Resultats de la cerca

La carn pot estar contaminada fins i tot si és fresca i es troba en bon estat, per la qual cosa és aconsellable de coure-la abans de consumir-la Per tal d’aprofitar millor els nutrients continguts en la carn és convenient que, segons els talls o trossos de què es tracti s’utilitzin diversos mètodes de cocció Com a norma general, és preferible recórrer als mètodes de preparació més ràpids i senzills, com la planxa i el forn, per als talls o els trossos més tendres que es caracteritzen per la fàcil digestió, i reservar els més elaborats, com els guisats i els estofats, per als més durs o…

Fou organista de la seu de Perpinyà 1509 Mestre d’òrguens de la darrera època de l’orgue gòtic, construí un petit instrument per a la seu de Vic 1509 i un altre per a la parròquia de Moià El 1516 feu el de Sant Mateu de Perpinyà, de dos teclats L’orgue major amb el tub major de vint-i-sis pams setze peus, quaranta-cinc tecles, sis-cents tubs i amb tres diferències flautat, divisió argentina i orgue ple la gran mixtura de l’orgue gòtic La cadireta amb el tub major de deu pams, dos-cents tubs i tres diferències flautat dolç, orgue ple i musetes llengüeteria El dotà de set contres…

Espècie de baixa dansa, generalment de compàs ternari, que es caracteritza, tal com indica el nom, per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l’absència de salts A la primera part, o començament , les parelles fan una mena de passeig, marcant els passos al ritme de la tonada, mentre cada ballador sosté, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora A la segona part, o caiguda , ballador i balladora dansen l’un de cara a l’altre, s’acosten, s’allunyen, es canvien de lloc, amb més moviment de braços i cames És freqüent en el ball pla el…

Malaltia endèmica de l’Índia, la Xina, Indonèsia, el Japó i les Filipines, pròpia de les poblacions que s’alimenten gairebé exclusivament d’arròs blanc, o sigui d’arròs privat de la pellofa i de la testa a la testa hi ha el complex vitamínic B L’observació de les formes pures i greus de beri-beri és excepcional La forma lleu o frustrada es caracteritza per astènia, anorèxia i trastorns nerviosos sensitivomotors insensibilitat de la pell dels peus i de les cames, dificultat per a la deambulació, etc la forma atròfica segueix el seu curs amb trastorns digestius, amagriment per…

S'estén per l’extrem sud-oriental de la plana de Vic, des de Puig-l’agulla fins als límits amb Santa Eugènia de Berga i Sant Julià, amb un terreny essencialment pla, on s’aixequen importants masies la Mata, la Conera, el Llopard, Casadevall, la Boixeda i la Sala, antiga casa forta als peus de Puig-l’agulla La villa Leonis és esmentada el 927, i formava part integrant del terme del castell de Taradell L’església Santa Maria, que centra un nucli d’una dotzena de cases, és coneguda des del 1021 fou reedificada vers el 1080, i ampliada amb un atri i portada al segle següent, i…

El despoblat de Montgai s’alça a 842 m d’altitud, encimbellat als vessants septentrionals del Montsec d’Estall, dit també serra de Montgai, i a la capçalera del barranc homònim L’emplaçament aprofita la protecció d’una cornisa que sobresurt dels espadats La seva església, dedicada a Santa Maria o a la Puríssima Concepció, tradicionalment fou sufragània de la de Girbeta, dependent, per tant, de la comunitat de Sant Martí d’Areny, dins el bisbat d’Urgell Aquest enclavament d’Urgell el 1956 passà al bisbat de Lleida La primera referència de l’església de Montgai és de l’any 1372, en què consta…

Derivat del psalterium i del tympanum , la seva característica principal és que les cordes, normalment d’acer, tesades dins una caixa de forma semblant al piano de cua modern, són pinçades per un bec de cuir, emplaçat en el martinet, el qual és posat en moviment per la tecla En la seva forma definitiva posseeix dos teclats, nombrosos registres accionats amb les mans o mitjançant pedals amb la funció de combinar els diversos jocs de cordes 4, 8 i 16 peus i les sonoritats especials llaüt, per exemple, així com la d’acoblar tots dos teclats Del s XVI al XVIII fou l’instrument més…

Situada dins l’antic terme del castell de Fals, molt a prop del mateix castell Des de molt aviat devia tenir la categoria de parròquia, que encara conserva avui, bé que s’ha traslladat de lloc a un temple nou El lloc de Fals apareix el 991 Plano de Falchos i el castell ho fa el 992 castro Falcus , mentre que l’església no apareix citada fins el 1016 i el 1087, si bé fins pels volts del 1154 no consta amb el títol de parròquia que ha mantingut fins a l’actualitat, amb el canvi de lloc dels peus del castell al raval de les Oliveres, on s’ha concentrat la població Tenia un altar…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, però aviat s’independitzà i quedà inclosa en el petit terme del castell de Montorronell, on s’aixecava l’església de Sant Amanç i el mas Montorró que li donà nom Sempre degué ser una capella rural dependent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès i vinculada al mas i al castell del petit terme de Montorró El terme del castell de Lluçà es documenta l’any 905 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria, situada als peus del castell de Lluçà El castell de Montorronell es documenta a partir de l’any 1297,…

La limfangitis consisteix en la inflamació dels vasos limfàtics, és a dir, els petits conductes que transporten el líquid que s’acumula en l’espai intercellular dels teixits cap a la circulació venosa La inflamació dels vasos limfàtics és deguda a restabliment de gèrmens al seu interior, com bacteris o fongs, que procedeixen gairebé sempre d’infeccions cutànies de mans o peus, i penetren als teixits a través de ferides, com les degudes a un gratament intens, o bé úlceres A part de la febre i el malestar general, aquest trastorn es manifesta amb dolor, inflor i envermelliment del…