextos més o menys regulats, de caràcter formal o informal Els diferents paradigmes analitzen les accions motores en els contextos esportius, escollint allò adient als seus…
Filippo Tommaso Marinetti
Literatura italiana
Escriptor italià.
Inspirador i teoritzador del moviment futurista, en redactà el primer manifest el 1909 Escriptor en poesia i en prosa molt fecund, propugnà el trencament dels esquemes literaris tradicionals i de la sintaxi com a estructura fonamental de la llengua La seva obra, molt compromesa, s’inserí en l’actualitat dels esdeveniments polítics de la primeria del s XX Al Manifesto tecnico della letteratura futurista 1912, coincident amb la conquesta de Líbia pels italians, celebrà la guerra com “l’única higiene del món” i formulà un ideal estètic que s’expressava en les “folles escultures que la nostra…
pineda

Pineda
© Xevi Varela
Geobotànica
Bosc o arbreda de pins.
Les pinedes se solen donar on els arbres de fulla plana no són capaços de formar masses denses o són boscs secundaris, que substitueixen els boscs primaris quan aquests han estat destruïts o malmenats Actualment, les pinedes ocupen una gran extensió i són afavorides per l’home, directament per a aprofitar la fusta dels pins, i indirectament degradant les comunitats vegetals genuïnes A la terra baixa, secà, es fa la pineda de pi blanc , que substitueix sovint alzinars, carrascars i màquies és la formació arbòria que ocupa més superfície als Països Catalans La pineda de pi pinyer prospera…
Bonet de San Pedro
Música
Cantant, de nom real Pere Bonet i Mir.
Inicià la seva carrera el 1939, en què s’incorporà a l’Orquestra Gran Casino de Barcelona, on a més de cantar tocava diversos instruments Enregistrà el seu primer disc el 1940 i dos anys després formà el grup Bonet de San Pedro y los 7 de Palma, amb el qual es convertí en un dels cantants més populars de l’estat, amb grans èxits com Rascayú i peces com Paisajes lindos tiene Mallorca , que coincidiren amb l’inici del turisme de masses, a la dècada del 1960 Revalorat al llarg dels anys setanta en una època de moda retro , es mantingué en actiu fins el 1985 dins el conjunt Swing…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina