Resultats de la cerca
Es mostren 1090 resultats
riera de la Farga
Riera
Afluent del Ter per l’esquerra; neix prop de Centenys (Pla de l’Estany) i, després de recollir l’aigua dels torrents que davallen de Terradelles i de Sant Esteve de Guialbes, desemboca aigua avall de Medinyà.
velisa
Transports
Vela de proa, de quatre punys, semblant al spinnaker o baló, que permet navegacions en popa i al llarg i que, per un enginyós sistema de carregadora, hom pot recollir sense dificultats fins i tot anant plana.
La velisa que s’empra modernament en vaixells esportius pretén ésser un sistema de navegació també per a embarcacions de pesca i mercants, camp en què actualment han estat fetes proves que representen un estalvi d’un 20 a un 25% del consum de combustible Els treballs d’investigació es deuen al veler català Jaume Plana
barca
Tecnologia
Mena de recipient metàl.lic en forma de safata disposat a la part inferior de certes màquines i màquines-eines, on és emprat per a recollir el líquid refrigerant i la ferritja que és despresa durant la mecanització.
En certs mecanismes, com caixes de canvi, etc, és emprat per arecollir l’oli de greixatge la barca permet de recuperar el líquid, refrigerant o oli, el qual és utilitzat novament després d’haver passat per un filtre que en lleva les impureses que tenia en suspensió
tampó absorbent
Tampó amb aplicador
© Corel
Mena d’apòsit d’ús intern preparat per recollir el producte de l’hemorràgia menstrual, que és preparat introduint-lo a la vagina i deixant-l’hi fins que ha d’ésser substituït o hom en pot prescindir.
Sol ésser de cotó, i eventualment és proveït d’aplicador
Centre d’Estudis de l’Hospitalet
Historiografia catalana
Entitat fundada l’any 1985 a l’Hospitalet de Llobregat amb l’objectiu de recollir informació i material sobre la ciutat per tal de crear un fons documental, i també per promoure un ampli ventall d’activitats culturals.
Les bases del Centre estableixen una voluntat d’estímul del coneixement del patrimoni cultural i artístic de la ciutat i el foment i la divulgació dels estudis i les investigacions realitzats, a través d’un servei de publicacions Edita la revista Quaderns d’Estudi i ha publicat diverses obres, com ara Bibliografia sobre L’Hospitalet , de Jaume Botey i Joan Camós La formació de la indústria a l’Hospitalet del segle XIX , de Joan Casas, i L’Hospitalet a l’inici del segle XVIII Homes i terres , de Maria P Massana El Centre és dividit en seccions el Grup d’estudi d’urbanisme, el Grup d’estudi d’…
L’assistència als pobres
De subventione pauperum , JLVives, Lió, 1532 BUB / GS El canvi més substancial en política assistencial, tant pel contingut de les transformacions com per l’extensió geogràfica del fenomen, es dóna al principi del segle XVI, especialment en la dècada dels anys vint, període en què les males collites revestiren dimensions europees Malgrat que aquest canvi pren ritmes i formes diverses en diferents països, els trets comuns que assenyala B Geremek són la racionalització i la reorganització de l’assistència amb la creació de noves institucions la gradual laïcització de l’administració i el govern…
Jordi Sànchez i Picanyol
Jordi Sànchez i Picanyol
© CCMA
Política
Activista cívic, cultural i polític.
Llicenciat en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1991, el 1996 fou becari del programa de la German Marshall Fund dels Estats Units Ha exercit la docència en diverses universitats, entre d’altres la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya Director adjunt 1996 i director 2001 de la Fundació Jaume Bofill , des d’aquesta institució impulsà estudis i propostes sobre polítiques d’educació i immigració a Catalunya, àmbits en els quals participà en la coordinació i elaboració dels pactes nacionals per a l’educació…
Josep Rull i Andreu
Josep Rull i Andreu
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i collegiat a Terrassa, ha estat collaborador dels serveis jurídics de l’Associació Catalana de Municipis 1993-95 i responsable de relacions institucionals de la Junta de Residus 1995-97 El 1989 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya i milità, fins el 1998, en la Joventut Nacionalista de Catalunya Diputat al Parlament de Catalunya des del 1997 per Convergència i Unió Regidor de l’Ajuntament de Terrassa 2003-14, hi fou president del grup municipal de Convergència i Unió Dins CDC, és conseller nacional des del 1992 i ha…
enterrament
Etnologia
Religió
Cerimònia de sepultura d’un mort.
El diferent tractament que cada poble ha donat als morts mort està íntimament lligat a les seves concepcions religioses La convicció, per exemple, que la mort comporta un element d’impuresa provocà l’allunyament del cadàver dels llocs habitats, àdhuc amb el seu abandó a les forces de la natura la mar o els rius, els ocells de rapinya, etc, o retirant-los a grutes naturals alguns pobles antics de les illes del Pacífic o d’Amèrica i Àfrica o artificials Egipte L’enterrament pròpiament dit es relaciona sovint amb la convicció que l’esperit del difunt no pot reposar fins que el seu cos no ha…
literatura bizantina
Literatura
Nom donat al període medieval de la literatura grega, que hom sol circumscriure entre el regnat de Justinià (527) i la caiguda de Constantinoble (1453).
Hom pot incloure-hi també el període anterior, dominat per la literatura patrística patrologia, especialmente el seu segle d’or segles IV-V Hi destaquen els alexandrins Atanasi 295-373 i Ciril d’Alexandria 380-444 els capadocis Basili el Gran ~ 329-379, Gregori de Nazianz 330-390 i Gregori de Nissa ~ 334-394 els antioquens i palestinencs Ciril de Jerusalem ~ 315-387, Diodor de Tars ~ 330-392, Epifani de Salamina ~ 315-403, Joan Crisòstom ~ 344-407, Teodor de Mopsuèstia ~ 350-428, Procle de Constantinoble mort el 444, Teodoret de Cir ~ 393- ~466 Hom sol dividir la literatura pròpiament…