Resultats de la cerca

Les primeres coneixences musicals —violí, violoncel i trompa—, les rebé del seu pare Més tard estudià piano amb FW Cossel, i composició amb E Marxsen El 1857 obtingué el càrrec de pianista i director de cor a la cort de Detmold El 1863 sortí cap a Viena, on es frustraren les seves esperances d’obtenir una collocació estable i, després d’alguns fracassos com a director d’una societat d’amics de la música, s’establí com a intèrpret i compositor lliure Després d’algunes vacillacions, la societat vienesa el rebé sense reserves La seva consagració definitiva com a compositor tingué…

Vida Estudià al Conservatori i a la Universitat de Madrid, on es doctorà en filosofia i lletres També assistí als Cursos de Darmstadt, a Alemanya, impartits per O Messiaen i G Ligeti Amb tot, en algunes ocasions reivindicà el caràcter autodidàctic de la seva formació Considerat com un dels membres més reeixits de l’anomenada Generación del 51, les seves primeres obres representaren un anhel de renovació del panorama musical espanyol a través de les aportacions de l’avantguarda Aviat assolí un llenguatge molt personal i es decantà per l’expressionisme atonal Més tard, però, avançà vers un…

Vida De ben jove posà de manifest el seu talent i els seus dots musicals, i el seu pare confià successivament la seva educació musical a Antonio Buroni, músic i parent de la família, G Cordicelli, G Santarelli i G Carpani, amb els quals estudià teoria musical, orgue i contrapunt A l’edat de tretze anys ocupà la plaça d’organista de l’església de San Lorenzo in Damaso de Roma El 1766, el viatger anglès Peter Beckford, cosí del novellista William Beckford, proposà al pare de Clementi endur-se el noi a Anglaterra, i Muzio s’establí a la propietat de Beckford a Steepleton Iwerne, al comtat anglès…

Vida Inicià els estudis musicals a l’Orfeó Català amb J Salvat i els prosseguí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig amb Lluís Millet , violoncel amb J Soler i harmonia amb  Enric Morera   El 1924, per defugir el servei militar, es traslladà a París, on continuà els estudis de composició a la Schola Cantorum amb Albert Roussel i Vincent d'Indy , mentre es guanyava la vida com a violoncellista En establir-se la Segona República, Josep Carner fou nomenat cònsol a Le Havre i oferí a Valls el càrrec de vicecònsol Durant la Guerra Civil tornà a Espanya per lluitar al…

Vida Inicià els estudis musicals a l’Orfeó Català amb J Salvat i els prosseguí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig amb Lluís Millet , violoncel amb J Soler i harmonia amb  Enric Morera   El 1924, per defugir el servei militar, es traslladà a París, on continuà els estudis de composició a la Schola Cantorum amb Albert Roussel i Vincent d'Indy , mentre es guanyava la vida com a violoncellista En establir-se la Segona República, Josep Carner fou nomenat cònsol a Le Havre i oferí a Valls el càrrec de vicecònsol Durant la Guerra Civil tornà a Espanya per lluitar al…

Estudià piano amb Rafael González, composició amb Gilardo Girardi i direcció d’orquestra amb Mariano Drago a l’Escola Superior de Belles Arts de la Universitat Nacional de La Plata El 1954 s’establí a Roma, on fou alumne de Goffredo Petrassi i Guido Turchi Entre les seves obres destaquen les Variaciones , per a orquestra 1953, Concierto , per a violí i orquestra, Oda , per a baríton, sobre un text d’E Rostand, i Concertino , per a piano i orquestra

Inicialment es formà al Conservatori de Niça, i més tard, al Conservatori de Música de París amb Pierre Sancan Allí obtingué el primer premi de piano el 1970, i el 1973, el primer premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano El 1975 fou guardonat al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica També ha estat guardonat, entre d’altres, al Concurs Internacional GB Viotti i al Concurs Pianístic Internacional Alfredo Casella Ha estat professor del Conservatori d’Estrasburg

Estudià a l’Escolania de Montserrat i a Barcelona Concertista de piano des del 1924, fundà amb F Longàs i J Caminals l’Acadèmia Albèniz Catedràtic d’orgue del Conservatori del Liceu, dirigí també la Filharmònica de Barcelona i la del Liceu És autor d’obres orquestals com Obertura mediterrània i Brises de la maduresa , les òperes Eridón y Amina i Nausica , peces i transcripcions per a piano, la cantata Romanç de l’ocell enamorat i sardanes orquestrades

Fill de Guillem Massot i Beltran, seguí la carrera de piano i de composició al conservatori de Madrid i compongué més de cent obres per a piano, cant i orquestra Recollí, pels pobles de Mallorca, una notable collecció de cançons populars, de les quals només ha estat publicada una petita part Algunes d’aquestes cançons, harmonitzades per ell, són molt cantades per les entitats corals mallorquines El 1984 fou publicat el seu Cançoner Musical de Mallorca

Estudià violí a Atenes i anà pensionat a Alemanya 1921-33, on estudià, entre altres, amb ASchönberg 1927-31 De retorn al seu país, visqué en un gran aïllament, dedicat a la composició És autor, entre altres obres, de quatre Suites 1936-41, per a piano, de Sonatina 1949, per a piano i violoncel, de vuit Variacions sobre un tema popular grec 1938, de Deu esbossos 1940, de Petita Suite 1942, de Simfonia clàssica 1947 i de Sinfonietta 1948