Resultats de la cerca
Es mostren 725 resultats
Sant Romà d’Erts (La Maçana)
Art romànic
Situació En arribar al llogaret d’Erts, vora la carretera general que va a Arinsal hi ha l’església nova, un edifici del segle XIX, de planta rectangular, molt senzill Hom pot deixar el vehicle en un indret proper a aquesta església i agafar el carrer principal que, després de l’últim edifici, s’estreny considerablement per a pujar als horts Allí hi ha una torre del transformador de la llum Aquest és situat en part sobre la planta del que fou la capella romànica de Sant Romà d’Erts Situació x 1°29′ 45” — y 42°33′45” XLM Història El lloc d’Erts, escrit l’any 1312 Herç , era considerat aquell…
forca
Oficis manuals
Pal acabat per un cap en dues puntes que els forners empren per a ficar la llenya dins el forn.
ast
Pal amb un pollegó prop de la punta, que usen els llenyataires per a portar un feix a l’espatlla.
família
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels quatre grups (romà antic, romà modern, egipci i pal sec) en què hom reuneix totes les famílies tipogràfiques.
egipci
Disseny i arts gràfiques
Tipus de lletra de pal gros i asta uniforme, en la conjunció dels quals no es produeix diferència de gruix.
Inspirat en la força i l’estructura dels monuments egipcis, fou difós d’ençà del 1820
execució en efígie
Història
Execució que consistia a cremar l’efígie del condemnat o a penjar d’un pal l’extret del judici condemnatori.
peu de gall
Transports
Peça de ferro bifurcada que, clavada a un pal d’una embarcació, serveix per a enganxar-hi o fermar cordes.
arraigades
Transports
Trossos de corda, de cadena o peces de ferro que subjecten els obencs dels mastelers al pal (o arbre) mascle.
obenc
Transports
Cadascun dels caps, filferros o, modernament, cables d’acer que, fixats a la part superior d’un pal mascle i a la murada o, antigament, a una cofa, fan que el pal pugui suportar els esforços laterals a què és sotmès i resti dret.
b
Escriptura i paleografia
Segona lletra de l’alfabet català, anomenada be.
La B majúscula llatina prové de la B grega clàssica, que al seu torn deriva de formes semítiques passades al fenici i a l’hebreu beth , que significa ‘casa’ o ‘tenda’, derivada del jeroglífic que sembla representar el pla d’una casa L’evolució de la B llatina fou més ràpida que no pas la de la A i presenta algunes peculiaritats notables La seva estructura primitiva, escrita amb ploma ampla, consistia bàsicament en tres traços el primer, vertical, gruixut el segon i el tercer, semicirculars, prims-gruixuts-prims, juxtaposats l’un sota l’altre a la dreta La B capital de les inscripcions…