Resultats de la cerca

Fou casada 1715 amb el landgravi Frederic I de Hessen-Kassel En morir el seu germà Carles XII, per a poder-lo succeir hagué de concedir amples poders a la dieta en forma d’una nova constitució El 1720 l’aristocràcia, que controlava la dieta, proclamà sobirà el seu espòs Frederic I de Suècia , i ella hagué d’abdicar

Arxiduquessa d’Àustria, fou filla de l’arxiduc Carles, duc d’Estíria, fill de l’emperador Ferran I Fou casada —per procuració 1598 a Ferrara, davant el papa Climent VIII, i en persona 1599 a València— amb el rei Felip III de Castella Es dedicà a obres religioses i fundà nous convents i el collegi de jesuïtes de Salamanca

Filla dels prínceps Eduard de Parma i Dorotea Sofia del Palatinat, es casà 1714 amb Felip V d’Espanya i aconseguí l’ascens d’Alberoni, decidida a enfrontar-se al predomini austríac a Itàlia, a fi d’obtenir-ne estats per als seus fills Parma i Piacenza 1731 i Nàpols i Sicília 1734 per al primogènit Carles i, posteriorment 1748, Parma, Piacenza i Guastalla per a Felip Volgué mantenir la seva gran influència durant el regnat de Ferran VI d’Espanya, però aquest la desterrà a La Granja 1747 Fou nomenada regent 1759 fins a l’arribada des de Nàpols del seu fill Carles Carles III d’Espanya

Central, s’inicià com a professional la temporada 1994-95 amb el Caja Ávila, on guanyà la Copa de la Reina 1995 Un any més tard fitxà pel CV Tenerife, equip amb el qual fou campiona de la Lliga i de Copa de la Reina durant deu anys consecutius 1997-2006, i de la Copa d’Europa 2004 Amb la selecció espanyola fou internacional absoluta en més de 150 ocasions Rebé els premis de millor jugadora de la Superlliga espanyola 2000, 2001 i jugadora top 2000

El rei Pomaré I , que destronà la llegendària reina Oberia, lligà amistat amb els anglesos, que li feren costat Aquesta política probritànica fou mantinguda per Pomaré II , que es convertí al cristianisme En canvi, la reina Pomaré IV , pressionada pel cònsol britànic Pritchard, expulsà els missioners francesos 1836, però el 1847 una intervenció de la marina francesa l’obligà a acceptar el protectorat francès i a expulsar els anglesos Finalment el rei Pomaré V abdicà el 1880 i el govern francès assolí el control de Tahití

El 1391 lluità a Sicília amb el seu pare i els seus germans Havent tornat a Catalunya, comandà la companyia que conduí a Barcelona el rebel comte d’Empúries 1396 A les corts del 1408 defensà el braç dels cavallers i els donzells i actuà com a procurador de la reina Violant Durant l’interregne 1410-12 regí les baronies de Bernat de Cabrera, comte de Mòdica, i actuà com a urgellista El 1419 era conseller i majordom de la reina Maria i recaptador del tribut demanat a Catalunya per al seu casament

El mateix Alfons IV navegava amb l’estol, amb els seus germans Joan i Enric i un centenar de nobles L’estol català, excessivament confiat davant les naus enemigues, aparentment feixugues, fou desfet llevat de dues galeres que fugiren el rei, els infants i els altres efectius catalans foren duts a Gènova i d’allí a Milà, en poder de Felip Maria I de Milà, aliat dels genovesos Malgrat la consternació que aquests fets produïren a Catalunya —la reina Maria cuità a fer gestions per a alliberar els captius—, el resultat fou inesperadament favorable el duc de Milà alliberà Alfons IV i…

En general, aquesta funció requeia en la reina, o en l’infant primogènit o hereu de la corona encara que el títol fos més o menys permanent, la lloctinència era exercida per temps breu o circumstancial, però alguna vegada, com en el cas de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, tingué molta durada Les seves atribucions eren amplíssimes, amb facultats delegades per a convocar i presidir corts, i fins i tot cridar les hosts aplicant l’usatge Princeps namque , convocar i presidir el consell reial i dur a terme tots els actes propis del sobirà no podia, però, nomenar cap…

Migcampista, jugà dotze temporades a l’Espanyol, en dues etapes, i fou capitana de l’equip La temporada 2005-06 passà al Barça i la següent tornà al club blanc-i-blau A l’estiu del 2007 fitxà pel Llevant i guanyà la Superlliga femenina 2008 El seu palmarès també inclou una Lliga territorial, dues Copes de la Reina, un subcampionat de la Superlliga, finalista de la Copa de la Reina 2007 i dos Campionats d’Espanya amb la selecció catalana Amb la selecció espanyola jugà en més de cinquanta ocasions i disputà el Campionat d’Europa i el del Món

Començà a l’Igualada Hoquei Línia i després jugà al Club Hoquei Línia Jujol de Sant Joan Despí 2006-09 i al Cent Patins de Rubí 2009-12 Amb el Jujol guanyà tres Lligues Catalanes 2007, 2008, 2009, dues Lligues 2007, 2008, un Campionat d’Espanya 2007 i la primera edició de la Copa de la Reina 2009 Amb el Cent Patins guanyà tres Lligues Catalanes 2010, 2011, 2012, dos subcampionats de Lliga 2011, 2012 i un subcampionat de la Copa de la Reina 2012 Fou internacional amb la selecció catalana i amb l’espanyola, amb la qual jugà dos Campionats del Món