Resultats de la cerca
Es mostren 2294 resultats
Cambra dels Lords

Parlament de Londres, seu de la cambra dels Lords
© Lluís Prats
Cambra alta del Parlament britànic.
Poden ocupar escons només els bisbes i arquebisbes de l’Església anglicana, els pars hereditaris del Regne Unit, els pars vitalicis creats el 1958 i els jutges del tribunal suprem 1139 persones en total el 2001 El mateix any era constituïda per un total de 679 membres, dels quals 561 eren pars vitalicis, 92 pars hereditaris d’aquests, 75 designats pels partits polítics, 2 de designació reial i 15 per la mateixa cambra i 26 pars espirituals 2 arquebisbes i 24 bisbes Creada al segle XIII, com una de les dues cambres del parlament britànic, des de la fi del segle XVIII ha perdut la major part…
Léon Blum
Història
Política
Polític francès.
D’origen jueu, estudià dret i el 1906 fundà, amb Jaurès, el periòdic L’Humanité Durant la guerra 1914-18 fou director del gabinet del ministre Sembat Al congrés de Tours 1920 encapçalà el moviment d’oposició a la Tercera Internacional i passà a ésser el cap del nou partit socialista francès SFIO, després de la separació dels comunistes, i director de Le Populaire Després del triomf del front popular, tingué accés a la presidència del consell El seu primer ministeri juny del 1936-juny del 1937 es caracteritzà per importants reformes econòmiques i socials Partidari, en un primer…
Aliança per al Progrés
Programa de desenvolupament per a Amèrica Llatina, per a 1961-70, elaborat per l’administració Kennedy i aprovat a Punta del Este, Uruguai (agost del 1961), pels EUA i per la resta dels membres de l’OEA, amb l’exclusió de Cuba.
El seu objectiu principal era d’un creixement substancial de la renda per habitant —2,5% anual—, capaç d’assegurar el desenvolupament autosostingut per mitjà d’una formació suficient del capital Entre els altres dotze objectius, cal destacar la diversificació de la producció, l’acceleració de la industrialització, programes de reforma agrària global i integració econòmica La ideologia política de l’Aliança per al Progrés, que volia afavorir els règims democràtics, no solament no es plasmà en fets, sinó que resultà contradita pels esdeveniments en aquells anys, a la majoria de països s’…
Marcel Lefebvre
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Ordenat de sacerdot de la congregació de l’Esperit Sant 1929, en fou nomenat superior general el 1947 Fou arquebisbe de Dakar, al Senegal 1955, i bisbe de Tulle, a França 1962 Desenganyat de les reformes eclesials introduïdes pel concili II del Vaticà, abandonà la seva seu episcopal per a lliurar-se a la fundació de la Fraternitat de Sant Pius X 1969, institució de caire integrista i conservador que té el seu reducte principal a Ecône Suïssa, on funciona un seminari Desautoritzat pels episcopats francès i suís i suspès a divinis per Pau VI 1976, continuà exercint funcions…
Castell de Ravós del Terri (Cornellà del Terri)
Art romànic
Aquest castell, que inclou al seu recinte l’església de Sant Cugat de Ravós, és situat sobre un petit turó al marge dret del Terri Històricament, cal identificar el castell de Ravós amb el “castrum de Rogationibus” que depenia de l’ardiaca de Girona Aquest ardiaca sovint rebia el nom d’ardiaca de Ravós pel fet de posseir la senyoria d’aquest lloc i del seu castell Sembla que aquest castell ja és esmentat al segle XII És cert que el 1144 trobem documentat un “Arnaldus de Rogationibus levita” El 1296 hi ha un esment del “stallio et castllania de Rogacionibus” El 1316 és mencionat el castrum d…
Sant Fruitós de Boldís Sobirà (Lladorre)
Art romànic
Com el veí vilatge de Boldís Jussà, Boldís Sobirà es documenta pel testament d’Arnau de Prenyanosa, del 1136, per l’acta de consagració de Sant Martí de Cardós, del 1146, al qual havia d’aportar mig modi de cereal a l’any, i per l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, en què apareix com a parròquia independent Encara gaudia d’aquesta categoria el 1314, any en el qual fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona A partir, però, del segle XV, i possiblement a causa de les greus crisis demogràfiques que havien afectat el país, sembla que Boldís Sobirà passà, eclesiàsticament, a…
Sant Tirs o Sant Santís (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Es troba al cantó de tramuntana del terme municipal de Pinell, prop de la ribera Salada, però dalt la carena Hem de dir que el temple actual conserva ben poca cosa del temple original, romànic, potser només la ubicació, puix que l’edifici que veiem avui és el resultat d’un munt de refeccions i reformes que l’han desfigurat totalment D’aquí que no el puguem considerar romànic Pel que fa a la seva història direm que el dia 19 de desembre de 1096, Pere Ramon vengué unes terres a frec de l’església“ Sancti Tirssi ”, situades al terme de “ Castro Pinel ” i al lloc de la“ Coma de…
Sant Marçal de Relat (Avinyó)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc de Relat Tingué categoria de parròquia que després perdé, essent avui una sufragània de Santa Eugènia de Relat El lloc és documentat des del 951 i el 1038 l’església apareix documentada amb categoria de parròquia L’església, juntament amb una gran part de Relat i amb la parròquia, passà a dependre del monestir de Santa Maria de Ripoll, per diverses donacions i restitucions, que entre el 982 i el 1104 feren la família Lluçà, senyors de Relat La vinculació de l’església de Sant Marçal a Ripoll durà fins al principi del…
Castell de Vilaclara (Palau del Vidre)
Art romànic
Una de les primeres notícies documentals d’aquest castell data del 1141, any en què n’era senyor Ponç Bernat de Vilaclara Posteriorment, el 1291 hom sap que Jaume II de Mallorca infeudà les justícies provinents d’aquest castell a Guillem Puig d’Orfila Un segle més tard, entre el 1395 i el 1397, Jordi de Sant Agustí era senyor de la fortalesa El castell, de propietat particular, conserva encara alguns vestigis d’època medieval, tot i les transformacions que sofrí al segle passat Es presenta com un quadrilàter sense torres d’angle, el qual no tenia obertures exteriors sinó només…
Pla d’estabilització
Economia
Nom que rep el conjunt de mesures adoptades per l’Estat espanyol de liberalització i d’internacionalització de l’economia espanyola.
Representà la fi del règim d’autarquia i intervencionisme del primer franquisme Alhora, contribuí decisivament a superar una crisi resultat de l’estancament del creixement, i a frenar uns elevats nivells d’inflació, de dèficit i de deute públic Dissenyat per l’economista Joan Sardà , entrà en vigor el juliol del 1959 i rebé el suport d’institucions financeres internacionals de l’aleshores món capitalista, especialment del Fons Monetari Internacional i l’OCDE Entre les mesures aplicades s’incloïen un sostre de despesa pública, la reducció del dèficit públic, la fonamentació del valor de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina