Resultats de la cerca
Es mostren 1595 resultats
Riga
Ciutat
Capital de Letònia.
Situada a les vores del riu Daugava Dvina Occidental, a 15 km del seu desguàs a la mar Bàltica, és un port important i el centre comercial, industrial i cultural més important del país Ateny gran part de la producció industrial nacional metall, construccions mecàniques, radiotècnia, electrotècnia, aparells de precisió, màquines agrícoles i del transport Posseeix també una gran indústria pesquera El gas li arriba de Komi a través del gasoducte Valdaj-Pskov-Riga Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universitat Letona PStuchka, fundada el 1919, i una Acadèmia de Ciències, dotze…
Elies Rogent i Amat
Elies Rogent i Amat Entrada principal de la Universitat de Barcelona (1863-89)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Nascut d’una família dedicada a la venda de material per a la construcció Estudià als Escolapis de Sant Antoni i al Collegi de Carreres El 1840 ingressà a l’Escola de Llotja, a la classe d’arquitectura dirigida per Josep Casademunt Molest per l’excés d’academicisme de l’ensenyament, es dedicà a l’estudi dels monuments medievals de Catalunya l’any 1841 féu un recorregut pels llocs més abundosos en arquitectura romànica i gòtica Del 1844 al 1845 amplià estudis a Barcelona per preparar la revàlida a l’Academia de San Fernando de Madrid Pel novembre del 1845 fou examinat a Madrid…
Martí Sureda i Deulovol
La plaça de Sant Agustí de Girona (1855-64), de Martí Sureda i Deulovol
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte municipal de Girona (1847-59) i provincial (1859-75).
Fou membre de la Comissió d’Estadística de Barcelona i de la diputació de Girona Fou el primer urbanista de la ciutat i l’innovador de l’arquitectura de la regió de Girona Creà a Girona una Escola d’Obres Públiques i dictà el corpus de les disposicions relatives a obres Elaborà el primer projecte d’eixample de la ciutat 1868, basat en l’obertura de noves vies de comunicació i l’enderrocament de les muralles, cosa que trobà l’oposició de les forces vives de la ciutat Urbanitzà diversos carrers a Girona i la província i féu els eixamples de Palamós, Lloret de Mar, Vilobí d’Onyar 1861 i Castelló…
Art i identitat cultural
El museu Guggenheim de Bilbao és jove i és un èxit L’edifici de Gehry, l’escultura arquitectònica més notable del canvi de segle, és una meravella de l’arquitectura, una joia de l’espai El públic de tot el món l’ha volguda veure i s’hi ha abocat sense adonar-se gaire que a Bilbao hi ha la més gran incoherència conceptual, pel que fa a la relació entre museu i país, dels darrers temps Un museu americà, amb decisions novaiorqueses, representa la modernitat de la cultura basca, una de les nacionalitats europees amb més forta dosi reivindicativa de personalitat pròpia del moment Un museu pagat…
Saintes
Ciutat
Ciutat del departament de Charente Marítim, al Poitou, França, situada a la riba esquerra del Charente.
Centre comercial Confecció i calçats Correspon a l’antiga Mediolanum Santonum , capital dels sàntons Bisbat des del s III, que fou suprimit el 1790 Fou un centre hugonot durant les guerres de religió Conserva monuments d’època romana arc de triomf, amfiteatre, termes, aqüeducte i altres restes de canalitzacions d’aigua La catedral, romànica s XIII, fou quasi totalment reconstruïda als s XVI i XVII de la primitiva construcció només en resta una part del creuer i la torre del campanar També del s XII són l’església de Saint-Eutrope, important edifici romànic amb una cripta…
Monza
La catedral de Monza
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
És travessada pel riu Lambro El seu creixement, molt ràpid, ha estat parallel a l’increment de la industrialització a la regió milanesa Actiu centre industrial, amb indústria tèxtil, fabricació de maquinària, mobles, vidre, plàstics, pintures És cèlebre el seu autòdrom, que, per les seves característiques tècniques, és considerat el més ràpid del món Entre els molts monuments artístics de la ciutat, cal destacar la catedral, dedicada a sant Joan Baptista, fundada al segle VI, reconstruïda al XIII i ampliada el XIV, amb la façana de Matteo da Campione A l’interior, a…
Venosa
Ciutat
Ciutat de la província de Potenza, a la Basilicata, Itàlia, a la conca mitjana del riu Ofanto.
És un nucli de comunicacions important i un centre agrícola i comercial Antiga ciutat romana Venusia , assolí un gran desenvolupament durant el segon triumvirat Hi nasqué Horaci Seu episcopal des del segle V, fou successivament ocupada per sarraïns i normands segles IX-XI, i més endavant pels angevins i els catalanoaragonesos, i fou feu de diferents famílies fins al segle XVII Ha sofert diversos terratrèmols, el més greu dels quals fou el del 1854 Entre els pocs monuments que romanen, hi ha la segona església de l’abadia de La Trinità, del segle XII, construïda amb pedres de l’…
Valença
Ciutat
Ciutat del Delfinat, Occitània, capital del Valentinès i del departament de Drôme, França.
Situada sobre una terrassa de la riba esquerra del Roine, prop de la confluència amb l’Isère, la seva situació en un encreuament de camins ha afavorit el seu creixement i el paper de centre comercial distribuïdor dels productes de la plana, i s’ha convertit en un centre industrial molt actiu té indústries químiques, del cautxú, d’electrodomèstics i de maquinària de precisió, a més de la tradicional indústria tèxtil És port fluvial Ciutat romana Colonia Valentia i bisbat des del segle IV, fou governada pels seus bisbes del 1150 al 1456 El delfí Lluís hi fundà una universitat el…
Briva
Ciutat
Ciutat del Llemosí, Occitània, al departament de Corresa, França, situada vora el Corresa.
És mercat agrícola del País de Briva horta, nucli industrial construcció, elèctrica, mecànica i nus ferroviari que enllaça les línies procedents de Tolosa i Bordeus amb les quals es dirigeixen vers el nord del país Té aeroport Entre els seus monuments sobresurten l’església de Sant Martí, amb elements romànics i gòtics ss XII i XIV, l’Hôtel de Labenche, d’estil renaixentista s XVI, i el collegi barroc dels jesuïtes s XVII El museu Rupin té una important collecció de prehistòria, i entre els seus quadres hom destaca Els desposoris místics de santa Caterina , de Valdés Leal Coneguda pels romans…
Annecy
Regió administrativa
Capital del departament de l’Alta Savoia, a la regió administrativa de Roine-Alps, França, vora el llac d’Annecy.
Centre d’esports i de vacances, la ciutat, d’aspecte medieval i travessada per canals, és presidida pel castell dels comtes de Ginebra, edificat del segle XII al XIV Nucli manufacturer alumini, paper, joies, cotó Nus de comunicacions Aeroport Situada al sud-oest de la ciutat galloromana de Boutae , Annecy esdevingué al segle X la capital del comtat de Ginebra fins que fou cedida a la Savoia el 1401 Quan la Reforma triomfà a Ginebra es convertí en la seu del bisbat de Ginebra 1535-1801 El 1860 fou annexionada a França juntament amb la Savoia Entre els monuments artístics que hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina