Resultats de la cerca

Secretari del partit socialista de Cracòvia 1935, participà en la Resistència contra l’ocupació nazi i fou deportat a Auschwitz i a Mauthausen 1941-45 Secretari general del partit socialista polonès 1945-48, facilità la unificació d’aquest partit amb els dels treballadors comunista i fou escollit membre del politburó del partit obrer unificat polonès i primer cap de govern de la República popular Del 1947 al 1970 ocupà la presidència del consell de ministres, llevat del període 1952-54 El 1970 fou nomenat president del Consell d’Estat, càrrec que deixà el 1972 D’ençà de l’any…

Milità a Estat Català 1924-26, però a l’escalf de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, s’inclinà cap al marxisme i, el 1928, amb Jordi Arquer i d’altres, fundà el Partit Comunista Català , l’òrgan del qual, Treball , dirigí Refusant l’ingrés al BOC, seguí un temps Jaume Compte i Canelles i, el 1932, ingressà a la Unió Socialista de Catalunya Redactor de L’Opinió i de Justícia Social , amb la creació del PSUC 1936 esdevingué cap de redacció del seu diari Treball A l’exili a França des del 1939, participà en la resistència antinazi i historià el moviment obrer català, restant adscrit a…

Dirigí el periòdic “El Obrero” Barcelona, 1864-66, i fou un dels organitzadors principals del congrés català del desembre de 1865, a Barcelona Processat pel juny de 1866 i desterrat a les Canàries, tornà a Barcelona a la fi del 1867 Fou un dels caps cooperativistes assistents al congrés obrer del 1870 de Barcelona Membre del partit republicà federal, durant la Primera República fou secretari de l’ajuntament de Sant Andreu de Palomar Després del cop d’estat de Pavía anà a Mataró per regentar una cooperativa de producció Tornà a Barcelona el 1888 i figurà en la junta directiva del…

Obrer del port i, ocasionalment, pintor, fou un dels dirigents de la Federació Local de Societats Obreres, organitzada el 1901, i un dels vocals obrers de la junta local de reformes socials 1900-03 A partir de 1909-10 anà a Inca, on creà una persistent influència de l’anarcosindicalisme El 1918, de nou a Palma, facilità l’entesa amb els socialistes i fou un dels organitzadors de la Federació de Societats Obreres de la casa del poble Es convertí llavors en el màxim dirigent del Sindicat Únic de Transports Marítims, com anteriorment ho havia estat de La Marítima Terrestre Collaborà…

Començà la seva carrera com a llibreter de vell Republicà, tingué una gran amistat amb Blasco i Ibáñez El 1900 creà l’editorial Sempere i Companyia, de la qual fou copropietari Blasco i que el 1914, fusionada amb l’Editorial Iberoamericana de Madrid, també de Blasco, prengué el nom d' Editorial Prometeo , que tingué una gran importància en la difusió de l’ideari d’esquerra europeu a l’Estat espanyol Sempere fou regidor de València 1909 i pertangué a la Cambra de Comerç, a la junta d’Obres del Port i a la Defensa de l’Obrer i a la Societat Patronal de les Arts del Llibre

Estudià a Barcelona, i el 1911 debutà amb Carmen a l’Ateneu Obrer Martinenc Fou assidu de les temporades líriques dels teatres Principal de València 1913-14 i Tívoli i Liceu de Barcelona 1916-17 El 1917 es presentà a l’Òpera de París amb Aïda i el mateix any interpretà a Trieste el paper titular de l' Otello verdià Realitzà diverses gires per teatres de l’Amèrica del Sud i del nord d’Itàlia El seu timbre de tenor dramàtic li permeté abordar els principals papers del repertori italià S’especialitzà en G Puccini, de qui fou intèrpret de referència del personatge de Dick Johnson La…

Titulat 1891, anà a l’estranger i fou influït per les idees de Viollet-le-Duc a la tornada treballà a Barcelona El 1900 fou nomenat arquitecte municipal de València Hom en destaca el projecte d’un barri obrer a l’Eixample de València, el pla general de la ciutat, diverses cases de veïns — algunes de les quals relacionades amb l’estil de Domènech i Montaner — i l’Institut Oftalmològic del Doctor Viciano a Algemesí Ribera Alta Construí diversos panteons a València La seva obra més típicament modernista era el portal del desaparegut Saló Eslava 1908, arabitzant, a València Publicà…

Ingressà en el partit socialdemòcrata de Lituània 1895 Delegat al congrés d’unificació del partit obrer socialdemòcrata rus 1906, ingressà en el comitè central com a representant de Polònia i Lituània Passà molt de temps deportat a Sibèria i a la presó de Moscou Alliberat per la revolució del febrer del 1917, prengué part en la d’octubre com a membre del comitè militar Després de la revolució s’encarregà de l’organització i direcció de la Txeca El 1921 esdevingué comissari de l’interior al cap de poc temps ho fou de transports i portà a terme la reforma dels ferrocarrils El 1924…

De formació autodidàctica, fou obrer i corredor comercial Formà part del grup de Cosme i Plàcid Vidal Collaborà a Lo Teatro Regional , creà una companyia d’aficionats i escriví diverses comèdies Solets 1917, Cura radical del mal de queixal 1919, Gastrolatria 1919 i Imma 1950, entre d’altres És autor d’una poesia senzilla, amable i ingènua, de caràcter popular i costumista, recollida en els volums La corona anyal 1924 —una mena de calendari poètic—, La Musa popular 1928 i De cara a mar 1930 En prosa escriví Records de la infantesa i joventut Una part considerable de la seva…

La parròquia fou erigida el 1947