Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
trepadella
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 20 a 70 cm d’alt, de fulles imparipinnades, de flors rosades, amb estries vermelles, reunides en raïms axil·lars llargament pedunculats, densos i allargats, i de fruits en llegum monosperm, pubescents i puats al marge.
És conreada com a farratgera, sobretot a la muntanya mitjana
avarca
Indumentària
Calçat rústic de cuir que hom lliga amb corretges al turmell.
D’origen àrab, fou molt usat a l’edat mitjana
escalfament global
Ecologia
Procés d’augment gradual de la temperatura de la Terra, principalment per la intensificació de l’efecte hivernacle.
El 1998, la concentració de diòxid de carboni atmosfèric era de 360 ppm d’aire sec, la qual cosa representava un augment del 29% respecte a la concentració d’aquest gas durant l’era preindustrial Per la seva banda, la temperatura mitjana de la superfície del planeta augmentà en 0,5ºC durant el segle XX El clima del segle XXI serà probablement més càlid que l’actual a causa de l’augment de concentracions dels gasos hivernacle com a resultat de les activitats humanes Les previsions del Panel Internacional sobre Canvi Climàtic IPCC estimen que l’escalfament global per als propers…
Restes d’una construcció (Cantallops)
Art romànic
Situació A l’extrem de llevant del poble de Cantallops, a tocar del camí actual que mena a Requesens, a la part oriental d’una casa, hi ha un mur atribuït a una construcció de l’alta edat mitjana Mapa 220M781 Situació 31TDG939969 Història A la part de llevant de l’habitatge, hi ha un fragment de mur format per pedres de granit de mida petita i per còdols units amb morter de calç, que s’arrengleren formant un opus spicatum força ben marcat Segurament aquest tros de paret havia pertangut a un edifici de l’alta edat mitjana L’existència de morter entre les pedres i el…
fonollada negra
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles lanceolades i dentades, de flors vermelloses agrupades en raïm i de fruits capsulars.
Es fa en camps i en herbassars de la muntanya mitjana
gram d’olor
Botànica
Planta herbàcia de rizoma fibrós, de la família de les gramínies, de tiges de 10 a 80 cm, de fulles estretes i d’espícules reunides e tirs.
Es fa sobretot en parts silicícoles de muntanya mitjana i alta
tauó
Física
Partícula de la família dels leptons, de massa igual a 1 784 MeV, de càrrega elèctrica —1 nombres leptònics L e=L μ=0 i L τ=1.
La seva vida mitjana és de 3×10 - 1 3 s leptó, partícula
caperó
Indumentària
Peça rodona de drap, punt, feltre, etc, per a cobrir i abrigar el cap, derivada de la caputxa; fou usat des del s XII.
A la baixa edat mitjana presentà una gran varietat de models
herba esquellera

Flors de l’Herba esquellera
Saxifraga-Jan van der Straaten
Botànica
Planta herbàcia anual hemiparàsita, de la família de les escrofulariàcies, de 5 a 40 cm d’alçada, de fulles oposades, oblongues i dentades, de flors grogues aplegades en raïms espiciformes i de fruits en càpsula loculicida.
Es cria en prats, herbassars i pedregars de la muntanya mitjana
El que cal saber del traumatisme òtic
Patologia humana
Les ferides del pavelló es poden solucionar amb una sutura En el cas d’arrencament incomplet del pavelló, una sutura efectuada al cap de poc temps pot aconseguir la unió de les dues parts Mai no s’haurien d’emprar bastonets de cotó per a la neteja de les orelles Cal tenir en compte que, a més de privar les orelles d’una capa protectora de cerumen, constitueixen una de les causes més freqüents de traumatismes del timpà No són recomanables els rentatges d’orella quan hi ha una ferida del timpà, perquè s’afavoriria la infecció de l’orella mitjana Quan es pateix una infecció de les vies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina