Resultats de la cerca

El Tribunal especial de París que jutja els acusats per l’atemptat terrorista a la redacció de la revista Charlie Hebdo 2015 anuncia el veredicte Dels catorze acusats, tres són jutjats en absència i un d’ells és l’únic condemnat a cadena perpètua La segona condemna més llarga 30 anys recau sobre dos dels acusats un dels quals la dona d’un dels atacants per complicitat en actes terroristes, foren condemnats a penes d’entre quatre anys de presó fins a dues condemnes de trenta anys i una cadena perpètua Es dicten també penes de presó de 18 i 20 anys per a dos dels acusats que…

Fill d’un guàrdia civil, a Barcelona ingressà el 1910 a la CNT Empresonat 1920-26, formà part més tard del grup Solidaridad, dirigí el setmanari Acción i fou secretari del comitè nacional de la CNT 1930 Signà el manifest dels Trenta 1931, fou cofundador de la Federació Sindicalista Llibertària i dirigí Sindicalismo 1933-35 Dins els Sindicats d’Oposició, fou secretari de la regional del País Valencià, i en 1935-36 impulsà el reingrés a la CNT Membre del Comitè Executiu Popular de València des del 1936, fou ministre de comerç del govern de Largo Caballero 1936-37 El 1938 passà a la …

Ingressà 1906 al partit bolxevic Secretari de redacció de Pravda 1912, fou deportat a Sibèria 1909 i 1915 i participà activament en la revolució del 1917 Fou nomenat secretari del comitè central del partit 1921 i membre del politburó 1926 President del consell de comissaris del poble 1930 i del Komintern 1930-34, el 1939 fou nomenat comissari del poble i després ministre d’afers estrangers, i en aquest càrrec signà el pacte Germanosoviètic Destituït 1949, el 1953 s’incorporà novament al ministeri d’afers estrangers Amb l’inici de la desestalinització 1956, començà també la seva…

La seva redacció recollia la influència de la declaració d’independència dels EUA 1776 i del pensament dels filòsofs del s XVIII Proclamà la igualtat de tots els homes article 1, i també els seus drets naturals i inalienables, que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió article 2 Declarà la preeminència de la sobirania de la nació, afirmà que la llei havia d’ésser l’expressió de la voluntat general article 6, instaurà la llibertat d’opinió, d’impremta i religiosa, establí la separació de poders i, en el darrer article, insistí en la…

Impulsat per Acció Cultural del País Valencià i la Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster, és situat en l’emblemàtic edifici El Siglo, uns antics grans magatzems La iniciativa s’encarà amb un doble objectiu esdevenir un element viu de cultura, com a seu d’entitats i com a centre d’activitats, al mateix temps que es recuperava un edifici amb reconeguda rellevància històrica, artística i social Amb una superfície total de 3 500 m 2 , dividida en quatre plantes i un soterrani, el centre és seu d’Acció Cultural del País Valencià i d’altres entitats culturals i disposa d’aules, sales d’…

Format musicalment a l’Escolania de Montserrat, perfeccionà els seus estudis amb els mestres Morera, Millet i Pellicer Fou director de música del collegi jesuïta d’Oriola 1921, de l’Orfeó Orcelità, del cor de Ràdio Barcelona 1925, del Conservatori de l’Ateneu Igualadí 1931 i de l’Orfeó de Santa Coloma Cofundà l’Acadèmia Albéniz, i l’any 1932 fundà i dirigí l’Orfeó de l’Ateneu Igualadí Després del 1939 dirigí la banda municipal, i fundà i dirigí la Schola Cantorum i el cor mixt d’Igualada Collaborà en la redacció del Cançoner de Catalunya , i el 1950 inicià la publicació de…

L’Institut Català de Bibliografia, creat per la Llei de Biblioteques de 1981, s’encarregà de la redacció dels registres en forma automatitzada, en format MARC, seguint els principis del Control Bibliogràfic Universal adoptat per la UNESCO i la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i de Biblioteques i adreçat a desenvolupar i facilitar un sistema universal d’intercanvi d’informació bibliogràfica Els fascicles publicats en suport paper per l’Institut Català de Bibliografia recullen les monografies impreses de més de 15 pàgines amb dipòsit legal de Catalunya a…

Emigrà de Castella arran de l’expulsió del 1492 i, després d’una curta estada a Lisboa, anà a Turquia, on estudià a l’escola talmúdica d’Adrianòpolis El 1536 s’establí a Palestina, on influí en la creació de l’escola mística de Safed càbala La seva obra és essencialment jurídica durant més de vint anys treballà —seguint la tradició de Maimònides i d’Iṣḥaq al-Fasī— en la redacció de Bet Yosef ‘Casa de Josep’, comentari crític a l' Arba'a Turim de Ya'aqob ben Asěr Però la seva fama és deguda al compendi que en féu, titulat Šulḥan Aruk ‘Taula parada’ 1565, que ha constituït el…

Fou un destacat comentarista del dret romà i rellevant jurista Participà en la redacció de la Butlla d’Or de Carles IV d’Alemanya Deixà comentaris al Corpus Iuris Civilis i nombroses obres menors sobre dret municipal, béns eclesiàstics, contractació mercantil, dret d’obligacions, etc En dret públic són coneguts els seus tractats De represaliis, De Guelphis et Gebellinis, De tyrannia, De regimine civitatis, etc Hom ha fet més de 50 edicions de les seves obres completes Cal reconèixer-li els defectes d’acumulació de citacions en la seva obra, i el fet d’haver deformat l’autèntic…

S'especialitzà en l’estudi de la història dels estats cristians peninsulars en llurs períodes més reculats Publicà un gran nombre de treballs, documents, estudis i cròniques sobre els regnes de Navarra 1900-06 i de Lleó 1903-07, i del d’Astúries del 718 al 910 1919-21 En collaboració amb Raymond Foulché-Delbosc, el 1920 i el 1925 publicà dos volums del Manuel de l’hispanisant, inacabat Fou secretari de redacció i director de la “Revue des Bibliothèques” i, des del 1925, bibliotecari de la Sorbona Amb relació temes catalans estudià a fons els Gesta comitum Barcinonensium El 1925…