La musaranya cua-quadrada és un insectívor petit, amb un musell llarg acabat en una petita trompa proveïda de vibrisses. Els ulls són petits i poc visibles i les orelles són quasi cobertes pel pelatge. La cua és cilíndrica i relativament curta (aproximadament 2/3 de la longitud del cap i el cos). El pelatge és dens, especialment a l’hivern, i bicolor: hi ha una transició gradual entre la coloració dorsal i la ventral. Els joves i els adults d’estiu presenten una coloració marronosa, més o menys fosca. A l’hivern, el pelatge és més llarg i fosc i predominen les tonalitats grisenques.
Biologia
La musaranya cua-quadrada (Sorex araneus) es diferencia de la musaranya menuda (Sorex minutus) perquè presenta un pes corporal superior als 6 g, la cua relativament curta i amb la base de secció quadrangular i el peu posterior més llarg de 12 mm. La longitud total del cap i el cos junts és de 65-84 mm, la de la cua de 40-55 mm, la del peu de 12-14,5 mm i la de les orelles de 6-9 mm; i els pes oscil·la entre 6 i 15 g.
Javier Andrada.
Presenta uns requeriments de tipus medioeuropeus. Viu a zones boscoses i humides, sota les bosquines o en murs de pedra, coberts o no per vegetació i, generalment, pròximes a cursos d’aigua. Presenta activitat fonamentalment nocturna però també és activa durant el dia. Els períodes de permanència al niu són més llargs a l’hivern, quan disminueix la temperatura. Aquest descens d’activitat suposa la minimització del gastament energètic i representa una tàctica de les musaranyes per a sobreviure a l’hivern. S’alimenta de petits invertebrats hipogeus, fonamentalment cucs de terra, gasteròpodes i coleòpters adults. Les poblacions de Sorex són regulades indirectament pel clima, a causa de l’efecte d’aquest sobre la disponibilitat d’aliment. L’inici i la durada de l’activitat sexual presenta variacions anuals i locals relacionades amb les fluctuacions de les condicions climàtiques. Als Països Catalans, el cicle de reproducció es perllonga d’abril a agost-setembre. Es troben femelles gestants des del maig fins a l’agost i lactants des del juny fins a l’octubre. Hi ha una o dues ventrades per any, excepcionalment tres o quatre, de tres a deu embrions per part, amb una mitjana de sis. El període de gestació dura 19-24 dies i la lactació 21 dies. En el cas de femelles lactants, es produeix implantació retardada i, per tant, la gestació es pot perllongar fins a 27 dies. Les cries neixen en un niu d’herbes, molsa i fulles. Pesen al voltant de mig gram i tenen el cos nu i els ulls tancats. El pelatge comença a sortir a la setmana de vida i els ulls s’obren entre els divuit i els vint dies. El creixement és molt ràpid i els petits deixen el niu al cap de tres setmanes per portar una vida solitària. Generalment, els joves no arriben a la maduresa sexual fins a la primavera següent. No obstant això, en anys d’efectius poblacionals baixos, una certa proporció de joves es reprodueixen durant el mateix any del seu naixement. La musaranya cua-quadrada té una vida mitjana d’un any i rarament ultrapassa els divuit mesos. Els seus enemics principals són els carnívors i els ocells rapinyaires nocturns.
Corologia
Àrea de distribució de la musaranya cua-quadrada (Sorex araneus, en ratllat blau) i de la musaranya de Millet (Sorex coronatus, en verd)
Maber, original de l’autor.
Es fa present a Gran Bretanya, Escandinàvia i Europa oriental i s’estén vers l’E fins al llac Baikal. Al SW de l’àrea de distribució, l’espècie es distribueix en forma de petits nuclis aïllats. Així, al S i W de França, es troba únicament a zones de refugi de muntanya. A la península Ibèrica, es localitza només al llarg de la cadena pirinenca, on constitueix poblacions aïllades de la resta de poblacions centreeuropees de l’espècie.
Als Països Catalans, habita als Pirineus, Prepirineus i regió oriental humida, on la vegetació és de tipus boreoalpí i eurosiberià. El Montseny representa el límit sudoccidental de la seva distribució a Europa. La musaranya cua-quadrada freqüenta tant els boscos caducifolis com els boscos mixtos i de coníferes. L’altitud no representa un factor condicionant de la seva presència: l’espècie ha estat capturada des dels 600 m (Alpens, Sant Quirze de Besora), fins als 2300 m (El Corbater, Andorra). Només als llocs on viu en simpatria amb la musaranya de Millet (Sorex coronatus), resta relegada a zones d’elevada altitud, per l’existència d’exclusió mútua entre ambdues espècies. El factor ambiental que regula la distribució de l’espècie és la humitat. Als Països Catalans, els hàbitats que freqüenta presenten una pluviositat mitjana anual superior a 800 mm.
Registre fòssil i variabilitat
Les musaranyes del grup Araneus són originàries d’Àsia central i van aparèixer al Plistocè. En relació amb les modificacions climàtiques esdevingudes durant el Quaternari (glaciacions), envaïren Europa occidental en successives ocasions.
Sorex araneus ha estat considerada com una espècie de característiques ben definides, dividida en nombroses subespècies en funció de la coloració i la morfometria. Basant-se en estudis cariològics, Meylan demostrà (1964) que dins de Sorex araneus es presentaven dues espècies bessones: Sorex araneus, polimòrfica i amb 18-30 cromosomes autosòmics, i Sorex coronatus, amb un nombre constant de vint cromosomes autosòmics.