Resultats de la cerca
Es mostren 444 resultats
metal·lotèrmia
Tecnologia
Procediment de la metal·lúrgia extractiva en el qual hom redueix el compost metàl·lic mitjançant un altre metall més reactiu (sodi, alumini, magnesi o silici) o amb hidrogen, a una temperatura superior a la temperatura de fusió del metall reduït.
El procediment metallotèrmic més emprat és l'aluminotèrmia Hom utilitza aquests mètodes en l’obtenció de la majoria dels metalls rars titani, tungstè, molibdè
taronja
Taronges
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit comestible del taronger, de forma rodonenca, ovalada o periforme, de mida variable i compartimentat interiorment en grills.
L’epicarpi, inicialment de color verd, pren diverses coloracions a mesura que va madurant El seu sabor, dolç o agredolç, varia segons les races i les varietats D’una gran riquesa alimentària, la taronja té un elevat contingut vitamínic, especialment de vitamina C, i de diverses sals minerals També conté hesperidina, aminoàcids i pectines El color és degut als carotenoides, i el to especial de les taronges de sang ho és a les antocianines El tast de les taronges amargues és degut a la naringina, a la neohesperidina glucòsids de polifenols o a la limonina triterpenoide, o a tots aquests…
bor
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup III A de la taula periòdica, de valència 3, i que només s’enllaça per covalència; hom en coneix dos isòtops naturals estables de nombre de massa 10 i 11.
Propietats del bor La impossibilitat inicial d’obtenir-lo pur feu que hom discrepés quant a les seves propietats físiques i àdhuc químiques Hom en coneix dues formes principals l’ amorfa , pólvores de color marró i de densitat variable, i la cristallina , de color marró grisenc, amb llustre metàllic Fou descobert per Gay-Lussac, Thenard i Davy el 1808 i, bé que H Moissan n’aïllà alguns composts, no fou fins el 1909 que el científic nord-americà E Weintraub l’obtingué pur, a partir d’una mescla de clorur de bor i hidrogen, sotmesa a l’alta temperatura aconseguida en un arc elèctric Hom calcula…
reactiu de Fehling
Química
Solució de sulfat de coure(II), hidròxid de sodi i tartrat sodicopotàssic (sal de Rochelle) emprada per a detectar sucres i d’altres substàncies reductores, pel fet que l’acció del reactiu produeix òxid de coure(I) (Cu2O) de color vermell.
Hom coneix diverses modificacions del reactiu També és anomenat licor de Fehling
furosemida
Farmàcia
Sulfonamida de potent acció diürètica que actua blocant el transport actiu de sodi en la porció ascendent de la nansa de Henle i en el túbul proximal dels ronyons, alhora que augmenta el flux plasmàtic renal i la filtració glomerular.
Per raó de la seva acció intensa i ràpida, tant per via oral com parenteral, és actualment força utilitzada en les situacions clíniques que requereixen augmentar la diüresi
prova de la carbilamina
Química
Mètode de reconeixement d’una amina primària (R-Nh2) basat en la pudor característica que es desprèn quan hom l’escalfa amb hidròxid de sodi i cloroform per tal de transformar-la en isocianur o carbilamina (R-N̈=C:).
Segons la reacció
Els fruits
Els fruits són òrgans especials que produeixen les flors i que contenen les llavors de les plantes Segons llurs característiques nutritives, els fruits es classifiquen en tres tipus la fruita, la fruita seca dolça i la fruita seca grassa Les fruites són fruits que contenen una alta proporció d’aigua i que, en general, es consumeixen frescos En el nostre medi, les fruites que es consumeixen més, d’acord amb l’època de l’any, són els cítrics —com ara les taronges, les mandarines i les llimones—, els plàtans, les pomes, les peres, els préssecs, els albercocs, les prunes, el raïm, les síndries i…
Anàlisi d’orina
Patologia humana
La prova que més sovint s’indica en la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari és l’ anàlisi d’orina , que consisteix en la determinació del contingut de l’orina amb tècniques químiques i biològiques Aquest mètode és la prova més senzilla de realitzar, però també una de les que aporta més informació Així, el resultat de l’anàlisi constitueix un indicador de la funció renal, ja que la troballa en l’orina de substàncies que normalment no es filtren als glomèruls o que són del tot reabsorbides als túbuls pot ésser deguda a una anomalia dels processos de filtració o de reabsorció Igualment…
cultiu
Biologia
Població activa microbiana que ha crescut a costa d’un medi de cultiu, el qual generalment és constituït per glúcids simples com la glucosa, proteïnes fàcilment assimilables i sals minerals inorgàniques que aportin fonamentalment sofre, fòsfor, magnesi, clor, sodi, potassi i calci.
Automatisme cardíac i sistema de conducció
Fisiologia humana
Si bé totes les fibres que formen el miocardi tenen una estructura semblant, com ja s’ha descrit, en realitat hi ha diferències entre algunes d’elles que els confereixen una funcionalitat diferent Així, es considera que unes són fibres musculars ordinàries , ja que formen la gran majoria de les fibres auriculars i ventriculars, contenen una alta proporció de miofibrilles i són capaces de contreure’s amb molta intensitat Unes altres fibres, no tan abundoses, són les anomenades fibres musculars especialitzades , de característiques especials, pel que fa a les oscillacions que el seu potencial…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina