Resultats de la cerca

Començà la seva carrera com a llibreter de vell Republicà, tingué una gran amistat amb Blasco i Ibáñez El 1900 creà l’editorial Sempere i Companyia, de la qual fou copropietari Blasco i que el 1914, fusionada amb l’Editorial Iberoamericana de Madrid, també de Blasco, prengué el nom d' Editorial Prometeo , que tingué una gran importància en la difusió de l’ideari d’esquerra europeu a l’Estat espanyol Sempere fou regidor de València 1909 i pertangué a la Cambra de Comerç, a la junta d’Obres del Port i a la Defensa de l’Obrer i a la Societat Patronal de les Arts del Llibre

Titulat 1891, anà a l’estranger i fou influït per les idees de Viollet-le-Duc a la tornada treballà a Barcelona El 1900 fou nomenat arquitecte municipal de València Hom en destaca el projecte d’un barri obrer a l’Eixample de València, el pla general de la ciutat, diverses cases de veïns — algunes de les quals relacionades amb l’estil de Domènech i Montaner — i l’Institut Oftalmològic del Doctor Viciano a Algemesí Ribera Alta Construí diversos panteons a València La seva obra més típicament modernista era el portal del desaparegut Saló Eslava 1908, arabitzant, a València Publicà…

Dirigí el periòdic “El Obrero” Barcelona, 1864-66, i fou un dels organitzadors principals del congrés català del desembre de 1865, a Barcelona Processat pel juny de 1866 i desterrat a les Canàries, tornà a Barcelona a la fi del 1867 Fou un dels caps cooperativistes assistents al congrés obrer del 1870 de Barcelona Membre del partit republicà federal, durant la Primera República fou secretari de l’ajuntament de Sant Andreu de Palomar Després del cop d’estat de Pavía anà a Mataró per regentar una cooperativa de producció Tornà a Barcelona el 1888 i figurà en la junta directiva del…

Ingressà en el partit socialdemòcrata de Lituània 1895 Delegat al congrés d’unificació del partit obrer socialdemòcrata rus 1906, ingressà en el comitè central com a representant de Polònia i Lituània Passà molt de temps deportat a Sibèria i a la presó de Moscou Alliberat per la revolució del febrer del 1917, prengué part en la d’octubre com a membre del comitè militar Després de la revolució s’encarregà de l’organització i direcció de la Txeca El 1921 esdevingué comissari de l’interior al cap de poc temps ho fou de transports i portà a terme la reforma dels ferrocarrils El 1924…

Secretari del partit socialista de Cracòvia 1935, participà en la Resistència contra l’ocupació nazi i fou deportat a Auschwitz i a Mauthausen 1941-45 Secretari general del partit socialista polonès 1945-48, facilità la unificació d’aquest partit amb els dels treballadors comunista i fou escollit membre del politburó del partit obrer unificat polonès i primer cap de govern de la República popular Del 1947 al 1970 ocupà la presidència del consell de ministres, llevat del període 1952-54 El 1970 fou nomenat president del Consell d’Estat, càrrec que deixà el 1972 D’ençà de l’any…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Sociedad General de Televisión - Sogetel Madrid, Lolafilms Vicente Andrés Gómez, Barcelona, Academy Pictures Itàlia, Era Films Bèlgica ARGUMENT José Luis Guarner, V Aranda REFERENT LITERARI La monja libertaria 1981, reeditada com a Libertarias 1996, d’Antonio Rabinat GUIÓ A Rabinad, V Aranda FOTOGRAFIA José Luis Alcaine Eastmancolor, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rossell MUNTATGE Teresa Font MÚSICA José Nieto SO Carlos Faruolo so directe, Ricard Casals so en estudi INTERPRETACIÓ Ana Belén Pilar, Victoria Abril Floren, Ariadna Gil María, Jorge Sanz…

Milità al partit conservador i fou diputat des de l’any 1883 Fou sotssecretari de governació unes quantes vegades, i el 1889 ocupà aquest ministeri formant part del govern regeneracionista Silvela-Polavieja Nomenà d’alcaldes coneguts catalanistes doctor Robert, Font de Rubinat, Yxart, però reprimí amb força el Tancament de Caixes La seva actitud i la política immobilista del govern foren la causa que el Centre Nacional Català organitzés la xiulada de què fou objecte el 4 de maig de 1900 durant la seva visita a Barcelona L’any 1902 fou ministre de gràcia i justícia al nou govern Silvela, i…

Desenvolupament enciclopèdic Amb una convençuda sensibilitat social i amb la voluntat de fer sentir la veu del món obrer i denunciar l’ambient opressiu de les relacions laborals dels anys de postguerra fins, almenys, els setanta, Martí i Pol construeix una petita epopeia que té per herois els treballadors anònims d’una fàbrica de filats, el producte del treball dels quals sempre és a benefici dels «altres», els amos, «els qui ostentosament estampen / llur nom damunt la feina», justament aquells que imposen unes condicions indignes i injustes als treballadors Els poemes combinen…

Fou obrer i es formà de manera autodidàctica Collaborà a Quadern , Saba  i Diario de Sabadell La seva poesia manifesta l’amor a la natura i al paisatge amb un panteisme contemplatiu d’ascendència maragalliana Publicà els reculls Primeres rimes 1934 i Natura i ànima 1951 Durant els anys seixanta fou premiat en diversos jocs florals i edità l’ Obra poètica 1967 —prologada per Joan Oliver—, en la qual inclogué alguns reculls inèdits, com L’edat d’or , Les melodies de la fosca i Bressol de ma infantesa És també autor de la novella La darrera nit 1982, guanyadora del premi Pere…

Fou president de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, sobre el qual escrigué Una història de Barcelona l’Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999 , que fou mereixedora del premi Ciutat de Barcelona de l’any 2000 posteriorment, aquesta institució fou presidida pel seu germà, Manel Aisa i Pàmpols Autor polifacètic, ha escrit obres sobre moviment obrer, com La Cultura anarquista 2006, La Internacional el naixement de la cultura obrera 2007 o Contrarevolució els Fets de Maig de 1937 2007 historia local, El Raval, un espai al marge 2006 i història cultural Les avantguardes, surrealisme i…