Resultats de la cerca
Es mostren 6253 resultats
regla de falsa posició
Matemàtiques
Mètode per a resoldre l’equació a x = b, utilitzat abans d’ésser inventada la notació algèbrica actual, consistent a utilizar la fórmula (escrita en la notació actual) on x1 i x2 són nombres tals que .
La regla, doncs, era aplicada determinant dos nombres x 1 , x 2 tals que a x 1 i a x 2 superessin b i determinant a continuació les diferències d 1 i d 2 abans de determinar x Aquesta regla, que fou introduïda a Europa pels àrabs, probablement procedia de la Xina
Sant Miquel d’Argelaguer (Castellcir)
Art romànic
Capella rural, probablement situada vers el turó de Vilacís, que surt documentada en els testament locals, com a objecte de deixa des de l’any 1217 Fins el 1432 s’han recollit vuit notícies que només deixen constància de la seva existència N’ignorem la situació i, per tant, si en resta res
Felip de Sorribes i Descoll
Història
Funcionari.
Donzell empobrit, sollicità càrrecs per a subvenir a les necessitats de la seva família Més tard 1616 fou conseller segon de Barcelona i diputat militar de la generalitat 1632 Elegit mostassaf de Barcelona, hagué de deixar el càrrec en restar cec Probablement fou pare de Felip, Francesc i Josep de Sorribes i Rovira
Gaspar Palmer
Arquitectura
Arquitecte.
Treballà a la sagristia de l’església del convent de la Mercè de Palma, Mallorca, i probablement n'acabà la façana 1775 Hom li atribueix la construcció de la discutida església de Sant Gaietà 1752-79 —en collaboració amb Guillem Pasqual— i l’important palau Casa Morell ~1763, ambdues obres també a Palma
Arnau el Català
Literatura
Trobador.
Viatjà per Llombardia, sojornà a Provença i probablement visità la cort de Ramon IV de Tolosa 1194-1222 En els poemes cantà Beatriu de Savoia, muller de Berenguer IV de Provença La seva obra és formada per cinc cançons, un partiment amb Aimeric de Belenoi avui perdut i algunes composicions de caràcter joglaresc
Francesc Martí Gralla
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Probablement vinculat a la cort de Joan II i relacionat amb Joan Berenguer de Masdovelles, li adreçà dues composicions de temàtica amorosa, Mossen Johan seguons hopenio i Estrem voler, per mala ssort, me tempta Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
els Córrecs
La Mare de Déu dels Córrecs , a Perpinyà
© Fototeca.cat
Capella
Capella de la Mare de Déu dels Córrecs
annexa a la catedral de Perpinyà Sant Joan el Vell
).
Corresponent al creuer meridional de la primitiva església perpinyanesa consagrada el 1025, damunt el qual fou construït el campanar al s XII, hom hi construí un portal, amb decoració d’inspiració probablement provençal, de gres roig La imatge de la Mare de Déu, talla de fusta del s XIII, és tradicionalment invocada contra l’esterilitat
stabile
Escultura
Escultura abstracta característica de l’art cinètic, constituïda per diverses peces o figures simples, generalment metàl·liques i planes, que transmet sensació de moviment però que és estàtica.
La forma stabile s’associa fonamentalment a l’artista nord-americà Alexander Calder , creador d’aquest tipus d’escultura a la dècada dels anys trenta del segle XX El terme és d’origen anglès, encunyat per l’escultor Hans Arp i creat, probablement, per acronímia a partir de l’adjectiu stable i el substantiu mobile
lar
Religions de Grècia i Roma
A la Roma antiga, cadascun dels déus protectors de la casa o de la llar, com a representació de les ànimes dels avantpassats.
Probablement d’origen etrusc, i nascuts, segons Ovidi, de la nimfa Lara i de Mercuri, tenien gairebé les mateixes atribucions d’aquest déu tutela de la llar i de la família, protecció a les cruïlles de camins Genis benignes, rebien culte domèstic, i un d’ells, el Lar familiaris , era considerat com una força generadora
arca de l’aliança
Judaisme
Mena de cofre de fusta d’acàcia revestit d’or que contenia les taules de la llei i que era considerat el lloc especial de la presència de Déu entre el seu poble ( aliança
).
Segons la Bíblia, fou construïda per Moisès al peu del Sinaí per manament de Déu Els israelites, la portaren amb ells durant tot el temps del pelegrinatge, i, un cop construït el temple de Jerusalem, la collocaren al Sant dels Sants Es perdé probablement durant el temps de l’exili del poble a Babilònia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina