Resultats de la cerca
Es mostren 1234 resultats
turbofan

turbofanRB211 de tres eixos coaxials, de l'avió Lockheed Tristar [Rolls-Royce]
Transports
Tecnologia
Nom donat als turboreactors en els quals l’aire aspirat no passa tot pel circuit de combustió, sinó que una part d’aquest aire circula perimetralment fins a mesclar-se amb els gasos que surten de la turbina.
merlet
Meteorologia
Cadascuna de les prominències més o menys seriades que, per efecte de la inestabilitat de l’aire, surten de la superfície superior d’un banc de núvols, en particular dels altocúmulus, en forma de columnes o de torres.
Les ciperàcies
És una família important, que comprèn uns 90 gèneres amb més de 4000 espècies distribuïdes pel món, preferentment a les regions àrtiques i subàrtiques La majoria es troben en hàbitats pantanosos i en zones humides o entollades Sovint s’ha unit aquesta família amb la de les gramínies en un únic gran grup, les glumiflores, especialment per la similitud en el port i, fins a cert punt, en l’estructura floral Les ciperàcies també s’assemblen, d’altra banda, a les juncàcies i a la família exòtica de les restoniàcies De fet, allò que tenen totes en comú és l’adaptació a l’anemofília, que es tradueix…
Els nematomorfs
Exemplar adult d’un nematomorf del gènere Gordius , molt comú en aigües dolces, l’aspecte filiforme del qual el fa inconfusible En estat larval, aquests verms parasiten artròpodes Hervé Chaumeton / Jacana Els nematomorfs formen un petit grup de verms d’aspecte filiforme A les nostres latituds, són paràsits d’artròpodes en la seva fase juvenil i quan són adults fan vida lliure als torrents i rius, a les mars i fins i tot a les aigües temporànies És freqüent veure’n els adults, de vegades en grans quantitats, movent-se i cargolant-se a l’aigua de les llacunes El nom de gordiacis deriva de la…
cargol de punxes

Cargol de punxes
Julien Renoult (cc-by-nc-4.0)
Malacologia
Mol·lusc gasteròpode que té una conquilla molt dura, amb sis o set espirals d’on surten unes espines llargues, còniques i fortes; el sifó, llarg i recte, és de color blanquinós i groguenc, amb l’obertura de color taronja.
marquesina
Construcció i obres públiques
Coberta lleugera i en volada, generalment de ferro i vidre, de fusta o de formigó, col·locada a la façana d’un edifici, damunt la porta d’entrada, i destinada a resguardar de la pluja les persones que entren o que surten.
Hom disposa també marquesines en els llocs d’espera situats en les andanes, les voreres, etc, per a resguardar els viatgers que s’esperen
loteria

Sorteig de la loteria de Nadal
Loteria de Catalunya
Economia
Joc d’atzar en què hom ven un cert nombre de bitllets numerats i, traient a la sort un nombre o més, surten premiats amb una determinada quantitat els bitllets i les terminacions que porten els nombres designats per la sort.
Monopolitzada per l’estat en la major part dels països, la loteria s’ha convertit en una renda pública La loteria d’àmbit estatal creada per Carles III 1763 fou estesa aviat als Països Catalans el sorteig se celebrava a Madrid, fet que comportava tancar la venda de bitllets amb molta d’anticipació i molt de retard en la informació dels premis anunciats al Diario de Barcelona i en els cobraments Al costat d’aquesta loteria oficial florí una munió de rifes benèfiques, d’àmbit local, a la darreria del segle XVIII, per tal de palliar la crisi de mà d’obra causada per les guerres Actualment, al…
nus persa

nus persa
Indústria tèxtil
Nus emprat, en algunes catifes orientals nuades a mà, per a lligar els fils de pèl als d’ordit, en el qual els dos caps d’un fil de pèl surten l’un a cada costat d’un fil d’ordit.
Dóna una superfície molt regular i permet d’atapeir molt la catifa
paracaigudes
paracaigudes d’ala
© Fototeca.cat
Transports
Aparell que permet de reduir notablement la velocitat d’un cos dins l’atmosfera, especialment en un descens o una caiguda.
Consisteix, generalment, en un teixit molt resistent, de seda natural o de niló, que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se semblant a un gran para-sol, a un casquet esfèric o de base triangular o quadrada, que és fixat a unes cordes de niló i del qual surten un conjunt de cinyells i tirants, que constitueixen el talabard , que són fermats entorn de la persona que l’utilitza El paracaigudes es basa en el principi de presentar una gran superfície a l’aire, la qual cosa crea una resistència que s’oposa a l’acceleració de la gravetat Així, la velocitat d’un cos que,…
ornamentació
ornamentació de tipus abstracte a la mesquita reial d’Esfahan
© Fototeca.cat
Art
Acció i efecte d’ornamentar.
Dins l’evolució de les creacions artístiques, l’ornamentació no ha estat únicament quelcom afegit a alguna cosa ceràmica, element arquitectònic, teixit, etc per tal d’embellir-la o adornar-la l’ornamentació i la cosa no són conceptes diferents, sinó un distint grau d’una mateixa realitat fins i tot en moltes èpoques la cosa existia només com a suport de l’element ornamental L’ornamentació, deixant a part aquells elements que surten de les mateixes necessitats constructives, com cornises, motllures, basaments, i els d’arrel històrica o simbòlica escuts, bestiaris, s’ha basat generalment en dos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina