Resultats de la cerca
Es mostren 635 resultats
Els gobiesociformes: xucladits
Gobiesòcids, o xucladits, de la Mediterrània 1 Lepadogaster candollei mascle i 1a detall de l’òrgan adhesiu ventral, 2 L lepadogaster mascle, 3 Diplecogaster bimaculata mascle, 4 Gouania wildenowi femella i 5 Apletodon dentatus Noteu, com a característiques comunes, la forma deprimida del cap, amb la boca gran i ben proveïda de dents, els narius tubiformes i els ulls dorsals, i la posició de les aletes dorsal i anal, gairebé simètriques i collocades molt enrere del cos Lluís Centelles L’ordre dels gobiesociformes inclou una única família, la dels gobiesòcids, peixos petits…
Els esqualiformes: esquals
Esqualiformes pertanyents a diverses famílies 1 porc marí Ocynotus centrina , 2 agullat ver Squalus acanthias , 3 agullat xato S blainvillei , 4 gutxo brut Centrophorus granulosus i 5 agullat negre Etmopterus spinax Aquest ordre comprèn els esquals típics, de dimensions moderades, mancats d’aleta anal i sovint amb una espina a les aletes dorsals Quan són joves són difícils de distingir D’adults, els tipus de dents, els denticles dèrmics que els recobreixen la pell molt característics, per exemple, en l’agullat negre, el nombre d’espines que duu cada aleta dorsal, i de vegades…
cítric

Producció mundial de cítrics
©
Botànica
Economia
Agronomia
Nom donat a cadascun dels petits arbres i arbusts de la família de les rutàcies, i més concretament del gènere Citrus
.
També inclou algun altre gènere molt afí, de fruit en hesperidi, gros i comestible, de polpa compartimentada en grills molt sucosa, àcida i rica en vitamina C, i de pela rugosa, corretjosa i gruixuda proveïda de nombroses glàndules oleíferes Els cítrics més importants són els tarongers, els mandariners i els llimoners, i també els bergamoters, els arangers, els poncemers i els narongers, de tots els quals són conegudes nombroses varietats i híbrids Es tracta, en general, d’espècies originàries de l’Àsia oriental i meridional, conreades des de molt antic algunes, des de 2000 anys aC, de primer…
Musaranya cua-quadrada
La musaranya cua-quadrada és un insectívor petit, amb un musell llarg acabat en una petita trompa proveïda de vibrisses Els ulls són petits i poc visibles i les orelles són quasi cobertes pel pelatge La cua és cilíndrica i relativament curta aproximadament 2/3 de la longitud del cap i el cos El pelatge és dens, especialment a l’hivern, i bicolor hi ha una transició gradual entre la coloració dorsal i la ventral Els joves i els adults d’estiu presenten una coloració marronosa, més o menys fosca A l’hivern, el pelatge és més llarg i fosc i predominen les tonalitats grisenques…
Sant Miquel del Pla de Manlleu (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Capçalera d’aquest petit temple avui abandonat ECSA - I Companys La capella de Sant Miquel del Pla de Manlleu es troba a la part de llevant del terme municipal, al sud-oest del petit nucli del Pla de Manlleu Mapa 35-16419 Situació 31TCF741805 Per a arribar al poble del Pla de Manlleu cal agafar la carretera TV-2443, que surt de Vila-rodona i passa per Can Ferrer i Aiguaviva Baix Penedès Des del petit nucli del Pla de Manlleu cal seguir un camí forestal que mena a la capella, totalment envoltada de pins al costat dels camps conreats de vinya de Cal Rubí i amb la porta d’accés al peu…
mitjalluna
Eina de cuina que consisteix en una fulla, generalment d’acer, amb el costat tallant corbat enfora; va proveïda d’un o dos mànecs i serveix per a tallar i capolar la carn.
refugi antiaeri

Refugi antiaeri de Tortosa
Ramon Oromí (CC BY-NC-ND 2.0)
Militar
Construcció adequada, destinada a protegir les persones dels efectes dels bombardeigs aeris, especialment subterrània, de formigó armat, amb accés protegit i proveïda de ventilació artificial i, eventualment, de serveis sanitaris i contra incendis.
rall
Pesca
Ormeig de pescar que consisteix en una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, per la qual hom la pot sostenir.
És emprat en llocs de poc fons, dels rius, de la mar, etc, on és llançada ben estesa a mà i, sostinguda per la corda, atrapa els peixos en anar els ploms al fons
rascador
Oficis manuals
Eina de llauner que consisteix en una peça prismàtica de secció triangular acabada en una punta cònica, proveïda de mànec, que serveix per a rascar la llauna per tal que l’estany agafi.
rasa
Tecnologia
Oficis manuals
Eina emprada pels esclopers per a polir el buit dels esclops i que consisteix en una làmina de ferro, corbada i proveïda de tall, disposada a l’extrem d’un mànec de fusta.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina