Resultats de la cerca

Format a Sant Jordi Exposà amb els Artistes Graciencs el 1948, concorregué als salons d’Octubre 1954-56 i formà part del grup Sílex 1955-57, amb el qual exposà a Alacant, Cartagena, Corbera de Llobregat i Barcelona Partint d’un cert impressionisme, arribà a un estil fantàstic i tremendista Integrat en l’equip publicitari Zen, evolucionà més tard cap a un neoplasticisme Illustrà diversos llibres i collaborà també com a illustrador a Tele-Estel Tornà a exposar a Barcelona el 1975, adscrit a un estil que enllaça amb l’art fantàstic de la seva primera època

Començà a publicar a Matarratos i a les publicacions infantils de l’editorial Bruguera Amb les seves collaboracions al diari El Correo Catalán  —amb acudits gràfics i una secció d’articles, aplegats després en un llibre titulat Autopista 1970—, passà a representar una nova forma d’humor social i contestatari, sostingut per l’encert d’un text breu i punyent i un dibuix esquemàtic i efectiu Fou collaborador diari de La Vanguardia , Caricatura de Jaume Perich i el seu gat siamès Tele-exprés i El Periódico , i de les revistes Hermano Lobo de la qual fou membre fundador el 1972,   Por favor que…

Practicà un expressionisme molt calligràfic i hieràtic Es feu conèixer amb el grup Sílex, dedicat a un expressionisme populista Passà per un constructivisme abstracte neoplasticista, de coloracions fosques i austeres A partir del 1958 entrà en una pintura informalista, matèrica, terrosa i aspra Es complicà amb relleus, i cap al 1960 obtingué unes matèries com ossoses, plenes de cràters o estructures poroses A la seva obra posterior reaparegué lentament el tema figuratiu que presentà descompost en obres de caràcter oníric

Fill de Ricard Opisso i nebot de Joan Cardona , aquest li donà les primeres lliçons de pintura Començà a exposar el 1921 i figurà al grup d’artistes catalans patrocinats per Joan Merli Realitzà nombroses exposicions fins el 1956 i després de deu anys de silenci tornà a exposar amb irregularitat des del 1967 Intentà l’abstracció Com a dibuixant dominava el retrat i guanyà el premi Ynglada-Guillot 1959

Estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1973 amb una edició crítica de la Crònica de Sant Joan de la Penya Professor de la Universitat de Barcelona 1964-86, conservador de la Secció d’Arxiu 1969-92 i de la de Manuscrits i Reserva Impresa 1971-92 de la Biblioteca de Catalunya, fou director literari de l’ Editorial Barcino  1985-2005, de la qual dirigí les colleccions “Els Nostres Clàssics” i “Biblioteca Verdagueriana”, i n’impulsà nombroses edicions crítiques Inicià també la collecció “Baró de Maldà” 1994, dedicada a l’edició de texts d’interès històric Fou…

Actor aficionat al seu barri de Gràcia, debutà professionalment el 1956 en la comèdia Recién casados, no molestar , dirigida per Adolf Marsillach Actuà en petits papers i s’orientà cap als papers còmics i les imitacions, que li donaren anomenada en sessions dobles de cinema i, sobretot, al Parallel, on actuà des del final de la dècada de 1950, entre d’altres amb Antonio Machín, Carmen de Lirio i la Bella Dorita També feu gires amb artistes com Cassen, Torrebruno, Luis Aguilé, José Guardiola i Mary Santpere, i actuà a la Cova del Drac, als inicis de la Nova Cançó La seva popularitat rebé un…

Germà del pintor i dissenyador Jordi Fornas , era fill d’un militar de l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil que fou amnistiat després d’estar internat en un camp de concentració Afiliat a Unió Democràtica de Catalunya 1957, fou molt actiu en la resistència política i cultural durant el franquisme L’any 1963 fundà l’ Editorial Pòrtic i posteriorment, havent-se afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya  1976, es convertí en l’enllaç a Catalunya del president exiliat Josep Tarradellas , que el nomenà delegat personal i, el 1977, membre de l’Organisme Consultiu de la Presidència de la…

Vida Estudià art dramàtic a l’estudi d’actors de Juli Coll i Ferran Espona i a l’Institut del Teatre El 1961 debutà a Tierra de todos Antonio Isasi-Isasmendi Secundari de luxe, fou una de les imatges icòniques per excellència del cinema espanyol, i donà cos a personatges ambigus, poc respectables o amb ments recargolades Rodà nombrosos films, majoritàriament de terror o westerns , a l’Estat espanyol i a l’estranger, on actuà a Itàlia vint títols i a França més de deu De la seva filmografia destaquen Las crueles El cadáver exquisito 1968, Vicente Aranda  La residencia 1969, Narciso Ibáñez…

Fou fundat l’any 1975 per un grup d’amics habituals del restaurant Can Laru i inicialment s’orientava a la pràctica del futbol a través de la Penya Laru Disposa d’un complex esportiu propi de 20000 m 2 , amb un camp de futbol, dos camps de futbol 7, un camp de futbol sala, tres pistes de tennis de terra batuda, dues pistes de pàdel, piscines, un frontó i un gimnàs Organitza lligues de futbol, futbol 7 i futbol sala, amb més de vuitanta-cinc equips inscrits És membre de l’Asociación Nacional de Fútbol 7 i té un equip que participa en el Campionat d’Espanya Gestiona l’Escola Tinika-UR Laru de…

Nom amb què és conegut Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà Fou jesuïta 1748 i ensenyà humanitats i filosofia a Barcelona Després de l’exili del 1767, s’establí a Ferrara i a Gènova Publicà Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola , en 6 vol Gènova 1778-81 trad al castellà Saragossa 1782-84, obra adreçada a refutar abrandadament les tesis de Tiraboschi, Bettinelli i Signorelli sobre la decadència de la literatura hispànica l’assaig constitueix un precedent del comparatisme literari del s XIX Més que d’història literària es tracta d’història de la cultura hispànica als volums “…